¡®Anys de barb¨¤rie. Merc¨¨ Rodoreda: la guerra i l¡¯exili¡¯, de Carme Arnau: El ¡°desfici¡± de la guerra

Quanta, quanta guerra..., la darrera obra que Merc¨¨ Rodoreda public¨¤ en vida ¨¦s el resultat del desfici. Del desfici d¡¯haver viscut, amb exaltaci¨® i a la vegada horror, dues guerres, la civil i la mundial. En l¡¯assaig que li dedica Carme Arnau, la investigadora estudia l¡¯impacte del conflicte b¨¨l¡¤lic en la vida i l¡¯obra rodorediana. Per fer-ho revisa, primer, els anys que l¡¯escriptora visqu¨¦ com a refugiada a Fran?a i, despr¨¦s, la novel¡¤la Quanta, quanta guerra... (1980), una obra autoreflexiva i on¨ªrica on s¡¯interroga sobre la mort i el mal.

A Anys de barb¨¤rie, Arnau actualitza algunes de les lectures que oferia a Miralls interiors (1990), on desenvolupava la primera interpretaci¨® de conjunt de l¡¯obra tardana de Rodoreda, la que recreava l¡¯altra cara del mirall. En el llibre de 2023, Arnau poua en l¡¯epistolari conservat a la Fundaci¨® Merc¨¨ Rodoreda, que ella mateixa edit¨¤ el 2017, i en un dietari in¨¨dit d¡¯Armand Obiols. Aquest material, juntament amb alguns textos testimonials de l¡¯experi¨¨ncia concentracion¨¤ria (de Neus Catal¨¤, H¨¦l¨¨ne Berr, Marguerite Duras, Primo Levi o Robert Antelme), l¡¯ajuden a contextualitzar el per¨ªode entre 1940 i 1946, els anys que Rodoreda pass¨¤ a Llemotges, on ¡°moria al dia¡±, i els que visqu¨¦ a Bordeus, on les batudes contra els jueus creaven una atmosfera de terror permanent.

Durant aquests anys de barb¨¤rie, Obiols, el seu company, treball¨¤ per al Groupement de Travailleurs ?trangers i l¡¯Organitzaci¨® Todt (OT). Totes dues organitzacions, creades pel r¨¨gim nazi, s¡¯ocupaven del treball for?¨®s que van haver de fer treballadors estrangers en la construcci¨® de carreteres i fortificacions. Arnau passa de puntetes per sobre de la implicaci¨® d¡¯Obiols en les activitats d¡¯OT i prefereix incidir en la manera com Rodoreda tracta experi¨¨ncies que va patir en primera persona (la fam, el desarrelament...), en els contes ¡®Nocturn¡¯, ¡®Cop de lluna¡¯, ¡®Mort de Lisa Sperling¡¯ i ¡®Nit i boira¡¯.

En la part central del llibre, vincula aquestes experi¨¨ncies amb la creaci¨® de Quanta, quanta guerra..., una obra comen?ada a Ginebra el 1968 i acabada, en ple retir a Romany¨¤ de la Selva, el 1974. El des¨¤nim amb qu¨¨ la va escriure ¡ªObiols mor el 1971¡ª es tradueix en un progressiu endinsament en els ¡°ulls de l¡¯¨¤nima¡±. ?s a trav¨¦s de la mirada interior del protagonista (Adri¨¤ Guinart, el noi ¡°amb la llet als llavis¡± que se¡¯n va al front emp¨¨s per l¡¯¨¤nsia de llibertat), que el lector recorre els paisatges per on passa la guerra, sense, per¨°, arribar a veure-hi cap batalla.

Arnau centra l¡¯an¨¤lisi en els arquetips, s¨ªmbols i mites que estructuren la ficci¨®, tot relacionant-los amb algunes de les obres pict¨°riques, liter¨¤ries i cinematogr¨¤fiques que impregnen l¡¯imaginari rodoredi¨¤ (la B¨ªblia, Baudelaire, Artaud, Teilhard de Chardin, Hesse, Goya, Has o Potocki). Partint dels estudis d¡¯Eliade, Bachelard i Graves, fa una lectura rom¨¤ntica i neoplat¨°nica de la novel¡¤la. Segons aquest plantejament, ¨¦s gr¨¤cies a la visi¨® po¨¨tica i fant¨¤stica de la realitat que Adri¨¤, que t¨¦ fam de mirar, pot veure l¡¯invisible, en un proc¨¦s gn¨°stic que el porta al coneixement. En l¡¯assaig tamb¨¦ s¡¯analitzen alguns dels personatges que Adri¨¤ es troba pel cam¨ª, com Eva, i s¡¯insisteix en la import¨¤ncia de l¡¯aigua i del foc, especialment en el darrer cap¨ªtol ¡ªque t¨¦ un final apote¨°sic.

Anys de barb¨¤rie. Merc¨¨ Rodoreda: la guerra i l¡¯exili?

Carme Arnau?
Emp¨²ries
244 p¨¤gines. 19,90 euros