¡®Els ulls de sorra¡¯, de Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs: Els mecanismes de la por

Tres d¨¨cades despr¨¦s de la hist¨°ria que es narra, lluny d¡¯Alg¨¨ria col¨°nia francesa, un periodista es disposa a interrogar l¡¯¨²nic colonial supervivent de fets que es produ?ren durant la guerra d¡¯independ¨¨ncia. Li han fet saber que un anci¨¤, recl¨°s en una llar de jubilats, disposa d¡¯informaci¨® de primera m¨¤ sobre un pol¨ªtic de la seva ciutat. No ¨¦s un testimoni qualsevol. Quan la guerra, Driss Mehamli era el cap d¡¯un escamot que va ser exterminat per un destacament franc¨¨s. L¡¯algeri¨¤ havia estat l¡¯¨²nic supervivent del grup. El pa¨ªs era certament una col¨°nia molt particular. Als tres departaments...

Tres d¨¨cades despr¨¦s de la hist¨°ria que es narra, lluny d¡¯Alg¨¨ria col¨°nia francesa, un periodista es disposa a interrogar l¡¯¨²nic colonial supervivent de fets que es produ?ren durant la guerra d¡¯independ¨¨ncia. Li han fet saber que un anci¨¤, recl¨°s en una llar de jubilats, disposa d¡¯informaci¨® de primera m¨¤ sobre un pol¨ªtic de la seva ciutat. No ¨¦s un testimoni qualsevol. Quan la guerra, Driss Mehamli era el cap d¡¯un escamot que va ser exterminat per un destacament franc¨¨s. L¡¯algeri¨¤ havia estat l¡¯¨²nic supervivent del grup. El pa¨ªs era certament una col¨°nia molt particular. Als tres departaments costaners d¡¯Or¨¤, Alger i Constantina, hi vivien un mili¨® de francesos, descendents d¡¯emigrants de l¡¯Hex¨¤gon, Espanya i les illes Balears, amb el complement de funcionaris i soldats. A la resta del vast territori, exclosos de l¡¯esquema administratiu esmentat, hi vivien vuit milions i mig d¡¯¨¤rabs i amazics (berbers), els descendents d¡¯aquells sobre els quals es project¨¤ l¡¯onada d¡¯ocupaci¨® d¡¯en?¨¤ del 1830, la Fran?a del c¨¨lebre quadre de Delacroix de la llibertat espitregada guiant el poble.

La hist¨°ria que reconstrueix Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs ¨¦s una met¨¤fora que mostra com sol ser de dif¨ªcil trencar amb el passat. La narraci¨® se centra en la perip¨¨cia d¡¯un escamot format per set ¨¤rabs i un cabilenc. Un destacament franc¨¨s desorientat els captura. Ho narra Mehamli, el cap de l¡¯escamot guerriller que feia part d¡¯un ex¨¨rcit que els francesos mai reconeixerien. Trenta anys despr¨¦s, cec i tancat en una resid¨¨ncia, relatar¨¤ la hist¨°ria terrible d¡¯aquell grup de resistents.

Tres d¨¨cades despr¨¦s de la hist¨°ria que es narra, un periodista es disposa a interrogar l¡¯¨²nic colonial supervivent

?s aquesta asimetria entre la guerra en maj¨²scules i la colonial el factor que ajuda a entendre la voluntat de Mehamli de proporcionar un testimoni sobre el tracte brutal del tinent Philippe Renoir. Un per un, els algerians foren condu?ts cap a una mort cruel al llarg d¡¯un pen¨®s trajecte vers el penal on, se suposa, se¡¯ls condueix si es presten a informar sobre on s¡¯amaguen els caps insurgents. Eliminats els seus companys, en un moment de desesperaci¨® i ressentiment, Renoir buidar¨¤ els ulls a Mehamli en comprovar la confusa inutilitat de les delacions. El patiment sobre el territori d¡¯uns presoners amb els ulls embenats o extirpats, empesos cingleres avall a unes morts segures, constitueix el gros de la nouvelle sense tancar-la. El denouement es produir¨¤ anys despr¨¦s a l¡¯espai metropolit¨¤, digna fi d¡¯una hist¨°ria espantosa. Una hist¨°ria de ficci¨® que mereix ser recordada i repensada, i no pas des d¡¯un sol angle.

Renoir duia una maleta prou pesada quan arriba a Arg¨¨lia com un jove oficial d¡¯acad¨¨mia. Porta el record del pare: un desertor de la gendarmeria on treballava per no haver de delatar jueus indefensos i col¡¤laborar amb l¡¯ocupant alemany. Mehamli i el seu escamot ocupen, com es pot suposar, el lloc del gendarme del 1940, d¡¯aquell qui llavors sent¨ª l¡¯obligaci¨® (patri¨°tica) d¡¯expulsar l¡¯ocupant. Renoir ¨¦s conscient d¡¯aquella simetria, per¨° vol anar m¨¦s enll¨¤ amb una crueltat vacil¡¤lant. Amb la major brevetat, vol saber com funcio?nen per dins els mecanismes de la por.

Vist des de fora tot era, i ¨¦s, m¨¦s senzill. Ho tapava el mantell de la civilitzaci¨® que Fran?a dugu¨¦ a la col¨°nia, una l¨ªnia que separava les dues ocupacions. Els francesos eren sempre els mateixos, fos resistint l¡¯ocupant germ¨¤nic, fos exportant aquells valors vers un territori que no els pertanyia. Ara b¨¦, la novel¡¤la permet lliscar cap a un Re?noir que no es creu del tot aquella llegenda justificadora repetida fins al v¨°mit. La brutalitat actua com una mena de ter¨¤pia de xoc. Ves a saber si el mec¨¤nic Berger i l¡¯esposa, aquells que ensenyaren la llengua francesa a un jove Mehamli que treballava al seu taller, tenien les entranyes m¨¦s endre?ades. L¡¯algeri¨¤ sembla creure-ho aix¨ª. A la inversa, Renoir seguia carregant aquella maleta quan, diputat anys a venir a l¡¯Assemblea Nacio?nal, es propos¨¤ accedir a l¡¯alcaldia de la ciutat en nom d¡¯un partit nascut del ressentiment dels derrotats. Ho intu?m a mesura que avan?a el relat, en la necessitat de parlar del tinent sense arribar mai a un final cert. I es confirma del tot quan el periodista que havia enregistrat la hist¨°ria amb la qual l¡¯algeri¨¤ vell i cec volia enfonsar la carrera pol¨ªtica de Renoir ¨¦s assaltat per robar-li cintes i notes. Massa veritat en el relat d¡¯un vell que passa fred cada tardor amb l¡¯arribada inexorable de l¡¯hivern de Normandia.