La cr¨ªtica inexistent

Fa pocs dies, aquest mateix diari publicava un article excepcional d¡¯Anna Pazos en qu¨¨ es debatia l¡¯¨¨xit de les novel¡¤les d¡¯Irene Sol¨¤ i d¡¯Eva Baltasar, i la fragilitat de les opinions que se n¡¯han despr¨¨s, els uns proferint penjaments de molt de calibre contra l¡¯una i l¡¯altra, els altres atribuint llur ¨¨xit a q¨¹estions de pol¨ªtica editorial que podrien no tenir res a veure amb la categoria intr¨ªnseca de les seves obres.

Si la q¨¹esti¨® s¡¯analitza des del punt de vista global i interrelacionat de tots els factors que intervenen en l¡¯¨¨xit o el frac¨¤s d¡¯una obra liter¨¤ria, la q¨¹esti¨® quedar¨¤, per desgr¨¤cia, sense una resposta fefaent. Per la barreja de consideracions est¨¨tiques, ling¨¹¨ªstiques, mitol¨°giques, de l¡¯ordre de la tradici¨® liter¨¤ria, del g¨¨nere femen¨ª de les autores, de la manera com avui dia es promocionen els llibres, de la situaci¨® de la nostra cr¨ªtica liter¨¤ria, de la manca d¡¯una societat liter¨¤ria de patent, i els factors que calgui afegir-hi, la q¨¹esti¨® ¡°Irene Sol¨¤¡± o la q¨¹esti¨® ¡°Eva Baltasar¡± no admetr¨¤ cap conclusi¨® de car¨¤cter s¨°lid i amb valor universal. Han fet novel¡¤les que han tingut molt de ress¨°, i podr¨ªem adduir alguns quants factors responsables d¡¯aquest ¨¨xit; per¨° resultar¨¤ impossible assentar cap judici irrevocable.

Quant a aquest problema, hi ha elements que resulten no pertinents. S¨®n noies? Doncs molt b¨¦: George Eliot, Jane Austen i les germanes Br?nte van escriure les que s¨®n considerades millors novel¡¤les del segle XIX angl¨¨s. S¨®n nacionalistes? No hi fa res: Dante era un fervor¨®s defensor del Sacre Imperi Romanogerm¨¤nic, i la seva Commedia mai deixar¨¤ de ser un dels llibres m¨¦s grans que mai s¡¯han escrit. Tenen aquelles autores una imaginaci¨® desfermada i aix¨° consola els lectors en moments de d¨¨ficit d¡¯imatges poderoses en el camp literari? ?s igual: els escriptors rom¨¤ntics, sobretot els francesos, van escriure novel¡¤les carregades de fantasia que no han passat a la hist¨°ria. Han flairat els editors l¡¯oportunitat d¡¯editar llibres que es prestin amb molta facilitat a escampar-se entre la massa an¨°nima dels lectors del pa¨ªs i d¡¯arreu? Tamb¨¦ ¨¦s igual: hi ha llibres invendibles que han acabat posseint un ¨¨xit enorme, com Ulysses, de Joyce, o el m¨¦s banal, per¨° bo, La conxorxa dels ximples, de John Kennedy Toole, que va ser rebutjat per un grapat d¡¯editors. Continua sent un misteri, avui com ahir, que un llibre arribi a ser molt llegit, o molt venut, o que assoleixi la fama, o no, fins al cap de molt temps, com a Nord-am¨¨rica va passar amb Moby Dick, de Melville. Gide va rebutjar la primera novel¡¤la d¡¯A la recerca del temps perdut, i ja veieu.

L¡¯¨²nic sed¨¤s que resultaria adequat per qualificar aquestes dues autores, com qualssevol, ¨¦s el sed¨¤s de la cr¨ªtica liter¨¤ria exercida per persones que posse?ssin una gran autoritat intel¡¤lectual, moral i pol¨ªtica alhora. Aix¨° ¨¦s el que no tenim. De fet, fa segles que no ho t¨¦ cap literatura, amb moments d¡¯excepci¨® molt ocasionals. Paul de Kock o Paul Bourget, que avui no llegeixen ni els m¨¦s addictes llegidors de Fran?a, van vendre les seves desenes de birrioses novel¡¤les deu, cent i mil vegades m¨¦s que no va vendre Flaubert L¡¯educaci¨® sentimental o Stendhal les seves grans obres.

Haur¨ªem de tirar molt enrere per trobar una societat lectora que es refi¨¦s dels homes o dones que exerceixen la cr¨ªtica i que, doncs, actu¨¦s en conseq¨¹¨¨ncia llegint, lloant o rebentant leg¨ªtimament un llibre. La vig¨¨ncia de la tradici¨® cl¨¤ssica ¨¦s, de fet, l¡¯¨²nica garantia s¨°lida en aquest sentit. Almenys des de la Po¨¨tica, d¡¯Arist¨°til, en qu¨¨ el fil¨°sof va deixar encara m¨¦s clar que Plat¨® que escriure un llibre era un acte, un poiein, i que qualsevol acte d¡¯un ¨¦sser hum¨¤ havia d¡¯estar presidit per la bondat i la bellesa, i moltes m¨¦s lleis, des d¡¯ell, doncs, a Gr¨¨cia i Roma, i m¨¦s tard a Fran?a i Anglaterra sobretot mentre va durar l¡¯admiraci¨® pels cl¨¤ssics, es van escriure llibres bons i llibres dolents, per¨° el com¨² dels lectors, per ells mateixos i per l¡¯ensenyan?a dels que sabien de deb¨° qu¨¨ ¨¦s aix¨° de la literatura, van tenir prou elements de judici per alabar o blasmar tal o tal cosa que es publiqu¨¦s. Per¨° per posseir aquesta autoritat s¡¯ha d¡¯haver llegit milers de llibres, i haver estudiat moltes po¨¨tiques i moltes hist¨°ries de l¡¯est¨¨tica. Harold Bloom va fer-ho, per¨° ara ¨¦s menyspreat.

Quan la tradici¨® cl¨¤ssica va comen?ar a fer figa, van comen?ar els exabruptes de grans escriptors contra els autors de bagatel¡¤les o de xurros, com podria ser el cas, hipot¨¨ticament, de les novel¡¤les de les dues persones que hem esmentat a l¡¯inici d¡¯aquest article, i de molts m¨¦s escriptors: ¨¦s el que van fer Pope o Swift a Anglaterra, o Sainte-Beuve a Fran?a. Per¨° desprove?t tothom, des de fa temps, d¡¯una gran tradici¨® cr¨ªtica, a Catalunya com arreu del m¨®n proliferaran per sempre obres que no posseiran cap qualitat per¨° seran admirades, i obres que en posseiran molta ¡ªcom la Il¨ªada tradu?da per Pau Sabat¨¦¡ª i seran menystingudes. Per aix¨° no val la pena posar-se a discutir si les novel¡¤les d¡¯Irene o d¡¯Eva s¨®n extraordin¨¤ries, o un nyap. Deixem que passin els segles.