Un projecte en actiu

Des de sota els pins de la petita elevaci¨® de l¡¯extrem sud del cementiri de les Corts, sobre l¡¯avinguda Joan XXIII, mentre la ciutat acaba de recuperar el seu pols vital, les obres de l¡¯enderroc parcial de l¡¯estadi del FC Barcelona continuen modificant l¡¯escenari d¡¯aquella part de la ciutat. Coincidir¨¦ amb qui digui que modificacions de la fisonomia urbana degudes a enderrocs m¨¦s o menys importants han passat molts altres cops, com a la pla?a de les Gl¨°ries, per¨° en aquest cas, per alguna ra¨®, la modificaci¨® sembla tenir un altre car¨¤cter.

Una part, probablement, es pot atribuir al fet que de l¡¯estadi se¡¯n conservar¨¤ una part, aquella que va sorgir despr¨¦s del trasllat des del camp de les Corts fins al nou empla?ament el 1957. Veure ara les parts no enderrocades que apareixen rere el gegant¨ª embolcall constru?t en anys successius, segons el projecte original de Francesc Mitjans, i que ara veiem enderrocar, produeix una sensaci¨® particular. Sembla que assistim al sorgiment d¡¯una mena de vell nou paisatge. Un paisatge que tornar¨¤ a desapar¨¨ixer quan la reforma es dugui a terme i es completi.

Es fa visible, per exemple, a l¡¯espai urb¨¤ que ha aparegut entre l¡¯estadi primer, de proporcions urbanes, i l¡¯antiga Casa de la Maternitat, pel mig del qual discorre el carrer que duu el nom de la mestra i infermera Elisabeth Eidenbenz. Un espai entre dos edificis que encara podien confrontar-se equilibradament i que hav¨ªem oblidat. Molt sovint he pensat que no ¨¦s tan sols el llapis, l¡¯eina que utilitzem per donar forma, tamb¨¦ la goma d¡¯esborrar ¨¦s poderosa, i l¡¯actual enderroc m¡¯ho torna a recordar. Darrerament hem conegut que el nou projecte ha rebut un premi d¡¯arquitectura, cosa que ha perm¨¨s ¡°refrescar¡± les imatges del concurs. Per¨° no podr¨¤ ¡°reparar¡± del tot aquest indret urb¨¤, malgrat que ¨°bviament hi ajudar¨¤ el fet que els anells-balcons d¡¯acc¨¦s que el rodejaran contribuiran a fer que l¡¯edifici ¡°dialogui¡± millor amb all¨° que el circumda i matisi la seva escala de transatl¨¤ntic fora de lloc. Tot plegat ens permet constatar com ha ¡°crescut¡± el fenomen del futbol, en gran part a costa de la ciutat, i el seu complicat encaix urb¨¤.

Per¨°, al marge d¡¯aquestes consideracions sobre el particular retorn al passat, hi ha una altra q¨¹esti¨® que ens pot fer pensar: que, malgrat el trauma que per a molts suposa l¡¯enderroc, l¡¯estadi no es mour¨¤ d¡¯all¨¤. No sortir¨¤ de la ciutat, i no tindr¨¤ un nou lloc. El ¡°lloc¡± ¨¦s all¨¤, i podr¨ªem dir m¨¦s. El lloc ¨¦s ell, l¡¯estadi. Repassant les p¨¤gines del llibre que el CoAC va dedicar-li el 2007, cinquanta anys despr¨¦s del nou estadi, ¨¦s f¨¤cil adonar-se de la semblan?a de les fotografies de quan estava en construcci¨® amb les de l¡¯actual proc¨¦s d¡¯enderroc. Com si segu¨ªssim en aquell moment. Generalment, quan un camp de futbol ha marxat a un altre empla?ament, darrere hi havia una gran operaci¨® immobili¨¤ria. Va succeir a l¡¯antic camp de les Corts, al de l¡¯Europa i al de l¡¯Espanyol, que s¨®n testimonis barcelonins d¡¯aquesta insist¨¨ncia immobili¨¤ria.

Un edifici, especialment si ¨¦s d¡¯aquestes dimensions, ¨¦s una cosa viva perqu¨¨ creix i es modifica al llarg del temps. ?s f¨¤cil pensar que l¡¯edifici, d¡¯alguna manera, mai deixa de ser un projecte. Quan pensem en el projecte d¡¯un edifici, ho fem veient-lo com les instruccions que permetran construir-lo tal com est¨¤ determinat al document arquitect¨°nic corresponent. Podem considerar que el projecte ¨¦s la seva projecci¨® cap al futur i, al mateix temps, all¨° que en certifica el final. Per¨°, cada cop m¨¦s, tamb¨¦ es percep com un conjunt de projeccions en el temps, una inesgotable s¨¨rie de transformacions i modificacions que permetran continuar fent-lo ¨²til i assimilar els canvis que el pas del temps suposar¨¤. En aquest sentit, l¡¯estadi ¨¦s un projecte que ara, amb el canvi d¡¯embolcall, encara segueix ¡°en actiu¡±.