¡®Materials de construcci¨®¡¯, d¡¯Eider Rodr¨ªguez: Novel¡¤la de reconstrucci¨®

Els contes d¡¯Eider Rodr¨ªguez sembren la possibilitat de l¡¯esclat del conflicte. En alguns es produeix la deflagraci¨®, en d¡¯altres no. Per¨° el rastre de la tensi¨®, com la flaire que deixa la p¨®lvora, ¨¦s penetrant i ¨¦s una de les forces de la narrativa de l¡¯escriptora basca. La novel¡¤la de no-ficci¨® Materials de construcci¨®, la seva primera novel¡¤la, apareix allunyada formalment dels contes (Un cor massa gran), per¨° hi comparteix la capacitat d¡¯estrebar les expectatives i la immin¨¨ncia d¡¯una explosi¨®. Aqu¨ª tant podem pensar que l¡¯explosi¨® ¨¦s l¡¯arrencada fulgurant ¡ªl¡¯ictus del pare ¡°borratxo¡± i una memorable Constituci¨® d¡¯afectes familiars, punt per punt¡ª com que la novel¡¤la sencera ¨¦s una reconstrucci¨® de bocins trencats per apaivagar l¡¯incendi o, com a m¨ªnim, per mirar-lo de fit a fit.

L¡¯incendi ¨¦s tenir un pare ¡°borratxo¡± ¡ªla paraula emprada en tot moment¡ª i qu¨¨ fer de la vergonya i la r¨¤bia que en pengen, i del ¡°fort comprom¨ªs¡± amb ¡°la veritat¡± que ve de la mare. ¡°Vaig n¨¦ixer en una fam¨ªlia salvatge¡±, afirma la narradora, tot just a les primeres p¨¤gines. ¡°Vergonya¡± ¨¦s una de les paraules m¨¦s repetides dins una recerca fin¨ªssima del significat, la densitat i els l¨ªmits a l¡¯hora de pensar, entendre i digerir l¡¯ona expansiva d¡¯una malaltia com la del pare, que va al cor de les relacions, dels rols i les creences. Com se solda una identitat lluny d¡¯aquesta vergonya? Com relacionar-se amb el pare i mirar-lo als ulls quan ¨¦s cariny¨®s amb els nets? A Materials de construcci¨® les paraules es masteguen, l¡¯autora va a la seva arrel i les escura de cap a cap.

Els fragments es presenten units per un enfocament implacable i una voluntat de ferro de poder comprendre el pare

Establint un joc amb el t¨ªtol ¡ªla fam¨ªlia va tenir una empresa de materials de construcci¨®¡ª, l¡¯escriptora basca aplega tot de fragments narratius ¡ªdietaris, di¨¤legs, pensaments, cartes...¡ª i punts de vista canviants, al servei de la dif¨ªcil operaci¨® de reconstruir el buit, aix¨° ¨¦s, el silenci sobre la malaltia i la figura del pare, el silenci mateix que guardava el pare, a m¨¦s de corrents de fons, com els anys durs del terrorisme i la repressi¨® policial. La hist¨°ria desplega un gavadal d¡¯estampes quotidianes i relacions complexes a merc¨¨ de la contradicci¨®, uns materials que serien inservibles en altres mans, si no fos que Eider Rodr¨ªguez els carrega de sentit i de vibraci¨® (l¡¯escorcoll a la filla quan va a la piscina, les vacances a Benidorm en l¡¯ambient de nou-rics i el boom de la construcci¨®, les excuses inversemblants del pare per amagar que beu, l¡¯assetjament a la companya d¡¯escola, la relaci¨® amb els n¨°vios, la relaci¨® amb l¡¯eusquera...). Tots els fragments es presenten units per un enfocament implacable i una voluntat de ferro de comprendre, de poder parlar amb el pare: ¡°m¡¯hi vaig acostant matusserament i, en el mateix moment que crec que ser¨¦ capa? de copsar amb paraules el que sento, hi ha el desastre, les paraules s¡¯esfumen i les frases s¡¯ensorren¡±.

La novel¡¤la es relliga amb les circumst¨¤ncies del temps, mostrant com les condicions d¡¯on vivim modelen les macadures vitals i el biaix perceptiu diferenciat a partir de l¡¯experi¨¨ncia del desclassament, del nosaltres i els altres (¡°soc del magatzem on es venia ciment, cal? i sorra¡±, diu la narradora, filla del borratxo). ?s un exercici riqu¨ªssim, contundent i s¨°lid de mem¨°ria i d¡¯escriptura del dolor i de les contradiccions, de la vergonya per l¡¯altre i per la pr¨°pia.

Parlant de literatura, l¡¯honestedat sembla un adjectiu fet a mida del m¨¤rqueting. Per¨° a Materials de construcci¨® hi va com un guant. Es t¨¦ la impressi¨® d¡¯entrar en l¡¯incendi quotidi¨¤ com a ecosistema i d¡¯entendre qu¨¨ significa viure-hi, com van caient les m¨¤scares, fins al punt, tamb¨¦, de voler trobar la manera d¡¯estimar el pare, i tamb¨¦ la mare, una aparent secund¨¤ria que emergeix com una figura de roure que para els cops. Es veu com l¡¯incendi mai s¡¯acaba, per¨° s¨ª que canvia la manera de mirar-lo. Arribem a les cartes del final, una irrupci¨® del passat completada amb unes notes al peu que arrodoneixen el sentit d¡¯investigaci¨®, sabent que la seva i la nostra manera de mirar el pare ja ha canviat. Les cartes suposen una ¨²ltima sotragada narrativa i emocional, una sotragada que t¨¦ alguna cosa d¡¯alliberaci¨®.

Materials de construcci¨®?

Eider Rodr¨ªguez?
Traducci¨® de Pau Joan Hern¨¢ndez
Periscopi. 248 p¨¤gines. 18,90 euros