¡®Les opcions de Barcelona¡¯, de Ramon Grau Fern¨¢ndez: Barcelona afortunada

S¡¯han presentat els dos primers volums d¡¯una obra monumental llargament esperada: Les opcions de Barcelona. Reuneix, revisades i millorades, les principals publicacions de Ramon Grau Fern¨¢ndez sobre la hist¨°ria de la ciutat, aix¨ª com alguns textos escrits expressament per a aquesta recopilaci¨®.

Els volums 1 i 2 es titulen Els historiadors i els mites de la ciutat i El segle de Capmany; el tercer i quart, en preparaci¨®, El segle de Cerd¨¤ i La ciutat i la resili¨¨ncia. Als que vam...

S¡¯han presentat els dos primers volums d¡¯una obra monumental llargament esperada: Les opcions de Barcelona. Reuneix, revisades i millorades, les principals publicacions de Ramon Grau Fern¨¢ndez sobre la hist¨°ria de la ciutat, aix¨ª com alguns textos escrits expressament per a aquesta recopilaci¨®.

Els volums 1 i 2 es titulen Els historiadors i els mites de la ciutat i El segle de Capmany; el tercer i quart, en preparaci¨®, El segle de Cerd¨¤ i La ciutat i la resili¨¨ncia. Als que vam assistir a l¡¯acte a la sala Carreras Candi del Muhba ¡ªplena de gom a gom¡ª, se¡¯ns proporcion¨¤ una indicaci¨® de la magnitud impressionant de la compilaci¨® amb les quatre citacions que encap?alen cadascun dels volums i que suggereixen l¡¯abast del material que se¡¯ns posa a les mans. Els autors i les dates de les citacions s¨®n ni m¨¦s ni menys que Francesc Eiximenis (1386), Francesc Rom¨¤ i Rossell (1768), Jaume Balmes (1844) i, finalment, Agust¨ª Calvet Gaziel (1923). L¡¯empresa impressiona. Tant per la profunditat de les q¨¹estions que se¡¯ns proposen per comprendre i analitzar la hist¨°ria de la ciutat, cap i casal de Catalunya, com per l¡¯amplitud del comp¨¤s temporal i anal¨ªtic del que se¡¯ns ofereix. Barcelona ha tingut sort que Ramon Grau s¡¯hagu¨¦s proposat ja fa molts anys reprendre la meditaci¨® sobre la hist¨°ria de la ciutat.

Insistim en el concepte reprendre. L¡¯historiador ¨¦s m¨¦s conscient que ning¨², tal com ens va exposar, que treballa en el marc d¡¯una tradici¨® continuada d¡¯explicaci¨® i reflexi¨® sobre all¨° que ha estat la ciutat. Aquesta tradici¨® marca un punt d¡¯arrencada i uns l¨ªmits que conv¨¦ con¨¨ixer i transcendir. No ¨¦s pas poca cosa. Antoni de Capmany, Avel¡¤l¨ª Pi i Arimon, Francesc Carreras Candi, Josep Puig i Cadafalch, Agust¨ª Duran i Sanpere, Jaume Vicens Vives, s¨®n precursors d¡¯una l¨ªnia interpretativa que ha estat sotmesa a un desafiament continuat per part d¡¯un historiador que ha apr¨¨s d¡¯ells a la vegada que se¡¯n distanciava per anar m¨¦s enll¨¤. Grau i algunes de les persones que han treballat amb ell al llarg d¡¯un cicle de d¨¨cades ¡ªde manera destacada, Marina L¨®pez Guallar, coautora sovint, i Manuel Arranz¡ª, aix¨ª com el personal de la Casa de l¡¯Ardiaca i del Museu d¡¯Hist¨°ria de la Ciutat, presenten els resultats d¡¯una feina que assenyalar¨¤ un abans i un despr¨¦s de la hist¨°ria de la ciutat. El t¨ªtol d¡¯aquesta nota no ¨¦s una exageraci¨®.

Citant Grau, aquesta ¨¦s la ciutat de la ¡°resili¨¨ncia¡±, de les expectatives potser fallides, potser reeixides

L¡¯atenci¨® de Grau als qui van contribuir a la historia de la ciutat no ens ha sorpr¨¨s. Ell ha estat sempre interessat tant en els relats sobre Barcelona com en la hist¨°ria de la ciutat en si mateixa, fins al punt que molts dels estudis d¡¯historiografia sobre la ciutat ¡ªmat¨¨ria negligida per tants historiadors¡ª n¡¯¨¦s l¡¯objecte principal.

En la seva obra Barcelona esdev¨¦ un gran laboratori historiogr¨¤fic en qu¨¨ s¡¯analitzen les narratives il¡¤lustrades, positivistes i modernes en relaci¨® amb els moviments intel¡¤lectuals europeus. ?s significatiu que, entre les moltes imatges que contenen els dos primers volums, hi trobem fotografies d¡¯Henri Berr, Lucien Febvre i Fernand Braudel. La ciutat i la seva hist¨°ria es converteixen en un cas pr¨¤ctic des d¡¯on Grau imparteix lli?ons amb una perspectiva extraordin¨¤riament original. El seu enfocament es podria qualificar de calidosc¨°pic: des de m¨²ltiples perspectives per¨° a partir d¡¯uns elements nuclears clarament establerts ¡ªcom ara la noci¨® de positivisme o la idea de progr¨¦s¡ª, ens ofereix interpretacions dels discursos historiogr¨¤fics complexes, plurals i fluides, molt ben estructurades.

En l¡¯acte de presentaci¨®, Grau va fer refer¨¨ncia, mig de broma per¨° potser no tant ¡ªamb ell no se sap mai¡ª, a una certa condici¨® postmoderna de la seva obra. I una mica de ra¨® no li faltava: la seva mirada ha estat una combinaci¨® de ci¨¨ncia social i postmodernitat avant la lettre, una visi¨® dif¨ªcilment classificable que ja era captivadora quan impartia doc¨¨ncia a la UB i que ha deixat una empremta considerable. Ser¨¤ interessant veure la reacci¨® dels especialistes d¡¯altres pa?sos quan se¡¯n publiqui, segons se¡¯ns ha prom¨¨s, la versi¨® anglesa.

Cap dels treballs aplegats en aquests primers dos volums, com tampoc les introduccions que els precedeixen, s¨®n d¡¯erudici¨®. S¨®n erudits, s¨ª, per¨° no escauria definir-los com a treballs de la mena d¡¯erudici¨® que el marc local de vegades imposa. Ben al contrari, apunten vers una visi¨® de la transformaci¨® de la ciutat en els contextos m¨¦s amplis on aquesta es va produir, des del m¨®n medieval i la suposada decad¨¨ncia posterior en les crisis medievals tardanes, fins al despla?ament de la iniciativa comtal vers els horitzons hisp¨¤nics (mediterranis i atl¨¤ntics) fruit dels canvis de l¡¯¨¨poca moderna. La tradici¨® artesana i industrial urbana hi ¨¦s discutida a fons; com ho ¨¦s Antoni de Capmany meditant sobre el ¡°comercio y las artes de Barcelona¡± i participant decisivament en les Corts de Cadis, aplanant el cam¨ª de la transformaci¨® de la ciutat en la capital mar¨ªtima i industrial de Catalunya; l¡¯urbs que Cerd¨¤ haur¨¤ d¡¯ordenar. Aquesta ¨¦s la clau: interrogar els testimonis rellevants del passat per refer el fil de la transformaci¨® de la ciutat, els ¨¨xits i les insufici¨¨ncies de ¡°les opcions de Barcelona¡±.

Hi ha un element que no passar¨¤ desapercebut al lector de l¡¯obra de Grau. Els quatre volums, que fins a l¡¯aparici¨® del tercer i el quart no podrem valorar exhaustivament, mostren una coher¨¨ncia modulada en un pentagrama que organitza el conjunt. Es podria expressar aix¨ª: s¡¯estableixen uns fonaments i precedents, per comtals que siguin; un cim que destaca de mitjan segle XVIII a principis de segle XX, els segles dels grans art¨ªfexs, de Capmany i de Cerd¨¤; i finalment, un convuls segle XX i un marc pol¨ªtic advers que es prolonga fins a la Barcelona dels nostres dies. Citant Grau: aquesta ¨¦s la ciutat de la ¡°resili¨¨ncia¡±, de les expectatives potser fallides, potser reeixides. Dilucidar la manera de veure-ho en el terreny dels fets i de la cultura ¨¦s la q¨¹esti¨® sobre la taula.