La Marquise du Ch?telet

D¨¨iem en un article anterior que la moda del ¡°pol¨ªticament correcte¡± espatllar¨¤ la consideraci¨® assaonada de moltes coses, far¨¤ desapar¨¨ixer els procediments de tota dial¨¨ctica, fundar¨¤ ideologies i fanatismes ¡ªsempre dolents¡ª, far¨¤ in¨²tils els tribunals de just¨ªcia, arru?nar¨¤ la democr¨¤cia, i ens portar¨¤ tots a la ignor¨¤ncia, els t¨°pics invariables i, el pitjor de tot, l¡¯estupidesa.

Sembla que el llenguatge, o el discurs, del ¡°pol¨ªticament correcte¡± abra?a les causes per torns: la primera v¨ªctima van ser els fumadors ¡ªals Estats Units ja s¨®n considerats pecadors, mis¨¨ria humana, detrit...

D¨¨iem en un article anterior que la moda del ¡°pol¨ªticament correcte¡± espatllar¨¤ la consideraci¨® assaonada de moltes coses, far¨¤ desapar¨¨ixer els procediments de tota dial¨¨ctica, fundar¨¤ ideologies i fanatismes ¡ªsempre dolents¡ª, far¨¤ in¨²tils els tribunals de just¨ªcia, arru?nar¨¤ la democr¨¤cia, i ens portar¨¤ tots a la ignor¨¤ncia, els t¨°pics invariables i, el pitjor de tot, l¡¯estupidesa.

Sembla que el llenguatge, o el discurs, del ¡°pol¨ªticament correcte¡± abra?a les causes per torns: la primera v¨ªctima van ser els fumadors ¡ªals Estats Units ja s¨®n considerats pecadors, mis¨¨ria humana, detritus¡ª; despr¨¦s va comen?ar l¡¯¨¨mfasi en la dieta ¡ªres d¡¯embotits, res de fricand¨®s; verdures i peix a la brasa¡ª; despr¨¦s la negaci¨® dels efectes ben¨¨fics de molts productes farmac¨¨utics ¡ªres de benzodiazepines; visca les herbes remeieres¡ª; m¨¦s endavant la cosa del reciclatge ¡ªmale?t i ro¨ª qui barregi el pl¨¤stic amb el vidre; mentrestant, les empreses que recullen les deixalles selectivament fan el negoci del segle¡ª; a Catalunya semblava condemnada tota persona que no combregu¨¦s amb el proc¨¦s independentista ¡ªi ara sembla que tothom ho deixa c¨®rrer¡ª, i qui sap quantes m¨¦s coses que s¡¯han vist i que es veuran. Quan perden cr¨¨dit les religions que practic¨¤vem, llavors practiquem els seus substitutius amb una fe semblant, i encara m¨¦s esperan?a: ara tot ¨¦s ple de xerraires i curanderos que us asseguren ¡ªtraient-vos una pila de diners¡ª salut, felicitat i vida eterna.

El feminisme hipertr¨°fic no ¨¦s cap excepci¨® enmig d¡¯aquest panorama. Sembla que no n¡¯hi ha prou a reclamar la igualtat i promulgar les lleis que calgui, just¨ªssimes, per donar a les dones uns drets laborals, sexuals, matrimonials i tot el que sigui, iguals que aquells de qu¨¨ els homes han fru?t secularment.

I, doncs, la cosa ha derivat, lamentablement, cap a una ideologia ¡ªque ¨¦s, com hem dit, all¨° que ens far¨¤ est¨²pids, al pas que anem, a les unes i als altres. Per aix¨° fora molt sa que alg¨² escriv¨ªs un tractat sobre l¡¯origen de la desigualtat entre les dones, a la manera del tractat de Rousseau, perqu¨¨ les societats amarades d¡¯aquesta ideologia s¡¯adonessin que hi ha dones de tota mena i condici¨®, exactament igual que els homes.

Un llibre aix¨ª presentaria un reguitzell de biografies de dones, c¨¨lebres o no, en el qual la mestressa d¡¯un mas, l¡¯ad¨²ltera, la sagristana que vesteix sants o la bona prostituta ¡ªvegeu Bola de seu, de Maupassant¡ª farien costat a la bibliotec¨¤ria republicana, la peixatera de la Boqueria, la milion¨¤ria pervertidora, la seductora nata, la verge sacrificada ¡ªJoana d¡¯Arc¡ª, la puntaire delicada, i una colla m¨¦s: s¨®n exemples. Hi ha de tot, a l¡¯horta del Senyor.

Avui nom¨¦s parlarem d¡¯un cas: la Marquise du Ch?telet, que va ser amant de Voltaire i presenta, per si sola, un perfil d¡¯all¨° m¨¦s bigarrat i contradictori: vegeu el llibre d¡¯Elisabeth Badinter ¡ªuna de les dones m¨¦s riques del m¨®n, diguem-ho de passada¡ª Mme du Ch?telet, Mme d¡¯?pinay ou l¡¯Ambition f¨¦minine au XVIIIe si¨¨cle (Flammarion, 2006). Quan la marquesa va morir de part ¡ªla filla era d¡¯un tercer o d¡¯un cinqu¨¨ que es deia Saint-Lambert¡ª, Voltaire la va plorar sincerament: l¡¯estimava. De fet, ella havia deixat el seu marit per instal¡¤lar-se amb l¡¯homme de lettres en una propietat (del marqu¨¨s) a Cirey, al Franche-Comt¨¦. El ¡°leg¨ªtim¡± passava a veure¡¯ls, i feia veure que no veia res. Tots contents. Ella era summament intel¡¤ligent: recitava de mem¨°ria llargs passatges de Virgili, Horaci i Lucreci; va ser molt competent en els rams de les matem¨¤tiques i la f¨ªsica, i per aix¨° mateix amiga de Maupertuis, un savi molt pintoresc, a m¨¦s de ser-ne amant, enemic de Voltaire.

En visitar-los tots dos a Cirey la neboda de Voltaire, Mme Denis ¡ªque t¨¦ el m¨¨rit d¡¯haver conservat amb cura el llegat del seu oncle¡ª, la jove va ser v¨ªctima d¡¯una gelosia furibunda de la Ch?telet, que va fer-li la vida impossible: madame tenia tirada al nerviosisme. Quan la marquesa ja no era amant de Voltaire, no va deixar d¡¯acompanyar-lo a tot arreu, no solament per treure¡¯n r¨¨dit amb vista a les seves publicacions cient¨ªfiques ¡ªmoltes, com la revisi¨® de Newton, tan equivocades com les del seu amant il¡¤lustrat¡ª, sin¨® tamb¨¦ perqu¨¨ no fos dit que l¡¯havia deixat per un altre home, cosa que feia a la descosida segons els seus bi¨°grafs.

Ja ho veieu: totes les vides tenen fosca i claror, virtuts i defectes, grandeses i mesquineses. La vida de qualsevol dona rarament presenta una excepci¨®. Elles s¨®n tan humanes com ho s¨®n els homes. I ara conv¨¦ recordar que la paraula home no t¨¦ res a veure amb la masculinitat: remotament, ve de l¡¯indoeuropeu dhghem, ¡®terra¡¯, de la qual deriva (dh)ghom-on, ¡®habitant de la terra¡¯, sense marca sexual, igual com en deriva humus (inhumar, exhumar), que ¨¦s el lloc d¡¯on tots procedim, segons la B¨ªblia, i al qual tots retornarem un dia: homes i dones. Aix¨° s¨ª que ¨¦s igualtat.