TV3 li paga el marbre a ?ngel Ll¨¤cer

?ngel Ll¨¤cer ha encetat la segona temporada del seu talent show teatral a TV3. Si el primer any, El llop, els concursants elegits havien d¡¯acabar interpretant Terra baixa de Guimer¨¤, en aquesta convocat¨°ria, La Puntual, l¡¯obra triada ¨¦s L¡¯auca del senyor Esteve de Santiago Rusi?ol. D¡¯...

?ngel Ll¨¤cer ha encetat la segona temporada del seu talent show teatral a TV3. Si el primer any, El llop, els concursants elegits havien d¡¯acabar interpretant Terra baixa de Guimer¨¤, en aquesta convocat¨°ria, La Puntual, l¡¯obra triada ¨¦s L¡¯auca del senyor Esteve de Santiago Rusi?ol. D¡¯El llop el millor va ser el c¨¤sting i els assajos per arribar, finalment, a una versi¨® pobreta, declamat¨°ria i empolsada de l¡¯obra que una trista escenografia actual no aconseguia deixondir. I aix¨° en una obra enormement contempor¨¤nia i d¡¯un gruix superior a l¡¯auca de Rusi?ol que, en la versi¨® novel¡¤lada original, t¨¦ encap?alaments de cap¨ªtol tan intel¡¤ligents com aquest: ¡°Poesia administrativa. ¡ªAont es torna a veure clarament que segueixen passant coses que no valen la pena de ser contades, pero qu¡¯aixis mateix les contarem per la fidelitat de l¡¯auca¡±.

Segurament per l¡¯¨¨xit que van tenir l¡¯any passat les escenes de selecci¨®, en aquesta segona temporada els tr¨¤mits per escollir el repartiment definitiu es compliquen. Els candidats poden ser rebutjats, elegits per anar directament al laboratori o a una situaci¨® provisional, fins que hi hagi decisi¨® definitiva. S¨®n, segons la terminologia del programa, els llimbs. Aquest any s¡¯hi ha afegit una nova categoria, els llimbs pr¨¨mium.

Com a la primera temporada, Ll¨¤cer porta la veu cantant del jurat seleccionador fins al punt de corregir ostensiblement la decisi¨® presa per un altre membre en un moment, infeli?, de m¨¤xima gosadia per part seva. El tracte al concursant ¨¦s respectu¨®s, fins i tot entranyable, i les correccions es fan amb una severitat endolcida. Sorpr¨¨n, fins i tot, que excessos en la recitaci¨® i una gestualitat descontrolada d¡¯algun candidat no siguin motiu d¡¯expulsi¨®. L¡¯any passat, en els assajos s¡¯invocava Peter Brook. Esperem que no s¡¯oblidi el seu mestratge.

Tot i que es pinta com un homenatge al din¨¤mic teatre amateur que hi ha a Catalunya, molts candidats no arriben al programa d¡¯aquest ¨¤mbit. M¨¦s d¡¯un aspirant ¨¦s una persona que vol complir un somni ¡ªfer teatre. Un somni que ¨¦s viu, al qual no es renuncia, tot i tenir m¨¦s de vuitanta anys. Bravo.

Els dos primers cap¨ªtols, dedicats al c¨¤sting, van mostrar un excel¡¤lent treball de postproducci¨® tant en la tria dels moments com en el minutatge. Es va donar una aparici¨® fuga? a candidats finalment rebutjats. M¨¦s aviat, el programa vol que l¡¯espectador conegui la gent triada. No fa sang dels no escollits. Una altra cosa ser¨¤ quan, al laboratori, de 44 n¡¯hagin de plegar 33, ja m¨¦s coneguts per l¡¯espectador.

La pe?a costumista de Rusi?ol ¨¦s una prudent proclama modernista, amb un botiguer dedicat tota la vida a la merceria i un fill, en Ramonet, que vol ser artista. La tensi¨® entre el m¨®n art¨ªstic i el burg¨¨s es resol, per¨°, amb un reconeixement mutu. El pare pateix una diabetis terminal: ¡°Tenia¡¯l no haver tingut mai res. Tenia la pau de tants anys que ha fermentat i s¡¯ha tornat sucre; tenia¡¯l mal d¡¯una sang que de tant no ser-ne¡¯s torna aigua; tenia¡¯l mal de La Puntual, el mal de la quietut, el mal de no viure, el principi d¡¯una mort que comen?a¡¯l dia de n¨¦ixer¡±. I, quasi p¨°stumament, el pare ¡ªque no havia viscut perqu¨¨ el fill visqu¨¦s i a qui menystenia per tenir pardals al cap¡ª reconeix al Ramonet el dret de ser artista. El final ¨¦s potent: el Ramonet surt plor¨®s del funeral del pare i s¡¯atura davant d¡¯una est¨¤tua. ¡°Jo en far¨¦¡±, pensa. I, recordant-se del difunt, afegeix ple de gratitud: ¡°En far¨¦ perqu¨¨ ell paga¡¯l marbre¡±. A la versi¨® teatral, la frase ¡°ell paga el marbre¡± la diu un tercer personatge. No arriba a la intensitat d¡¯¡±He mort el llop¡±¡­ per¨° d¨¦u-n¡¯hi?do. A veure com ho resol la troupe de La Puntual. Els precedents s¨®n nombrosos. Han dirigit muntatges d¡¯aquesta obra des de Ricard Salvat i Adolfo Marsillach a Pau Garsaball, Frederic Roda, Pere Planella i Carme Portacelli, entre altres. No n¡¯hi ha prou de tenir el marbre pagat.