¡®El polon¨¨s¡¯, de J. M. Coetzee: Un exercici de nigrom¨¤ncia

Segurament vost¨¨s ja deuen saber que l¡¯acci¨® d¡¯El polon¨¨s, la nova novel¡¤la de Coetzee (un dels grans novel¡¤listes vius, que aqu¨ª torna a sonar en el catal¨¤ subtil i prec¨ªs de Dolors Udina) transcorre entre Barcelona, Girona i Mallorca. Una dada simp¨¤tica, per¨° intranscendent, en la mesura que l¡¯assumpte no va molt m¨¦s enll¨¤ de citar aquests noms com a marques geogr¨¤fiques, sense el menor inter¨¨s per dotar-les d¡¯un contingut particular, resultat de reflexions o d¡¯impressions pr¨°pies, amb prou feines unes pinzellades impressionistes, pur exotisme gentilici.

Per¨° no t¨¦ gens d¡¯import¨¤ncia. Com sol succeir quan es tracta de Coetzee, al cr¨ªtic se li acumula la feina, perqu¨¨ les seves novel¡¤les es caracteritzen per una complexitat molt particular, que no deriva ni de complicacions t¨¨cniques ni sint¨¤ctiques; el lector tampoc trobar¨¤ aqu¨ª salts temporals, intromissions on¨ªriques ni altres focs d¡¯artifici. Al contrari: una prosa neta (encara que molt tibant) al servei d¡¯estructures n¨ªtides.

El cas ¨¦s que Coetzee sembla decidit en cada novel¡¤la a escriure en contra de les convencions del lector, no tant per fotre com per proposar noves formes que es desvelen just quan deixem d¡¯intentar que el text encaixi per for?a en el nostre cat¨¤leg d¡¯expectatives. L¡¯entossudiment de Coetzee per ampliar les possibilitats de la novel¡¤la (sense rec¨®rrer a altres g¨¨neres ni remoure els previsibles p¨°sits de l¡¯avantguarda) ¨¦s un altre dels motius pels quals estar agra?t a un mestre tan inconformista amb els seus propis assoliments.

El polon¨¨s ens proposa llegir una novel¡¤la feta de notes. Seq¨¹¨¨ncies de text breu (d¡¯una l¨ªnia a mitja plana) que van explicant una hist¨°ria, permetent-se el¡¤lipsis, associacions i pauses lleugerament diferents d¡¯aquelles a qu¨¨ ens t¨¦ acostumats la successi¨® de par¨¤grafs. Les l¨ªnies blanques, com els silencis, s¨®n aqu¨ª significatives, una mena de respiraci¨®, que indueix a llegir cada passatge com una unitat de sentit. Notes de lectura sobre la vida dels personatges, disposades per cap¨ªtols que respecten la progressi¨® cronol¨°gica i degudament numerades, com si l¡¯autor s¡¯hagu¨¦s pres la mol¨¨stia d¡¯ordenar-les i despr¨¦s d¡¯escriure-les seguint el vol del seu inter¨¨s (ho sospitem per com s¡¯atura en alguns aspectes o hi torna, alliberat del comprom¨ªs de reproduir el flux continu del temps).

Coetzee narra la hist¨°ria d¡¯amor entre una dona de mitjana edat, Bea?triu, i un anci¨¤ pianista polon¨¨s. El que succeeix entre ells ¨¦s emotiu, per¨° Coetzee se les enginya per narrar-ho amb un estricte erotisme cerebral, ressaltant aix¨ª l¡¯aparent desgana i la relativa estranyesa amb qu¨¨ els personatges es relacionen amb els seus desitjos, que de vegades s¨®n un misteri per a ells mateixos. No hi ha a penes coincid¨¨ncia entre la voluntat i el desig, encara que s¨ª una certa complicitat, i la certesa que concorren en un mateix cos. Per¨° als protagonistes se¡¯ls emporten les vacil¡¤lacions, la incomprensi¨® entre el desig i la consci¨¨ncia que l¡¯allotja, la raresa de les decisions que prenen. Coetzee s¡¯imposa aqu¨ª un objectiu for?a complicat: encendre un foc que no escalfi.

Espl¨¨ndida novel¡¤la sobre les il¡¤lusions culturals i les desganes de la mitjana edat... La ressenya podria acabar aqu¨ª, per¨°, qu¨¨ seria de Coetzee sense el seu enigma? Tots tenim experi¨¨ncia de com el final d¡¯un llibre, en afegir un element inesperat, incita a rellegir-lo en una nova clau. Per¨° a El polon¨¨s l¡¯enigma apareix en la primera frase, d¡¯aparen?a neutral: ¡°La dona ¨¦s la primera que li planteja problemes, seguida ben aviat de l¡¯home¡±. Un ent¨¦n que Beatriu i el pianista donaran problemes al personatge del narrador en el m¨®n de la ficci¨®, per¨° a mesura que avancem, ens adonem que la veu neutra del narrador no est¨¤ implicada en el desenvolupament de la trama com a personatge. Quins problemes li han pogut causar llavors? La resposta amagada a la vista de tots ¨¦s que els problemes no s¨®n ¡°personals¡± (derivats dels fets del relat), sin¨® ¡°art¨ªstics¡±: donen problemes a l¡¯autor durant l¡¯escriptura.

Qu¨¨ hem estat llegint? Les notes per a una novel¡¤la futura es reordenen en les ru?nes d¡¯una novel¡¤la fracassada. Coetzee no va aconseguir que el foc creatiu penetr¨¦s en aquests personatges. Van n¨¦ixer r¨ªgids, i l¡¯autor examina i dissecciona els seus temperaments a la recerca dels motius de la seva desfeta creativa. Sempre canviant, sempre inesperat, sempre disposat a aprofitar-ho tot, el vell Coetzee tamb¨¦ ha apr¨¨s la m¨¤gia de fer aixecar els seus propis morts.

El polon¨¨s?

J. M. Coetzee?
Edicions 62
160 p¨¤gines. 17 euros / 7,99 @