¡®Mirar¡¯, de John Berger: El noble art de preguntar

S¨®n mesos especialment bergerians en les nostres latituds. Coincidint amb l¡¯exposici¨® Permanent Red. John Berger, a La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, que s¡¯allargar¨¤ fins a mitjans d¡¯octubre, l¡¯editorial Arc¨¤dia publica Mirar en traducci¨® de David Cusc¨®, on apareixen recollits vint-i-tres articles de l¡¯autor londinenc escrits entre 1966 i 1979. Pintor fins que el dest¨ª de la seva pintura esdev¨¦ contradictori amb la seva idea del que ha de ser un artista en un m¨®n al l¨ªmit del precipici, Berger es consagra a interrogar la pintura, l¡¯escultura i la fotografia amb la paraula, seguint un moviment que el porta a submergir-se, sol o en col¡¤laboraci¨® amb altres artistes, en realitats que interpel¡¤len la seva consci¨¨ncia ¡ªels treballadors migrants a Europa, els sensesostre, els miners o els pagesos de l¡¯Alta Savoia¡ª, a traduir Bertolt Brecht i Aim¨¦ C¨¦saire, o a compartir el seu premi Booker amb les Black Panthers i amb projectes que investiguen l¡¯explotaci¨® del Carib, conseq¨¹¨¨ncia dels interessos comercials de Booker McConnell en la regi¨®.

Obsessionat amb la figura del narrador, tan discutida amb Susan Sontag en una conversa memorable al programa Voices, va navegar constantment entre la novel¡¤la, l¡¯assaig, la televisi¨® i l¡¯article, amb almenys quatre preocupacions visibles en cada intervenci¨®: oferir hospitalitat al lector; anar a buscar els elements que calen per plantejar les bones preguntes i il¡¤luminar els angles morts, o volunt¨¤riament assassinats; malfiar-se dels relats de la hist¨°ria de l¡¯art que van circulant sense revisar-se; i fabricar ad hoc una mirada d¡¯acord amb les premisses ¨¨tiques i est¨¨tiques del que ¨¦s mirat, sense renunciar al potencial cr¨ªtic de l¡¯an¨¤lisi. En algunes peces de Mirar, la combinaci¨® d¡¯aquests elements ¨¦s remarcablement poderosa, i el que sobresurt ¨¦s la inquietud per pensar el triangle que conformen la societat, l¡¯obra i l¡¯artista, tenint sempre en compte la variable del temps. En Berger, la relaci¨® passa pels ulls, que excaven fins a trobar en la materialitat de les obres i en els seus destins els nervis ¨°ptics d¡¯on surten, preguntant-los de qu¨¨ es nodreixen, cap a on enfoquen, a qu¨¨ s¨®n cecs, qu¨¨ pretenen atacar, on fracassen i com han estat mirats pels altres al llarg de la hist¨°ria.

Aqu¨ª obra pot ser un zoo, una joguina realista o el dibuix animat d¡¯un animal, un prat, una fotografia que ¡°a?lla un moment d¡¯agonia¡±, o un quadre de Courbet. Berger ¨¦s insistent en les preguntes que adre?a directament als ulls, com a ¨°rgan de la sensibilitat i la consci¨¨ncia, i no s¡¯est¨¤ de buscar-hi respostes i aventurar genealogies. Si l¡¯ull de Courbet es nodreix de les muntanyes del Jura, Millet en canvi fracassa a l¡¯hora de pintar l¡¯ull hum¨¤, Giacometti desvia la mirada d¡¯una societat que considera ¡°irrellevant¡± i convida els qui estima ¡°a viure temporalment en l¡¯a?llament¡± d¡¯un artista conven?ut que ¡°la realitat no es pot compartir amb ning¨²¡±, mentre que en Magritte ¡°el sentit de gran part dels seus quadres dep¨¨n del que no hi apareix¡±, i Bacon ¡°enfoca el pitjor cada vegada amb m¨¦s precisi¨®¡± i entra en una via que va fins a Disney pel conformisme.

Berger ausculta les mirades dels altres mentre agusa la seva, i pobla la del lector en favor de l¡¯atenci¨® i la comprensi¨®. Mirar ¨¦s un tractat del noble art de fer preguntes.

Mirar?

John Berger?
Traducci¨® de David Cusc¨®
Arc¨¤dia, 2023
266 p¨¤gines. 24 euros