Elogi de la por
En les societats capitalistes de velocitat patol¨°gica s¡¯oblida molt r¨¤pid que som subjectes investits per la pres¨¨ncia de l¡¯altre
La por no ¨¦s nom¨¦s una saturaci¨® emocional ni ¨¦s nom¨¦s un torbament de l¡¯estat d¡¯¨¤nim ni ¨¦s nom¨¦s un moviment sobtat i molt fort. A la por no nom¨¦s la provoca un perill imaginari o real. La por no ¨¦s nom¨¦s l¡¯aprensi¨® que sentim davant d¡¯un mal o d¡¯alguna cosa contr¨¤ria a tot all¨° que volem o al que en el fons desitgem. La por no nom¨¦s pot ser extrema ni es redueix a la imatge sensible del batibull interior, del divan m¨¦s obscur a qu¨¨ ens haur¨ªem d¡¯ajeure ni de la commoci¨® que ens pot arribar a paralitzar i que la psicoan¨¤lisi explicaria per motius molt complexos.
La por tamb¨¦ ¨¦s leg¨ªtim...
La por no ¨¦s nom¨¦s una saturaci¨® emocional ni ¨¦s nom¨¦s un torbament de l¡¯estat d¡¯¨¤nim ni ¨¦s nom¨¦s un moviment sobtat i molt fort. A la por no nom¨¦s la provoca un perill imaginari o real. La por no ¨¦s nom¨¦s l¡¯aprensi¨® que sentim davant d¡¯un mal o d¡¯alguna cosa contr¨¤ria a tot all¨° que volem o al que en el fons desitgem. La por no nom¨¦s pot ser extrema ni es redueix a la imatge sensible del batibull interior, del divan m¨¦s obscur a qu¨¨ ens haur¨ªem d¡¯ajeure ni de la commoci¨® que ens pot arribar a paralitzar i que la psicoan¨¤lisi explicaria per motius molt complexos.
La por tamb¨¦ ¨¦s leg¨ªtima i tamb¨¦ ¨¦s necess¨¤ria. La por no t¨¦ perqu¨¨ vincular-se necess¨¤riament a una conting¨¨ncia personal ni a un instint de superviv¨¨ncia narc¨ªs. La por tamb¨¦ es pot convertir en una palanca per estirar el fre d¡¯emerg¨¨ncia i en una manera d¡¯estendre¡¯s la m¨¤ i d¡¯ajudar-nos. La por tamb¨¦ ¨¦s un sed¨¤s existencial i, en la mesura que interpel¡¤la l¡¯espai compartit en el m¨®n entre les dones i els homes i entre els animals i les plantes, la por tamb¨¦ ¨¦s un artefacte pol¨ªtic.
Votar amb por, diuen, ¨¦s el gest de l¡¯esclau i una actitud molt prim¨¤ria. Vota lliure, afegeixen, que no pot ser que el sentit del teu vot el determini l¡¯extrema dreta o un planeta que els ¨¦ssers humans hem convertit en un incendi, en un abocador i en un instrument de tortura.
Doncs no ben b¨¦: la llibertat, i aix¨° ho deia Emmanuel L¨¦vinas, no vol dir no dependre. Que som individus lligats entre nosaltres i que som subjectes investits per la pres¨¨ncia de l¡¯altre ¨¦s una cosa sabuda, per¨° ¨¦s una cosa que, en les societats capitalistes de velocitat patol¨°gica i consumisme aberrant, s¡¯oblida molt r¨¤pid. ?El regne de l¡¯egoisme ha de rodolar per terra?, deia Santiago Rusi?ol.
M¡¯atreviria a afirmar que Merc¨¨ Rodoreda tenia por quan va escriure La mort i la primavera; que Walter Benjamin tenia por quan va redactar les Tesis sobre la hist¨°ria; que Marina Tsviet¨¤ieva, enamorada de la poeta Natalie Barney i de tant¨ªssima gent, tenia por quan multiplicava el desig perseguida per l¡¯stalinisme; que Paul Celan i Primo Levi tenien por quan constru?en una obra que ens diu que hem de lligar la mem¨°ria dels morts a la vida; que Kafka tenia por quan s¡¯imaginava El proc¨¦s.
La por no nom¨¦s produeix monuments d¡¯una grandesa art¨ªstica i humana sense precedents. La por tamb¨¦ ¨¦s una subst¨¤ncia que es pot transformar en una mena de trampol¨ª. Si el trampol¨ª ¨¦s un objecte que s¡¯utilitza per augmentar la impulsi¨® de qui salta botant-hi al damunt, ens caldr¨¤ preguntar-nos, finalment, cap on saltar¨ªem si ens enfil¨¦ssim al trampol¨ª de la por.
Avui que a Figueres hem passat dels 45?C, avui que a les criatures del m¨®n els travessa una angoixa clim¨¤tica sense precedents, avui que els drets pol¨ªtics de tants col¡¤lectius oprimits estan en perill, avui que es tornen a censurar obres pel fet d¡¯haver estat creades en catal¨¤, avui crec de deb¨° que el trampol¨ª de la por ens pot ajudar a fer un salt cap a un m¨®n una mica m¨¦s just o cap a un m¨®n una mica menys cruel.
Potser el parad¨ªs no fa falta. Potser amb tancar l¡¯infern ja n¡¯hi ha prou.