Club contra els mals escriptors

Un dels senyals pels quals es coneix una societat liter¨¤ria saludable ¨¦s que en el gros de la seva comunitat existeixen diversos grups d¡¯escriptors associats, ara per ajudar-se els uns als altres, ad¨¦s per reunir-se i fer riota dels que no saben escriure. A Catalunya hi va haver alguna cosa semblant al temps dels poetes noucentistes: Riba, L¨®pez-Pic¨®, Carner i Guerau de Liost es tenien amistat ¡ªEspriu i Vinyoli sempre van anar ¡°per lliure¡±¡ª: no van arribar a fer cap llibre en col¡¤laboraci¨® per¨° almenys tenien clar, i ho deien als diaris, qu¨¨ calia llegir i quines lectures podien estalviar-se. Aix¨° a banda, encara que fos amb menys categoria cr¨ªtica, les revistes sat¨ªriques no en deixaven passar ni una; i els al¡¤ludits continuaven escrivint, o callaven. Perqu¨¨, com va dir La Bruy¨¨re, hi ha gent que ha passat a la hist¨°ria perqu¨¨ han escrit llibres, i gent que hi hauria passat si no n¡¯haguessin escrit cap.

Els anglesos, m¨¦s que ning¨², van ser pr¨°digs en cenacles i unions de literats que, a m¨¦s de permetre que cadasc¨² de l¡¯estol fes la feina que solia, formaven una socie?tat amb el sol prop¨°sit de carregar-se els escriptors de pacotilla. Entre aquests grups, un dels m¨¦s famosos i de m¨¦s gran rendiment va ser l¡¯anomenat Scriblerus, format per Alexander Pope, Jonathan Swift ¡ªun dels diputats tories que va conv¨¨ncer el parlament angl¨¨s d¡¯abandonar la lliga dels aliats en la guerra de Successi¨® a la corona espanyola, i aix¨ª ens va anar¡ª, John Gay, John Arbuth?not i Thomas Parnell. El club va ser actiu entre 1712 i 1745.

Scriblerus ¨¦s un neologisme que equivaldria exactament al franc¨¨s ¨¦crivassier i al castell¨¤ escritorzuelo, per¨° no t¨¦ equivalent en catal¨¤: era un terme m¨¦s o menys despectiu, adre?at a la gent de lletres i de ci¨¨ncies ¡ªtotes les nacions en tenen representants¡ª que escriuen o raonen de qualsevol manera, tan feli?os. M¨¦s ho estaven els membres d¡¯aquest club, que es van despatxar en una s¨¨rie de publicacions, les unes fetes a cor, les altres a t¨ªtol individual. Entre les publicacions col¡¤lectives, el lector fruir¨¤ amb la lectura dels llibres, editats sense nom d¡¯autor per¨° obra de dos o tres de la colla: The Memoirs of the Extraordinary Life, Works and Discoveries of Martinus Scriblerus (1741) i Treatise of the Art of Sinking in Poetry by Martinus Scriblerus, llibre que sovint s¡¯atribueix nom¨¦s a Pope.

En el primer dels llibres esmentats, el m¨¦s suc¨®s ¡ªm¨¦s, fins i tot, que The Dunciad, del mateix Pope, que t¨¦ poc inter¨¨s perqu¨¨ parla de gent del tot desconeguda¡ª, el club va ridiculitzar, en la persona d¡¯aquest Martinus, fill de Cornelius, els escriptors, fil¨°sofs i homes de ci¨¨ncia que no valia la pena llegir ¡ªpodien dir-ho perqu¨¨ ells eren bons de veritat. Al cap¨ªtol VII, que cont¨¦ una llarga s¨¨rie d¡¯aforismes, hi llegim, en pla de befa, tres proposicions que anguniejaven Tom¨¤s d¡¯Aquino: ¡°Els ¨¤ngels, passen d¡¯un extrem a l¡¯altre sense passar pel mig?¡±; ¡°Tenen els ¨¤ngels una consci¨¨ncia m¨¦s clara de les coses al mat¨ª que a la tarda?¡±; ¡°La creaci¨® del m¨®n, va ser feta en sis dies perqu¨¨ el sis ¨¦s el n¨²mero m¨¦s perfecte, o el n¨²mero sis ¨¦s el m¨¦s perfecte perqu¨¨ la creaci¨® es va fer en sis dies¡±? El cap¨ªtol X explica, fent-ne riota, com Martinus Scriblerus es va convertir en un gran cr¨ªtic literari; al cap¨ªtol XVII, dedicat a les ci¨¨ncies exactes, es parla d¡¯aquell savi ¡ªdegu¨¦ ser un contemporani dels membres del club¡ª que va trobar la manera d¡¯ajudar els que patien asma transportant a la ciutat l¡¯aire fresc de la muntanya amb uns tubs que el menaven d¡¯un lloc a l¡¯altre.

En realitat, el prop¨°sit del club Scriblerus no va ser tant criticar determinats homes de lletres i de ci¨¨ncies com criticar l¡¯estupidesa humana, tan abundosa pertot, com queda pal¨¨s en el llibre que ja hem esmentat, la Dunc¨ªada (imitada en franc¨¨s per Charles Palissot i en castell¨¤ per Alberto Lista, clergue com Swift, al seu El imperio de la estupidez, que comen?a aix¨ª: ¡°Canta, oh Musa, la madre poderosa / De la mentecatez, y el hijo heroico / Que a la f¨¨rtil Iberia trasplantado / de las playas tirrenas, mostr¨® al mundo / cu¨¢n igualmente en todos los paises / un verdadero azote fructifica...¡± Potser ja pensava en Vox). Per petar-se de riure s¨®n les emmendationes de l¡¯Eneida que proposa Martinus al final del llibre, a la secci¨® ¡°Virgilius Restauratus¡±. Els primers versos s¡¯havien de modificar: ¡°Arma virumque cano, Troiae qui primus ab oris / Italiam, fato profugus, Lavinaque venit / littora...¡± (en catal¨¤ de Joan Bell¨¨s: ¡°Canto les armes i l¡¯heroi que, seguint el dest¨ª, va ser el primer que arrib¨¤ fugitiu des de les costes de Troia fins a It¨¤lia i a les riberes de Lav¨ªnium...¡±), i calia llegir ¡°aris¡± (¡°altar¡±) en comptes d¡¯¡°oris¡± i ¡°flatus¡± (¡°pet¡±, en aquest cas) en comptes de ¡°fato¡± (¡°dest¨ª¡±), que ¨¦s una broma sensacional.

Com es divertien els homes de lletres al segle XVIII, almenys a Anglaterra, Fran?a i Espanya, i a Catalunya al segle XX! I com ens avorrim ara, en el fam¨®s i t¨°pic ¡°segle XXI¡±, els de lletres, els de ci¨¨ncies, sabaters, fusters, lampistes i tutti quanti!