El dia que Fleming va beneir la investigaci¨® a Barcelona

Amb un grapat de microscopis, una cambra nevera i un padr¨ª, va agafar empenta i gosadia la investigaci¨® biom¨¨dica a Barcelona. Hi havia poca cosa m¨¦s en aquell ins¨°lit pavell¨® de recerca de l¡¯Hospital del Mar que, a l¡¯Espanya de postguerra, comen?ava a entrellucar amb ganes la ci¨¨ncia. El m¨¦s grandiloq¨¹ent era, si de cas, el valedor de l¡¯operaci¨®: Sir Alexander Fleming, el descobridor de la penicil¡¤lina, que va viatjar a la capital catalana el 1948 per inaugurar, entre altres tombs per la ciutat, aquest centre de recerca, pioner a Espanya. El bacteri¨°leg, guardonat amb el Nobel de Medicina feia tres anys, va beneir aquestes quatre parets amb una veritat i un anhel: creia, en efecte, que tenia uns equipaments modestos, que no eren gran cosa, per¨° esperava que es convert¨ªs en un pol cient¨ªfic de refer¨¨ncia. ¡°La qualitat del treball dep¨¨n de la qualitat dels seus treballadors¡±, va dir als col¡¤legues barcelonins. I el seu presagi es va complir: l¡¯Hospital del Mar Research Institute ha arribat als 75 anys vibrant, amb salut, m¨¦s infraestructura i un lloc a l¡¯elit de la ci¨¨ncia internacional.

Fleming era ma?¨® i pacifista, per¨° va aterrar al franquisme m¨¦s amarg com un heroi: va arribar a Barcelona amb honors, adulat per les autoritats locals de l¡¯¨¨poca i victorejat per un poble entregat. Les seves troballes pesaven m¨¦s que la seva ideologia: els antibi¨°tics salvaven milers de vides, i la seva visita, per a una Espanya que intentava rentar la cara internacional, era un caramel: en una operaci¨® de propaganda i prestigi per a Barcelona, els uns i els altres el van passejar per tota la ciutat i el van fondre en banys de masses durant tota la seva estada, explica l¡¯historiador Daniel Venteo: ¡°Ell a les seves notes personals diu que se sent una mica utilitzat com a figura publicit¨¤ria, que cada dia li fan signar centenars de fotografies, i arriba a dir que, segurament, a la ciutat, cada barcelon¨ª t¨¦ una fotografia signada seva. Diu que est¨¤ habituat a visitar ciutats arreu del m¨®n, per¨° l¡¯aclamaci¨® popular que va rebre aqu¨ª era in¨¨dita. I aix¨° t¨¦ a veure amb la publicitat que havia fet l¡¯Ajuntament a les cap?aleres de premsa de l¡¯¨¨poca¡±.

Encara que se n¡¯aprofit¨¦s la figura per a altres q¨¹estions, la finalitat de la visita del cient¨ªfic era fer unes confer¨¨ncies a l¡¯Hospital del Mar, aleshores un centre sanitari dedicat a malalties infeccioses. All¨¤ va impartir tres xerrades i va visitar ¡ªi va inaugurar el 6 de juny¡ª les instal¡¤lacions del bra? cient¨ªfic de l¡¯hospital, un equipament pioner per a l¡¯¨¨poca a Espanya. ¡°Podia passar que un hospital tingu¨¦s un laboratori de recerca, per¨° un equipament, un pavell¨® com a tal, no existia¡±, apunta Venteo.

D¡¯aquells dies a Barcelona, n¡¯hi ha un relat afinat de la m¨¤ del mateix cient¨ªfic, que anotava les visites en quaderns de butxaca que encara es conserven a la British Library de Londres, segons explica l¡¯historiador. Fleming ho escrivia tot al seu dieta ri. Tot. Sense objeccions: del Palau de la M¨²sica, per exemple, va dir que era ¡°horrible¡±, i sobre les instal¡¤lacions del centre de recerca, que encara estava per estrenar, va subratllar: ¡°Equips molt petits¡±.

Del pavell¨® cient¨ªfic, aix¨° s¨ª, en va reivindicar p¨²blicament les possibilitats i, al llibre d¡¯honor, va deixar escrit el seu presagi: ¡°He de deixar Barcelona, i ho faig amb uns records immillorables del personal m¨¨dic i d¡¯infermeria de l¡¯hospital, i amb la ferma convicci¨® que ¨¦s una instituci¨® que no nom¨¦s tractar¨¤ malalts, sin¨® que tamb¨¦ suposar¨¤ un aven? per als coneixements m¨¨dics¡±.

Una cabra al terrat

Amb la benedicci¨® de Fleming, el centre va comen?ar a caminar sota la batuta dels doctors Amadeo Foz i Jordi Gras, dedicats a investigacions en microbiologia i immunologia. Anna Arce, infermera del laboratori de qu¨ªmica i m¨¤ dreta de Gras, tamb¨¦ hi va ser des del primer dia. ¡°Treball¨¤vem com si fos una cosa nostra, no mir¨¤vem l¡¯hora de sortida. Ens implic¨¤vem i els caps ens donaven llibertat. Hi havia complicitat i empatia¡±, rememora l¡¯anciana, de 93 anys.

De la visita del cient¨ªfic brit¨¤nic ja no en t¨¦ records, per¨° Arce apuntala a la seva mem¨°ria aquells primers passos del centre de recerca. Nom¨¦s eren un grapat d¡¯investigadors i infermeres conven?uts, menys d¡¯una desena, i all¨¤ hi havia el que hi havia, per¨° ja era un centre ¡°modern¡± per a l¡¯¨¨poca, reivindica la infermera: ¡°Ten¨ªem oxigen a tots els laboratoris, cambra de nevera i cambra d¡¯estufa, i un estabulari a l¡¯¨²ltima planta amb conills, conills d¡¯?ndies, gallines¡­¡±. Per tenir, fins i tot tenien una cabra al terrat. Com que el centre investigava sobre la brucel¡¤losi ¡ªuna malaltia bacteriana que es transmet d¡¯animals a persones, sobretot per ingesta de lactis crus¡ª, necessitaven experimentar amb sang de l¡¯animal: ¡°La baix¨¤vem entre diversos i la pos¨¤vem damunt una taula, amb el coll penjant perqu¨¨ la jugular se li infl¨¦s i poder treure-li sang. Per¨° no patia gens, eh! ?s com treure-li sang d¡¯una vena. Estava molt ben cuidada¡±, explica la infermera.

Eren, per¨°, temps de postguerra, i feien el que podien amb el que tenien. La ci¨¨ncia no era priorit¨¤ria, recorda Carme Torns, una altra infermera veterana del centre de recerca: ¡°A la gent, la investigaci¨® li sonava a ganduleria, a no fer res. I nosaltres no ens cr¨¨iem importants, per¨° sab¨ªem que est¨¤vem fent alguna cosa important¡±. Cada pas endavant era un ¨¨xit. ¡°Ens costava molt aconseguir coses. Els reactius que ens enviaven eren una b¨ªrria i els purific¨¤vem aqu¨ª. Pipetes, xeringues¡­ tot era de vidre, no es llen?ava res. I nosaltres pipetej¨¤vem amb la boca i calia tenir tra?a perqu¨¨ no t¡¯entr¨¦s res¡±, riu Arce. Foz i Gras fins i tot van arribar a comprar instrumental, llibres o la m¨¤quina d¡¯escriure amb el seu propi sou, expliquen les infermeres.

Amb la mirada posada al carrer, ben enganxat a aquesta presa de terra que sempre va ser l¡¯hospital, el centre de recerca va cr¨¦ixer i va investigar les necessitats de cada ¨¨poca. Als seus inicis eren les malalties infeccioses, que generaven ¡°molt¨ªssima preocupaci¨®¡±, assenyala Joaqu¨ªn Arribas, actual director del centre: ¡°Per aix¨° la penicil¡¤lina es considerava una cosa m¨¤gica, i Fleming no era un Nobel m¨¦s, era una persona reverenciada per molt¨ªssima gent que s¡¯havia guarit gr¨¤cies als antibi¨°tics¡±.

El centre va ser clau, per exemple, en el brot de c¨°lera el 1971. L¡¯Hospital del Mar va centralitzar l¡¯atenci¨® dels malalts i el pavell¨® cient¨ªfic va ser el punt de suport. Torns encara recorda aquelles cues per vacunar-se al centre, o com a ella li van donar els vials per punxar tots els seus ve?ns. ¡°Es van fer moltes anal¨ªtiques de la femta i la vacunaci¨®. I recordo que nom¨¦s pod¨ªem beure aigua de l¡¯aixeta, que era clorada; el doctor Gras va comprar una ampolla d¡¯an¨ªs i li afegia unes gotetes per treure el gust del clor¡±, explica divertida la infermera, de 84 anys.

El paper del centre tamb¨¦ va ser crucial per desentranyar un estrany brot d¡¯asma que recorria els barris a mitjans dels vuitanta: van descobrir que era per la pols que deixaven anar les fulles de soja que arribaven en carregaments massius al port de Barcelona. L¡¯epidemi¨°leg Jordi Alonso, que va entrar al centre per aquella ¨¨poca, recorda les intenses indagacions a la recerca de l¡¯origen d¡¯aquests episodis: ¡°La causa era que la soja que es descarregava al port circulava, i segons els vents, empastifava l¡¯Eixample, el Paral¡¤lel¡­ Es va fer un estudi de l¡¯epid¨¨mia, quanta gent afectava, quines condicions hi havia, i es van fer proves posant filtres a les sitges i va deixar d¡¯haver-hi [casos]¡±.

El centre va tenir diferents vides. Despr¨¦s de diverses d¨¨cades sota el jou del franquisme, tamb¨¦ va viure la sacsejada de la democr¨¤cia des de dins i, coincidint amb el canvi de tim¨® ¡ªGras es va jubilar i va assumir-ne el comandament el cient¨ªfic Jordi Cam¨ª¡ª, es va reinventar: ¡°Es fa una avaluaci¨® de la situaci¨® de les instal¡¤lacions, que era un retrat demolidor de les defici¨¨ncies, i es proposen millores, com ara l¡¯establiment de programes de recerca en lloc de la investigaci¨® unipersonal, l¡¯obertura de noves l¨ªnies d¡¯inter¨¨s i la modernitzaci¨® d¡¯instal¡¤lacions¡±, explica Venteo, que ha comissariat una exposici¨® sobre el centre que es pot veure al passeig Mar¨ªtim, davant de l¡¯Hospital del Mar.

Llavors la crisi de l¡¯hero?na i de la sida feia efecte al carrer, i l¡¯Hospital del Mar, amb el suport del bra? cient¨ªfic, va ser el primer de l¡¯Estat a crear un centre de deshabituaci¨®. Tamb¨¦ en aquesta ¨¨poca, els Jocs Ol¨ªmpics van portar al pavell¨® cient¨ªfic fortes inversions i el punt antidopatge, que es va servir del suport log¨ªstic del centre de recerca. De fet, encara avui el Centre Antidopatge de Catalunya continua a les seves instal¡¤lacions.

El pacient al centre

En els seus 75 anys de vida, el centre de recerca va passar per diferents noms ¡ªper¨° les mateixes sigles: IMIM¡ª i altres seus, encara que totes enganxades a l¡¯hospital. Avui, sota la firma d¡¯Hospital del Mar Research Institute, i aixoplugat al cor de l¡¯imponent Parc de Recerca Biom¨¨dica de Barcelona, aquell pavell¨® que va beneir, amb m¨¦s esperan?a que certesa, el Nobel brit¨¤nic, camina tot sol amb nom propi al m¨®n. Els seus investigadors ja s¨®n part de l¡¯elit cient¨ªfica internacional, reivindica Clara Montagut, responsable d¡¯Oncologia Digestiva i investigadora del grup molecular del c¨¤ncer de l¡¯IMIM. ¡°No ¨¦s que [a la comunitat cient¨ªfica] comptin amb nosaltres, ¨¦s que nosaltres liderem els projectes. Ens tenen com a centre d¡¯alt¨ªssima qualitat¡±, assegura l¡¯onc¨°loga. Precisament, les seves investigacions en c¨¤ncer colorectal han perm¨¨s descobrir per qu¨¨ uns pacients amb aquests tumors responen a un tractament espec¨ªfic i d¡¯altres no. C¨¤ncer, malalties cr¨°niques, salut mental i neuroci¨¨ncies s¨®n les grans ¨¤rees d¡¯estudi de l¡¯institut de recerca.

Res no ¨¦s ja com el que va veure Fleming. Ara la investigaci¨® ¨¦s m¨¦s complexa i multidisciplin¨¤ria: aquella desena de pioners que van estrenar el pavell¨® s¡¯han convertit en un ex¨¨rcit de m¨¦s de 700 persones, inclosos els metges i les infermeres de l¡¯hospital que tamb¨¦ fan recerca. Hi ha m¨¦s sin¨¨rgies entre la cl¨ªnica, la doc¨¨ncia i la investigaci¨®, i els pacients s¨®n l¡¯epicentre de tot. ¡°Aquest centre ¨¦s una oportunitat per fer recerca transversal, que posa el pacient al centre, i millorar el seu tractament amb equips multidisciplinaris: avui dia, una o dues persones totes soles no fan res. Cal treballar en xarxa des del pacient, fer-te una pregunta sobre un malalt, anar al laboratori per donar resposta a aquesta pregunta i despr¨¦s tornar al pacient amb assaigs cl¨ªnics¡±, resumeix Montagut. Ha canviat tamb¨¦ en ¡°escala i internacionalitzaci¨®¡±, afegeix Alonso, i s¡¯avan?a cada cop m¨¦s en la medicina personalitzada.

Si de cas, l¡¯¨²nica cosa que es conserva de llavors ¨¦s el prestigi i les oportunitats que dona a Barcelona. ¡°Investigar en aven?os tecnol¨°gics ¨¦s un pol d¡¯atracci¨® mundial. Enriqueix la ciutat¡±, defensa Montagut. Alonso coincideix i arg¨¹eix que ¨¦s ¡°una ind¨²stria ecol¨°gica¡±: ¡°?s molt neta, ¨¦s una activitat humana que genera molt de retorn¡±. Els pacients, a m¨¦s, tenen m¨¦s acc¨¦s a ter¨¤pies i estudis pioners. Del centre de recerca ja n¡¯han sortit tres startups, i continua apostant per atraure talent internacional.

Res no ¨¦s com va ser, per¨° tot ve d¡¯all¨¤, insisteix Arribas: ¡°Fleming va posar aquest centre al mapa, va ser un impuls moral, per¨° el m¨¨rit est¨¤ en la resili¨¨ncia de tots els investigadors per mantenir-lo en el temps¡±. Les infermeres veteranes admeten que els temps han canviat, per¨° recorden que la investigaci¨® sempre dep¨¨n de l¡¯excel¡¤l¨¨ncia de la gent que la fa. Torns nom¨¦s deixa un darrer apunt: ¡°El progr¨¦s ¨¦s molt bo, per¨° ha d¡¯estar en bones mans¡±.