¡®La pell del m¨®n¡¯, de Xavier Mas Craviotto: El triomf de l¡¯apatia

Ella, la germana que ha fugit del poble despr¨¦s de la mort del pare i viu a Par¨ªs, necessitada de dist¨¤ncia i abs¨¨ncia per madurar, recorda un episodi de la inf¨¤ncia: a l¡¯escola la mestra va dir als alumnes que expliquessin com era la seva fam¨ªlia, per¨° ella, en comptes d¡¯animar-se com les companyes, va demanar de parlar d¡¯una altra cosa perqu¨¨ li agradaria referir-se a coses m¨¦s alegres, i ¡°penses en el pare i la seva panxa de balena i els seus dits gruixuts i el seu nas gros i la vena al coll. I despr¨¦s penses en la mare, espan...

Ella, la germana que ha fugit del poble despr¨¦s de la mort del pare i viu a Par¨ªs, necessitada de dist¨¤ncia i abs¨¨ncia per madurar, recorda un episodi de la inf¨¤ncia: a l¡¯escola la mestra va dir als alumnes que expliquessin com era la seva fam¨ªlia, per¨° ella, en comptes d¡¯animar-se com les companyes, va demanar de parlar d¡¯una altra cosa perqu¨¨ li agradaria referir-se a coses m¨¦s alegres, i ¡°penses en el pare i la seva panxa de balena i els seus dits gruixuts i el seu nas gros i la vena al coll. I despr¨¦s penses en la mare, espantadissa com un pardal, plorant a sobre de l¡¯aig¨¹era, d¡¯esquena a la porta. I en el teu germ¨¤, tancat a l¡¯habitaci¨®, mirant-se la paret blanca perqu¨¨ li agrada m¨¦s mirar-se la paret blanca que mirar-se les persones¡±. I ell, el germ¨¤ que no s¡¯ha mogut del poble i ha continuat vivint amb la mare, com si l¡¯acorral¨¦s ¡°una por molt brusca¡±, tamb¨¦ recorda, i pensa que el pare, a pesar de no ser-hi ja, ¡°continua existint a la vida des de la mort. I la mare existeix morta des de la vida, perqu¨¨ ja no sap com viure sense la persona que li feia mal. No entens el seu dolor (...), no pares de preguntar-te per qu¨¨ plora per la mort de la persona que la va fer petita, petita, petita fins a consumir-la, fins a reduir-la a pols. I sospites que potser ¨¦s per aix¨° que el plora. Perqu¨¨ amb el pare, almenys era pols. Per¨° sense el pare, no sap ni ser pols¡±. ?s probable que els dos germans, els an¨°nims protagonistes de La pell del m¨®n, considerarien una sort envejable la mort prematura que el dest¨ª enviava als pares dels altres dos germans que protagonitzaven la novel¡¤la anterior de Xavier Mas Craviotto (Nav¨¤s, 1996), La mort lenta.

Sobrecarregada de sensacions fosques que se succeeixen sense treva, torben i neguitegen les entranyes del lector

Talment com si s¡¯assemblessin a les rates que veu la germana pels carrers del poble despr¨¦s de tornar-hi per vetllar a l¡¯hospital les ¨²ltimes hores de vida de la mare ¡ªpetites, callades i inofensives en un primer cop d¡¯ull, grosses i amena?adores si s¡¯examinen amb atenci¨®¡ª, La pell del m¨®n ¨¦s una novel¡¤la sobrecarregada de sensacions fosques que se succeeixen sense treva, com si fossin un seguit imparable de canonades que sacsegen, torben i neguitegen les entranyes i el cervell del lector, a la manera d¡¯un malson provocat per l¡¯anest¨¨sia despr¨¦s d¡¯una operaci¨® a causa d¡¯un atropellament. El retorn de la germana, la retrobada amb el germ¨¤, els fr¨¤gils lligams familiars que els relacionen com si es tractessin de dos desconeguts condemnats a menysprear-se mentre se senten obligats a compartir un dol, tot el que t¨¦ de m¨ªnim i previsible l¡¯argument de la novel¡¤la, Xavier Mas Craviotto ho compensa infiltrant arreu una duresa obstinada: qualsevol an¨¨cdota del present, o de la inf¨¤ncia familiar, est¨¤ constru?da sobre una sensibilitat nerviosa, situada al caire malalt¨ªs del cor salvatge de la vida, i que fa de la infelicitat i dels traumes continus del seu dolor privat ¡ªal fons, sempre la maldat activa del pare i la maldat passiva de la mare¡ª el cam¨ª ¨²nic o inevitable de l¡¯escriptura. Enderiats a entendre la seva vida com un text, com si fossin dos personatges escapats d¡¯una obra de Clarice Lispector ¡ªtan present a La pell del m¨®n que fins i tot es podria dir de la prosa de Xavier Mas Craviotto que segueix l¡¯exemple de l¡¯autora de L¡¯hora de l¡¯estrella i, com si trenqu¨¦s roques tamb¨¦, fes volar ¡°guspires i esquerdissos com acers reflectits¡±¡ª, la germana diu que ¡°escrivim el que hi ha fora per entendre-ho. Al final, tot el que tenim a dintre ve de fora. Sempre escrivim sobre les coses que hi ha fora i sobre el que aquestes coses de fora ens deixen dintre¡±; el germ¨¤, en canvi, diu: ¡°M¡¯escric. Com si jo fos un altre. Tots estem formats per altres que no som nosaltres i que s¨ª que ho som, tot alhora. Potser per aix¨° escric. Per saber que soc alguna cosa, encara que de vegades no m¡¯entengui¡±. Tots dos es mostren anal¨ªtics, el desconcert els ven? i l¡¯ab¨²lia els devora, per¨° les seves posicions s¨®n irreconciliables.

La pell del m¨®n pot semblar una novel¡¤la sobre els abusos i els danys que es produeixen en silenci dins la hist¨°ria privada d¡¯una fam¨ªlia, per¨° segurament el que Xavier Mas Craviotto hi deu retratar ¨¦s una ¨¨poca o una tend¨¨ncia, ¡°que aquesta apatia estranya s¡¯est¨¦n per tot arreu. Fins i tot sento apatia per intentar entendre el que sento. Sento apatia per entendre¡¯m. La meva pr¨°pia incapacitat de sentir em sembla anodina. Sento apatia per entendre l¡¯apatia (...) La vida em va passant pel davant. Voldria que algun dia, en lloc de passar-me pel davant, em pass¨¦s per sobre. Que m¡¯atropell¨¦s. Necessito despertar-me d¡¯aquesta anest¨¨sia¡±.