Calleu, hipogl¨²cids!: la immensa empremta d¡¯un mestre

L¡¯altre dia em va entrar una cosa a l¡¯ull. Era un borrissol de nost¨¤lgia de la mida d¡¯un vedell. I una, que ¨¦s al¡¤l¨¨rgica a la pols, el pol¡¤len i les gram¨ªnies, va deixar anar una marea de llagrimots que li rodolaven galtes avall entrebancant-se els uns amb els altres. En un v¨ªdeo penjat a Facebook, Don Pedro, el professor de Matem¨¤tiques que ens va ensenyar les equacions i la vida a diverses generacions de nanos a l¡¯Agra de Ra¨ªces de ...

L¡¯altre dia em va entrar una cosa a l¡¯ull. Era un borrissol de nost¨¤lgia de la mida d¡¯un vedell. I una, que ¨¦s al¡¤l¨¨rgica a la pols, el pol¡¤len i les gram¨ªnies, va deixar anar una marea de llagrimots que li rodolaven galtes avall entrebancant-se els uns amb els altres. En un v¨ªdeo penjat a Facebook, Don Pedro, el professor de Matem¨¤tiques que ens va ensenyar les equacions i la vida a diverses generacions de nanos a l¡¯Agra de Ra¨ªces de Cee (la Corunya), s¡¯acomiadava per sempre a l¡¯institut, de la doc¨¨ncia i dels seus ¨²ltims alumnes. Ell ¡ªl¡¯¨²ltim mestre amb tracte de don, reivindicava¡ª penjava el guix davant d¡¯un auditori ple d¡¯adolescents que l¡¯aplaudia a m¨¦s no poder. La jubilaci¨® l¡¯esperava a l¡¯altra banda de la porta del pati. ¡°Us estimo molt¨ªssim. Me¡¯n recordar¨¦ de vosaltres tota la vida¡±, va dir entre sanglots. I nosaltres d¡¯ell.

Hi ha mestres que se¡¯t queden enganxats a l¡¯¨¤nima com un Boomer de maduixa ¨¤cida a la sola de la sabata. S¨®n els bons, els que et sacsegen la ra¨® a classe i t¡¯emportes cap a casa a la motxilla quan sona el timbre. Don Pedro, per exemple, tenia el do en el nom i en la gr¨¤cia per fer divertida una classe de Matem¨¤tiques: s¡¯inventava personatges c¨°mics per protagonitzar els problemes de c¨¤lcul, com la Mar¨ªa de los Gases o la tia Eufrasia de Cabanude, i feia protagonistes els alumnes en els exercicis d¡¯aritm¨¨tica: ¡°Cada vuit minuts en Jorge em dona la tabarra, i cada sis minuts, la Vanessa em diu que no ho ent¨¦n. Quan he entrat a classe, en Jorge m¡¯ha donat la tabarra i la Vanessa tenia un dubte. En una classe de 50 minuts, quantes vegades coincideixen els dos, un donant-me la tabarra i l¡¯altra preguntant?¡±, ens va dictar en una classe de primer d¡¯ESO. Era divertit i entremaliat, fins al punt d¡¯interrompre la feina posant un dit a l¡¯ull a qualsevol alumne al crit d¡¯¡±Hola! Molesto?¡±; per¨° tamb¨¦ se sabia quadrar davant els grups moguts parafrasejant l¡¯insigne Homer Simpson: ¡°Calleu, hipogl¨²cids!¡±, deixava anar enfurismat. I call¨¤vem.

Don Pedro era el poli bo, un b¨¤lsam de proximitat per a aquells nens de 12 anys que acabaven de travessar per primer cop les hostils portes de l¡¯institut. Lluny del refugi que dona l¡¯escola prim¨¤ria, ell i la seva dona, do?a Marisa, professora de Ci¨¨ncies Naturals de tothom des que tinc consci¨¨ncia, eren el punt d¡¯ancoratge a la infantesa. Una mica mestres, una mica pares. Sempre hi eren.

Do?a Marisa tamb¨¦ es va jubilar l¡¯any passat amb la fama irreprotxable de severa i impassible. Merescuda i entrenada cada dia, en les dist¨¤ncies llargues no deixava espai per a les bromes i un crit seu feia tremolar fins i tot els matalassos del gimn¨¤s. S¡¯havia d¡¯excavar una mica, parar atenci¨® als detalls i viure-la de prop per veure, en canvi, l¡¯empatia immensa amb els seus alumnes o la seva tossuda obstinaci¨® de no deixar ning¨² enrere. Ens renyava i ens cuidava a parts iguals, per¨° sempre ens feia millors. Quan se¡¯n va anar, les noies del meu poblet li vam enviar un ram de flors a l¡¯institut: ¡°Tot el que vas construir a les aules, amb la disciplina dels crits eixordadors i l¡¯afecte de les abra?ades en els dies tristos, continua bategant en cadascuna de nosaltres¡±, li vam escriure. Ella, agra?da i emocionada, ens menja a petons cada vegada que ens veu pel carrer i encara ens continua buscant pel poble per ajuntar-nos a totes i convidar-nos a un caf¨¨. ?s immensa, la do?a.

Si alguns mestres sabessin el que han fet per nosaltres... O de nosaltres. D¡¯alguna manera, som tots una mena de lego dels nostres millors i pitjors professors, petites peces que uns i altres van modelant i fent encaixar amb les altres, ancorant-les amb les del darrere i deixant espai per a les que venen, guiant el cam¨ª per acabar el ninot final. No s¡¯obliden els mals docents, els que van deixar fantasmes o traumes injustos que encara s¡¯arrosseguen; per¨° dels bons te¡¯n recordes m¨¦s.

La profe Ana, mestra de l¡¯escola unit¨¤ria on comen?ava tot, em va ensenyar a llegir i escriure. I a plantar una llentia en un got de iogurt. I a pintar per dins de la l¨ªnia. I tamb¨¦ que no passa res si caus i et taques una mica els pantalons o et fas una rascada al genoll. Perqu¨¨ gaireb¨¦ tot t¨¦ soluci¨®. No ho sabia llavors, per¨° ella em va donar les eines per guanyar-me avui el pa i la Concha Blanco, escriptora i professora de Gallec a l¡¯institut, em va mostrar, sense saber-ho, el cam¨ª a aquesta professi¨® quan em va inocular, en un treball a classe, la idea del periodisme.

L¡¯empremta d¡¯un mestre ¨¦s immensa. Arriba fins als llocs m¨¦s insospitats. Pocs podrien dir, per exemple, que han recitat La vida es sue?o, de Calder¨®n de la Barca, en una discoteca. Potser nom¨¦s Fran Perea, les meves amigues i jo. El cantant ho va fer l¡¯altre dia en el seu concert a l¡¯Apolo i nosaltres, durant molts dissabtes, al nostre pub de cap?alera mentre sonaven de fons Franz Ferdinand o els Strokes. Resulta que el dj, Brais, va compartir amb nosaltres professor de literatura, el gran Casti?eira, i tots ens sab¨ªem de mem¨°ria el mon¨°leg de Segismundo, que recit¨¤vem sense respirar a crits al bar.

Saps que un mestre ¨¦s com un Boomer de maduixa ¨¤cida a la sola de la sabata quan el recordes i somrius. Quan t¡¯entra una cosa a l¡¯ull el dia del seu comiat o quan et veus explicant-li a alg¨² el Romancero Gitano a la barra del bar. Tamb¨¦ quan te¡¯l trobes pel carrer despr¨¦s de molt de temps i nom¨¦s et surt dir-li: ¡°Coi, gr¨¤cies per tot¡±.