Filosofia pol¨ªtica per a temps convulsos
Una nova traducci¨® de la ¡®Pol¨ªtica¡¯ d¡¯Arist¨°til, a c¨¤rrec de Miguel Candel, ¨¦s ¨²til perqu¨¨ el fil¨°sof va fer un tractat de pol¨ªtica real, una reflexi¨® l¨²cida sobre les formes pol¨ªtiques existents
La Pol¨ªtica d¡¯Arist¨°til (384-322 aC) ha estat potser el tractat de filosofia pol¨ªtica m¨¦s llegit i influent de tots els temps. Estudiat i emulat des de Tom¨¤s d¡¯Aquino o Maquiavel fins a la Revoluci¨® Americana, la seva ombra allargada arriba als comunitaristes contemporanis i als apologistes de la democr¨¤cia liberal. Per¨° per qu¨¨ ¨¦s encara una lectura imprescindible en el nostre convuls m¨®n actual? Quina utilitat t¨¦ per a unes democr¨¤cies liberals amena?ades per populismes d¡¯esquerra i de dreta? Dues respostes poden satisfer la nostra curiositat intel¡¤lectual: la primera, l¡¯an¨¤lisi que el fil¨°sof fa dels diversos sistemes pol¨ªtics existents, dels bons i dels dolents, d¡¯on podem aprendre no poca cosa; la segona, que ¨¦s un tractat de pol¨ªtica real (no de realisme pol¨ªtic), una reflexi¨® l¨²cida sobre les formes pol¨ªtiques existents (Arist¨°til va ser conseller de Filip de Maced¨°nia i preceptor d¡¯Alexandre el Gran), no un tractat normatiu sobre el govern ideal, com l¡¯ut¨°pic govern dels fil¨°sofs de la Rep¨²blica de Plat¨®, ni sobre un govern republic¨¤ en mans de tecn¨°crates que creuen que la pol¨ªtica va ¨²nicament de xifres i no de persones.
Compt¨¤vem en catal¨¤ amb una bona traducci¨® de la Pol¨ªtica de l¡¯incombustible Joan Alberich (La Magrana), per¨° mancava a la Bernat Metge una acurada edici¨® biling¨¹e, com la de Miguel Candel, aristot¨¨lic solvent i traductor a la mateixa venerable col¡¤lecci¨® del De l¡¯¨¤nima o la Metaf¨ªsica del fil¨°sof d¡¯Estagira i que a casa nostra ha alliberat Arist¨°til del neotomisme dominant durant anys.
?s cert que no podem emmirallar-nos en els sistemes de l¡¯antiga Gr¨¨cia per ser esclavistes i privar les dones de drets
Arist¨°til tan sols vol saber quin sistema pol¨ªtic possibilita la conviv¨¨ncia i la nostra aspiraci¨® a la felicitat (tota comunitat actua en principi definint el b¨¦ com el fi de l¡¯acci¨®), quin sistema pol¨ªtic no separa mai l¡¯¨¨tica de la pol¨ªtica i garanteix la just¨ªcia social. ?s cert que avui no podem emmirallar-nos en cap del sistemes pol¨ªtics reals de l¡¯antiga Gr¨¨cia (per ser esclavistes i privar les dones de la participaci¨® pol¨ªtica i l¡¯acc¨¦s a la ciutadania plena), per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s que continua essent molt ¨²til la reflexi¨® te¨°rica de l¡¯Estagirita, en especial la distinci¨® entre democr¨¤cia i rep¨²blica, perqu¨¨ ¨¦s en aquest punt on es troba un dels dilemes fonamentals de les nostres democr¨¤cies.
De la classificaci¨® de r¨¨gims pol¨ªtics feta pel fil¨°sof cal eliminar les tres formes de govern marcades pel benefici individual o propi: la tirania, l¡¯oligarquia i la democr¨¤cia. Cal nom¨¦s triar entre aquells sistemes pol¨ªtics el govern dels quals ¨¦s en benefici de la comunitat: la reialesa, l¡¯aristocr¨¤cia i la rep¨²blica. No hi ha dubte sobre per qu¨¨ cal eliminar sistemes com la tirania i l¡¯oligarquia; m¨¦s sorprenent ¨¦s la consideraci¨® aristot¨¨lica de la democr¨¤cia com un mal sistema pol¨ªtic o la seva defensa de la monarquia com una opci¨® v¨¤lida sempre que no es perdi de vista que el bon rei ha de governar pel b¨¦ dels seus s¨²bdits i no pas pel seu benefici particular. Tot i que Arist¨°til no amaga la seva prefer¨¨ncia per l¡¯aristocr¨¤cia (etimol¨°gicament el ¡®govern dels millors¡¯), es mostra un ferm defensor de la mesocr¨¤cia, el govern de les classes mitjanes, en harmonia amb la seva concepci¨® de la virtut com a terme mitj¨¤: no hi caben ni l¡¯exc¨¦s ni el defecte.
Per democr¨¤cia ent¨¦n el govern de la majoria pobra en benefici propi; per rep¨²blica, el govern dels pobres per a tothom
Per a Arist¨°til, la democr¨¤cia no ¨¦s un bon sistema pol¨ªtic perqu¨¨, no ho oblidem, la democr¨¤cia grega era un sistema participatiu que igualava el vot de tothom i propiciava l¡¯acc¨¦s a les magistratures a qualsevol ciutad¨¤ (¨¦s a dir, mascle, lliure i major d¡¯edat), al marge de la seva compet¨¨ncia. La democr¨¤cia grega tenia a m¨¦s a m¨¦s altres elements que inquietaven els fil¨°sofs: la selecci¨® de les magistratures per sorteig, l¡¯influx dels demagogs sobre el poble que permetia condemnar S¨°crates a mort o que amb P¨¨ricles, com recorda Tuc¨ªdides, el r¨¨gim d¡¯Atenes fos una democr¨¤cia de nom per¨° a la pr¨¤ctica el govern del primer dels ciutadans. I ¨¦s aqu¨ª on radica per a Arist¨°til la difer¨¨ncia entre democr¨¤cia i rep¨²blica (polite¨ªa en grec). Per democr¨¤cia ent¨¦n la democr¨¤cia radical, govern de la majoria dels pobres en benefici propi; per rep¨²blica una democr¨¤cia moderada en qu¨¨ tamb¨¦ governen els pobres, que s¨®n sempre la majoria, per¨° que governen en benefici de tota la comunitat, ¨¦s a dir, sense expropiar ni taxar en exc¨¦s els b¨¦ns dels rics, i deixant els c¨¤rrecs que reclamen compet¨¨ncies espec¨ªfiques en mans d¡¯especialistes. Sobre la democr¨¤cia participativa o assemble¨¤ria, de la reflexi¨® aristot¨¨lica ¨¦s vigent el risc que iguala els vots i que totes les opinions compten per igual, les qualificades i les no qualificades, presa f¨¤cil de demagogs que les arrosseguen a posicions contr¨¤ries a l¡¯inter¨¨s general. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que la democr¨¤cia representativa i tecnocr¨¤tica tampoc no els elimina plenament tots. Per¨° del que no hi ha dubte ¨¦s que nom¨¦s la llibertat de paraula de la democr¨¤cia (nom¨¦s ella permet embrutar i enllustrar el propi niu) i l¡¯aprovaci¨® de tota proposta per la majoria sempre que estigui sotmesa a la legalitat garanteix la transpar¨¨ncia i el compliment de l¡¯imperatiu de governar en inter¨¨s de tota la comunitat.
Una mirada a la pol¨ªtica mundial no convida a l¡¯optimisme respecte que tothom vegi en la democr¨¤cia el millor dels sistemes pol¨ªtics. Al contrari, genera no poc temor que s¡¯estengui la desafecci¨® cap a la democr¨¤cia a les nostres societats liberals i ens deixem seduir per aspirants a aut¨°crates, tirans vitalicis o demagogs com Putin o Trump; que en paradigmes hist¨°rics de democr¨¤cia com Fran?a o els Estats Units, per¨° tamb¨¦ al nostre pa¨ªs, la ciutadania sucumbeixi a l¡¯encanteri de falsos patriotismes i altres -ismes, veritables enemics de la llibertat i la igualtat, valor aquest afegit per la Revoluci¨® Francesa. Potser com a l¡¯antiga Atenes, on al mes de setembre es feien ofrenes a la deessa Democr¨¤cia i a la qual fins i tot es va erigir una est¨¤tua, haur¨ªem de commemorar anualment el valor de la democr¨¤cia, com diria Winston Churchill, el pitjor sistema de govern, tret de tots els altres que s¡¯han inventat.
Pol¨ªtica?
La Casa dels Cl¨¤ssics. Bernat Metge
220 p¨¤gines. 36-42 euros
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
