El cas de la Gu¨¤rdia Urbana a ¡®El cuerpo en llamas¡¯, un crim amb massa televisi¨®

Dissabte, entre Netflix i TV3 han ofert m¨¦s de 10 hores sobre l¡¯anomenat Crim de la Gu¨¤rdia Urbana. Deu hores, massa televisi¨®, que continuen disponibles a les respectives plataformes. TV3 reescalfant els quatre cap¨ªtols que va emetre de Crims (l¡¯estrena el setembre de 2021 va tenir prop de mig mili¨® d¡¯espectadors) i Netflix amb dues estrenes: el documental Las cintas de Rosa Peral i la s¨¨rie de ficci¨® (vuit cap¨ªtols d¡¯uns 50 minuts) El cuerpo en llamas. Un t¨ªtol ambigu, barroer, que tant pot al¡¤ludir al cad¨¤ver intencionadament rostit de la v¨ªctima -la parella aleshores de Rosa Peral- com voler ser una t¨°pica met¨¤fora sobre el suposat ardor de la principal condemnada per l¡¯assassinat, la gu¨¤rdia urbana Peral. La careta de presentaci¨®, vermellosa, ¨¦s plena de guspires i flamarades i una llar de foc t¨¦ una misteriosa visibilitat a l¡¯atrezzo.

Realment es tracta d¡¯un crim historiat. Ha tingut un seguiment medi¨¤tic de grans dimensions que ha propiciat m¨¦s dosis en un bucle gegant¨ª que arriba fins avui, sis anys despr¨¦s d¡¯haver-se descobert el cad¨¤ver i tres d¡¯haver-se sentenciat. Una condemna, amb jurat popular, que establia la culpabilitat de Peral i del seu amant, Albert L¨®pez. Durant el judici, tots dos es van acusar m¨²tuament de l¡¯assassinat. S¡¯ha d¡¯admetre que el farcit ¨¦s gener¨®s: mentides, gelosia, infidelitats, corrupci¨® policial, passi¨®, triangle amor¨®s, turbul¨¨ncies de tota mena... Hi ha un munt d¡¯explicacions sobre el seu atractiu per a l¡¯audi¨¨ncia. La doble vida de Peral, amb les dificultats que t¨¦ sostenir el frau, amb final de mort, n¡¯¨¦s una. Emmanuelle Carr¨¨re, per exemple, va fer un magn¨ªfic exercici narratiu amb el metge Romand, per¨° aquest no ¨¦s el cas que ens ocupa. El protagonisme femen¨ª, en un pa¨ªs on la viol¨¨ncia masclista ¨¦s una tr¨¤gica rutina, pot ser una altra explicaci¨®. ¡°Si Rosa hagu¨¦s estat un home, hauria estat tan not¨ªcia?¡±, es preguntava aquests dies l¡¯actriu ?rsula Corber¨®, que interpreta espl¨¨ndidament la protagonista de la s¨¨rie. Una pregunta que tamb¨¦ es fa Peral al documental, per¨° amb una altra intenci¨®, l¡¯exculpat¨°ria. Peral es presenta al documental com una v¨ªctima d¡¯un judici previ medi¨¤tic i masclista que va condicionar el jurat.

La principal novetat del documental ¨¦s que inclou les videoconfer¨¨ncies que els autors van tenir amb Peral a la pres¨®. Bocins de pocs minuts on Peral s¡¯explica. ?s una producci¨® de Brutal Media (la mateixa d¡¯El caso Wanninkhof-Carabantes) amb gui¨® i direcci¨® de Carlos Agull¨®, Manuel P¨¦rez i Carles Vidal. Per¨° el precedent del cas Wanninkhof no avala aquest treball, particularment rellisc¨®s. El documental no explica per qu¨¨ Peral va convenir participar-hi. Ser-ne, de fet, la protagonista. Toni Mu?oz, autor d¡¯un llibre sobre el cas (S¨®lo t¨² me tendr¨¢s), i un dels entrevistats al documental, ha manifestat que se sent enganyat perqu¨¨, diu, tot s¡¯enfoca a produir dubtes sobre la culpabilitat de Peral i a presentar-la com a v¨ªctima. En aquest sentit ¨¦s simptom¨¤tic que Peral intent¨¦s frenar judicialment l¡¯estrena de la s¨¨rie i no hagi posat cap entrebanc a l¡¯emissi¨® del documental. La idea dominant al documental ¨¦s que a Peral se la va condemnar per un pecat, el seu intens historial seductor, i no pas per haver com¨¨s un delicte del qual no hi ha proves materials sobre l¡¯autoria. Al film intervenen periodistes -un exaltadament conven?ut de la innoc¨¨ncia de Peral-, l¡¯acusaci¨® particular, la defensa, el pare de la condemnada... i el fiscal del cas que, tot i ser molt clar a la vista oral, aqu¨ª apunta una teoria sobre realitat i ficci¨® que no s¨¦ si acreditaria la semiologia, per¨° que enfilaria sense voler-ho el prop¨°sit del documental d¡¯instal¡¤lar el dubte. La gent, diu, vol que s¡¯expliquin els crims com un relat i demana que aquest tingui sentit, ¡°per¨° aix¨° no sempre ¨¦s possible¡±. En tot cas, una aut¨¨ntica v¨ªctima del documental ¨¦s l¡¯altre condemnat, de qui el film no se n¡¯ocupa i a qui Peral ha adjudicat sempre la m¨¤xima autoria.

El cuerpo en llamas ¨¦s una de les s¨¨ries amb un dels spoilers previ de m¨¦s gran magnitud. Enorme. Dif¨ªcilment trobar¨¤ un p¨²blic ignorant dels detalls b¨¤sics. Aix¨° fa que, amb una pobre aproximaci¨® psicol¨°gica als personatges i no podent jugar amb el misteri del whodoit... l¡¯¨²nica cosa que queda per explicar s¨®n els progressos de la investigaci¨®. La s¨¨rie es mant¨¦ distant de les seves criatures, i aix¨° est¨¤ b¨¦, per¨° per no semblar poca cosa, els seus autors esmicolen exageradament els episodis argumentals i fan anar l¡¯espectador endavant i endarrere en el temps. S¡¯oculta informaci¨® per oferir-la m¨¦s tard. Per exemple, en un mateix cap¨ªtol es mostra una escena i, pocs minuts despr¨¦s, es torna a la mateixa escena per afegir un detall molt significatiu que no s¡¯havia subministrat en la primera. Expectaci¨® i incertesa s¨®n elements del suspens, per¨° no s¨®n maneres d¡¯aconseguir-lo jugant massa cops a cuit i amagar amb l¡¯espectador. Aquesta arquitectura narrativa s¡¯abandona en favor d¡¯una de m¨¦s lineal a partir del set¨¨ cap¨ªtol, quan comen?a el judici.

Est¨¤ feta per un equip amb un notabil¨ªssim expedient en el m¨®n de les s¨¨ries. Dirigida per Jorge Torregrossa (espl¨¨ndides Intimidad i Fari?a) i Laura Ma?¨¢ (amb una filmografia particularment atenta al personatge femen¨ª: Campoamor, Concepci¨®n Arenal, Frederica Montseny) est¨¤ escrita per Laura Sarmiento (Intimidad, Matadero). Amb un notable repartiment (Corber¨®, Quim Guti¨¦rrez, Eva Llorach, Isak F¨¦rriz, Pep Tosar¡­.), no es dimensionen els personatges, sobre els que el playlist dels finals de cap¨ªtol ens diuen m¨¦s que la cr¨°nica de la seva perip¨¨cia (¡°Mala mujer¡±, de C Tangana; ¡°Soy el pecado, soy lo prohibido, Olga Guillot; ¡°No soy esa que t¨² te cre¨ªas¡±, Mari Trini; ¡°Nos devoramos vivos, como fieras¡±, Roc¨ªo Jurado).

La s¨¨rie avisa que est¨¤ basada en fets reals, per¨° que determinats personatges, circumst¨¤ncies i ¡°eventos¡± han estat canviats amb fins dram¨¤tics. Una advert¨¨ncia cautelar for?a habitual, per¨° que introdueix el dubte sobre l¡¯autenticitat d¡¯all¨° que t¡¯explica. Hi ha moltes ocurr¨¨ncies? Per exemple, veiem a la s¨¨rie la mosso cap de la investigaci¨® manifestar en el judici que no saben qu¨¨ van dir-se Peral i L¨®pez el dia de l¡¯assassinat des dels seus tel¨¨fons vermells, dels quals feien un ¨²s excepcional. Doncs b¨¦, a la seg¨¹ent escena, escoltem la conversa de la parella amb p¨¨ls i senyals. All¨° que la mateixa s¨¨rie diu que no se sap¡­ ens ho mostra. Ser¨¤ que han trobat documentaci¨®. O no?

Qui hagi vist el Crims de Carles Porta s¡¯ho pot estalviar tot.