¡®Gran Enciclop¨¨dia Catalana. Una obra de pa¨ªs¡¯, de Josep Llu¨ªs Mart¨ªn i Berbois: Intel¡¤lectual col¡¤lectiu catalanista

Una de les plataformes m¨¦s determinants per a la refundaci¨® del catalanisme durant la postguerra va ser la Gran Enciclop¨¨dia Catalana. Com ho havia estat el consell de redacci¨® de Serra d¡¯Or o com ho serien els grups de treball del Congr¨¦s de Cultura Catalana. Diversos equips de redactors van donar forma a la idea germinal del 1964 d¡¯Enric Lluch i que Max Cahner va planificar i executar amb una obsessi¨® d¡¯erudici¨® patri¨°tica nom¨¦s comparable a la del tit¨¤ Joan Coromines.

Aviat el projecte editorial v...

Una de les plataformes m¨¦s determinants per a la refundaci¨® del catalanisme durant la postguerra va ser la Gran Enciclop¨¨dia Catalana. Com ho havia estat el consell de redacci¨® de Serra d¡¯Or o com ho serien els grups de treball del Congr¨¦s de Cultura Catalana. Diversos equips de redactors van donar forma a la idea germinal del 1964 d¡¯Enric Lluch i que Max Cahner va planificar i executar amb una obsessi¨® d¡¯erudici¨® patri¨°tica nom¨¦s comparable a la del tit¨¤ Joan Coromines.

Aviat el projecte editorial va adquirir unes dimensions fara¨°niques, provocant crisis de creixement successives que Banca Catalana anava costejant. A la fi la col¡¤lecci¨® va actuar com un influent intel¡¤lectual col¡¤lectiu d¡¯un determinat catalanisme. Gramsci, se us saluda. Volum rere volum, aquesta concreci¨® d¡¯una cultura nacional anava arribant a milers de llars catalanes a trav¨¦s d¡¯una xarxa de venedors, una seixantena de comercials dirigits per un treballador de Planeta i que cobraven a comissi¨®, i que van col¡¤locar a tort i a dret aquells luxosos totxos verds dissenyats pel gran Jordi Fornas. Des de finals de la d¨¨cada dels seixanta i fins a comen?aments dels vuitanta, es va elaborar un discurs total sobre el pa¨ªs i sobre el m¨®n des de la catalanitat. Per aix¨° era necessari que es reconstru¨ªs l¡¯aventura. Josep Llu¨ªs Mart¨ªn i Berbois s¡¯hi ha atrevit.

El principal m¨¨rit del llibre ¨¦s haver reconstru?t l¡¯evoluci¨® tortuosa de l¡¯empresa que va fer l¡¯enciclop¨¨dia, malgrat la manca de documentaci¨® interna conservada. Els conflictes laborals van ser constants, i tamb¨¦ van ser-ho els dubtes dels finan?adors, aviat propietaris, perqu¨¨ el consell d¡¯administraci¨® de Banca Catalana havia d¡¯imposar reformes empresarials, canviar equips directius i ampliar el capital cada dos per tres mentre s¡¯alentien els treballs d¡¯una obra que s¡¯havia convertit en una mena de pir¨¤mide de la catalanitat. Vagues i merders. Un dels vectors de l¡¯antipujolisme, de fet, es va activar aleshores. No ¨¦s f¨¤cil explicar-ho. Mart¨ªn i Berbois ha fet entrevistes, ha buidat la biblio?grafia existent, ha fet recerca hemerogr¨¤fica i ha explorat un arxiu que ¨¦s una mina: la correspond¨¨ncia creuada per Joan Fuster. Perqu¨¨ probablement Fuster ¡ªel mestre de Cahner¡ª va ser qui m¨¦s clarament tenia al cap quina podia ser la transcend¨¨ncia nacional d¡¯aquella empresa intel¡¤lectual.

Aquesta idea era transparent a l¡¯esl¨°gan que es volia imprimir en una tanca publicit¨¤ria que es va contractar quan l¡¯ombra de la Larousse feia compet¨¨ncia: ¡°L¡¯esfor? col¡¤lectiu m¨¦s gran que s¡¯ha fet mai als Pa?sos Catalans¡±. La censura no ho va deixar passar. La idea, fos com fos, era la que era, i el principal repte a l¡¯hora d¡¯estudiar la GEC era escatir quina va ser la decantaci¨® ideol¨°gica amb la qual s¡¯estava explicant el pa¨ªs. Se¡¯ns diu, com qui no vol la cosa, que l¡¯entrada sobre Prat de la Riba havia estat encarregada a Sol¨¦ Tura, per¨° Pujol hi va fer creu i ratlla. De la mateixa manera, a l¡¯hora de redactar l¡¯entrada sobre Espanya, es va imposar un canvi carregat de significaci¨®: el top¨°nim seria ¡°Estat Espanyol¡±. Mart¨ªn Berbois ventila aquesta informaci¨® sense cap comentari, sense interpretar, com si no fos indici de res. Quan all¨° m¨¦s rellevant del projecte ¨¦s que, rere l¡¯as¨¨psia d¡¯una entrada enciclop¨¨dica, hi havia en joc una aposta d¡¯hegemonia.