Un nou c¨¤non de la literatura catalana al m¨®n

La literatura catalana va tocar el cel fa un mes i mig al gratacels 20 Fenchurch de la City de Londres. Al mirador del pol¨¨mic edifici dissenyat per l¡¯arquitecte uruguai¨¤ Rafael Vi?oly, entre les plantes de l¡¯Sky Garden, Eva Baltasar s¡¯asseia a taula amb la seva traductora, els seus editors catalans i anglesos. Es feia de nit i s¡¯esperava el veredicte. A la sala i a trav¨¦s de la retransmissi¨® per Youtube. Va anar d¡¯un p¨¨l que la novel¡¤la Boulder no guany¨¦s el Booker International. Era m¨¨rit de la novel¡¤la, naturalment, per¨° tamb¨¦ d¡¯una capacitat de projecci¨® de la literatura catalana al m¨®n com no s¡¯havia produ?t mai. ?s una q¨¹esti¨® de qualitat, d¡¯efici¨¨ncia del sistema, de consolidaci¨® de l¡¯Institut Ramon Llull. ?s l¡¯angl¨¨s.

Aquesta projecci¨® no passa perqu¨¨ s¨ª. Ho determina la pres¨¨ncia a fires del llibre, el suport institucional a la traducci¨®, la normalitat amb la qual escriptors catalans fan estades a resid¨¨ncies de creaci¨® i sobretot l¡¯aposta pel prestigi. Aquella setmana de maig Miquel de Palol havia estat ressenyat com un cl¨¤ssic contemporani a una de les tribunes amb major reconeixement arreu: el The New York Times. Ara, a la seva edici¨® digital, la revista Granta -una altra tribuna de prestigi consolidat al sistema cultural anglosax¨®- ha dedicat un monogr¨¤fic a la literatura catalana. Els temps estan canviant.

L¡¯any 2009 una plataforma cl¨¤ssica de l¡¯alta cultura -La Nouvelle Revue Fran?aise- publicava una antologia de la poesia catalana de la segona meitat del segle XX. Era un c¨¤non. La regeneraci¨® d¡¯aquell c¨¤non l¡¯evidencia aquest n¨²mero de Granta. No han passat tants anys, per¨° la percepci¨® de la literatura catalana s¡¯ha capgirat. S¡¯ha sincronitzat amb les noves sensibilitats del present. ?s l¡¯empelt entre dues fases d¡¯evoluci¨® de la cultura catalana. De la Normalitzaci¨® a la Internacionalitzaci¨® amb la Fira de Frankfurt i 300.000 exemplars venuts en alemany de Les veus del Pamano com a punt d¡¯inflexi¨®. ¡°El c¨¤non de l¡¯escriptura en catal¨¤ est¨¤ florint¡±, es pot llegir a la presentaci¨® que acompanya les traduccions. Ho demostren les set peces d¡¯aquest monogr¨¤fic.

Els responsables de la revista han triat els textos. Havien de ser in¨¨dits o, en tot cas, que no s¡¯haguessin publicat en angl¨¨s. La tria revela quina ¨¦s la lectura liter¨¤ria que es fa de literatura catalana quan es llegeix nord enll¨¤. Tamb¨¦ el pes que hi t¨¦ la literatura escrita per dones. Si es vol descobrir la tradici¨®, el referent cl¨¤ssic ¨¦s Montserrat Roig. Es reprodueix un fragment d¡¯El temps de les cireres, la traducci¨® de la qual l¡¯ha fet Julia Sanches i que aviat publicar¨¤ Daunt Books. La veu po¨¨tica que els ha sotraguejat ¨¦s la de Dolors Miquel, de qui pot llegir-se una prosa po¨¨tica tradu?da per Peter Bush.

Si Bush ha estat una pe?a clau de la difusi¨® de la literatura catalana -traduccions de V¨ªctor Catal¨¤ i Josep Pla o tants altres-, el seu relleu l¡¯estan agafant traductores com Julia Sanches o Mara Faye Lethem. La revista publica una conversa entre elles dues. A les dues els han preguntat sovint per qu¨¨ tradueixen del catal¨¤. ¡°La meva reacci¨® instintiva sempre ¨¦s respondre per qu¨¨ no en catal¨¤?¡±, diu Sanches. Mara Faye tamb¨¦ incorpora a la resposta la seva commoci¨® emocional per la hist¨°ria de resist¨¨ncia del catal¨¤. Ella tradueix dos textos que es publiquen al n¨²mero: un fragment de Profecia de Ra¨¹l Garrigasait i un altre d¡¯Els dics d¡¯Irene Sol¨¤. Sanches tamb¨¦ en tradueix dos: el fragment de Montserrat Roig i un de La possibilitat de dir-ne casa de Marta Orriols. Finalment el n¨²mero inclou tamb¨¦ la traducci¨® d¡¯una conversa entre les dues autores amb major projecci¨® de la literatura catalana: Sol¨¤ i Baltasar.