Quan Picasso no trobava, buscava

La cimera francoespanyola que es va celebrar el gener d¡¯aquest any va desencadenar una guerra simb¨°lica. Pedro S¨¢nchez va voler celebrar-la a Barcelona, per escenificar que la capital catalana ¨¦s tan espanyola com els toros. El Govern catal¨¤ va voler que tingu¨¦s lloc al MNAC, per dir, miri, quan Espanya no existia, a Ta¨¹ll ja s¡¯hi pintaven pantocr¨¤tors. Per¨° a la tarda, Emmanuel Macron va voler anar al Museu Picasso per recordar que el museu m¨¦s visitat de la ciutat ¨¦s el d¡¯un artista que ho va fer tot...

La cimera francoespanyola que es va celebrar el gener d¡¯aquest any va desencadenar una guerra simb¨°lica. Pedro S¨¢nchez va voler celebrar-la a Barcelona, per escenificar que la capital catalana ¨¦s tan espanyola com els toros. El Govern catal¨¤ va voler que tingu¨¦s lloc al MNAC, per dir, miri, quan Espanya no existia, a Ta¨¹ll ja s¡¯hi pintaven pantocr¨¤tors. Per¨° a la tarda, Emmanuel Macron va voler anar al Museu Picasso per recordar que el museu m¨¦s visitat de la ciutat ¨¦s el d¡¯un artista que ho va fer tot gr¨¤cies a Fran?a. Segons les cr¨°niques, en veure penjats textos personals de Picasso, Macron va preguntar en quin idioma escrivia, i el director del museu va respondre: ¡°En franc¨¨s, en castell¨¤, en catal¨¤¡­ Escrivia en picassi¨¤¡±.

En un m¨®n secular, l¡¯art s¡¯ha convertit en font principal de legitimitat m¨ªstica, i el capital metaf¨ªsic de Picasso, bruixot en cap, ¨¦s un tresor cobejat. A part de ser l¡¯artista m¨¦s fam¨®s del segle XX, Picasso ve embolicat amb un relat pol¨ªtic ideal: primer, exiliat que va assumir un comprom¨ªs amb la Rep¨²blica, i despr¨¦s, prou burg¨¨s i decadent per encarnar el triomf del capitalisme sobre els vells revolucionaris. Les pintures s¨®n prou estranyes per fascinar sense incomodar i es presten a relats d¡¯uns i altres; un somni del centreesquerra fet realitat.

En aquesta cursa per dir Picasso ¨¦s m¨¦s meu que teu, el cas catal¨¤ ocupa un lloc intermedi. Picasso arriba a Barcelona amb catorze anys el 1895 i s¡¯hi est¨¤ fins al 1904: els anys de formaci¨® acad¨¨mica, d¡¯explosi¨® adolescent, el primer contacte amb la boh¨¨mia a Els Quatre Gats i amb la figura de l¡¯artista modern encarnada en Santiago Rusi?ol. La hist¨°ria oficial tamb¨¦ diu que aquesta Barcelona de seguida es queda petita i cal viatjar a Par¨ªs per poder tastar la droga dura. A Barcelona hi ha un deixondiment, per¨° l¡¯esclat del Picasso d¡¯avantguarda, el remol¨ª cubista que canviar¨¤ l¡¯art per sempre, ¨¦s patrimoni franc¨¨s. El quadre que ho canvia tot, amb el qual comen?a el meu llibre preferit d¡¯hist¨°ria de l¡¯art del segle XX, ¨¦s Les senyoretes del carrer d¡¯Aviny¨®, pintat el 1907 a Par¨ªs, esclar.

L¡¯artista va a G¨®sol bloquejat, hi fa tres-centes obres, i en torna amb la clau que obre les portes de l¡¯art modern

Qu¨¨ canviaria si tothom sab¨¦s que Les senyoretes d¡¯Aviny¨® van ser concebudes a Catalunya? Aquest ¨¦s el reclam suc¨®s de Pau de G¨®sol (Comanegra), un llibre d¡¯I?aki Rubio que narra els tres mesos d¡¯estiu que Picasso va passar en aquest poblet del Bergued¨¤ com una revelaci¨® art¨ªstica als peus del Pedraforca. Asfixiat a Par¨ªs i incapa? de resoldre l¡¯enc¨¤rrec transcendental de retratar Gertrude Stein, Picasso decideix canviar d¡¯aires. I a G¨®sol hi fa tres-centes obres, per¨°, sobretot, hi fa el seu canvi art¨ªstic m¨¦s important. Quadres com ara L¡¯harem o Tres nus s¨®n precursors tan obvis de Les senyoretes d¡¯Aviny¨® que la connexi¨® no es pot refutar, i el que els experts anomenen ¡°el rostre m¨¤scara¡±, que acabaria resolent el problema de la cara del retrat d¡¯Stein, apareix per primera vegada a les pintures gosolenques. Picasso va a G¨®sol bloquejat i en torna amb la clau que obre les portes de l¡¯art modern.

El llibre de Rubio ¨¦s un exercici de mitificaci¨® salvatge d¡¯un dels artistes que es va inventar la mitificaci¨® tal com la coneixem. Bona part de la recerca ja estava feta i explicada per la professora d¡¯Est¨¨tica i Teoria de l¡¯Art de la UAB J¨¨ssica Jaques Pi, que ha dedicat la carrera acad¨¨mica a explicar aquests tres mesos, i que culminava amb Picasso en G¨®sol, 1906: un verano para la modernidad (Antonio Machado). Pau de G¨®sol ho agafa i en fa pulp-fiction. Amb cap¨ªtols breus i una prosa televisiva, l¡¯autor converteix l¡¯estada de Picasso en un fullet¨® ple de girs de gui¨® i finals penjats en forma d¡¯aparicions buc¨°liques, triangles amorosos i una generosa quantitat de sexe expl¨ªcit. Novel¡¤lat dins del g¨¨nere ¡°se non ¨¨ vero, ¨¨ ben trovato¡±, Rubio explica un conte on tot encaixa, i sacrifica les distincions entre la realitat i la ficci¨® a l¡¯altar de l¡¯entreteniment. No hi ha fedor historiogr¨¤fica ni discurs filos¨°fic: es tracta d¡¯arribar al moment en qu¨¨ Picasso troba una talla d¡¯una verge rom¨¤nica i, per infusi¨® divina, les cares picassianes ja s¨®n catalanes.

La gr¨¤cia ¨¦s que tot aix¨° ¨¦s molt picassi¨¤. Fascinant pel seu talent, Picasso ¨¦s un dels personatges que m¨¦s activament ha contribu?t a la romantitzaci¨® de l¡¯artista d¡¯avantguarda, presentant-se en totes les entrevistes i documentals com un ¨¦sser posse?t per forces sobrenaturals que no pot parar de revolucionar la pintura amb la mateixa compulsi¨® irracional amb qu¨¨ no pot parar de seduir dones joves. Resumida en la citaci¨® m¨¦s c¨¨lebre que associem al pintor, ¡°Un artista no busca, troba¡±, aquesta filosofia encaixa perfectament amb la mistificaci¨® de l¡¯experi¨¨ncia gosolana que proposa Rubio, encantat d¡¯engrandir el mite tan com pugui.

Per¨° si alguna vegada Picasso no va trobar el que buscava, va ser durant els mesos del Prepirineu catal¨¤. Nen prodigi de la pintura que a catorze anys ja va sentir com el seu pare, pintor professional, li deia que l¡¯havia superat en tot, i adult reconegut com a geni pel m¨®n sencer, els anys de joventut de Picasso s¨®n els ¨²nics en qu¨¨ els seus quadres transmeten treball, lluita i frustraci¨® en comptes d¡¯una autoconfian?a esf¨¨rica. Despr¨¦s de la Primera Guerra Mundial, Picasso abandonaria l¡¯inter¨¨s per la recerca met¨°dica per convertir-se en el paradigma de la creativitat sense cap altre programa que explorar la creativitat mateixa.

Fos el que fos que va passar a G¨°sol, la transformaci¨® moderna de Picasso no va ser fruit de l¡¯inefable, sin¨® del joc entre els referents hist¨°rics que el jove artista estudiava anal¨ªticament i els desenvolupaments art¨ªstics i socials de l¡¯¨¨poca. Picasso va trobar claus en el rom¨¤nic catal¨¤, com en va trobar en les m¨¤scares africanes o en el dubte met¨°dic de C¨¦zanne, perqu¨¨ sabia llegir els temps amb intel¡¤lig¨¨ncia estrat¨¨gica. Estudiar i explicar m¨¦s i millor els episodis catalans de Picasso ajuda a entendre el personatge i, al mateix temps, ens recorda que la clau de la Modernitat ¨¦s l¡¯abolici¨® de les velles tradicions i jerarquies arrelades en nom de la llibertat individual. Picasso va ser una figura clau en aquesta hist¨°ria d¡¯adaptaci¨® i revoluci¨® que els moderns tenim amb el passat, una dial¨¨ctica que, per m¨¦s vegades que intentem explicar racionalment, encara avui aconsegueix escapar-se del terreny del mite amb una facilitat inquietant i, ir¨°nicament, misteriosa.