¡®A les dues seran les tres¡¯, de Sergi P¨¤mies: Perplexitat, i vertigen, o estupor

Els deu contes que Sergi P¨¤mies (Par¨ªs, 1960) inclou a A les dues seran les tres s¨®n deu cops de ma?a al cap, un foc brusc que apareix abruptament davant de la mirada del lector el temps just per inquietar-lo, per¨° quan voldria comen?ar a aprofundir i a interrogar l¡¯abast i les conseq¨¹¨¨ncies de la foguera entrevista, ja s¡¯ha de centrar en les condicions que caracteritzen la que s¡¯acaba d¡¯encendre just despr¨¦s. Cada incident, narrat per una veu sense inflexions, tancat en si mateix, externament ¨¤ton ¡ªla troballa de l...

Els deu contes que Sergi P¨¤mies (Par¨ªs, 1960) inclou a A les dues seran les tres s¨®n deu cops de ma?a al cap, un foc brusc que apareix abruptament davant de la mirada del lector el temps just per inquietar-lo, per¨° quan voldria comen?ar a aprofundir i a interrogar l¡¯abast i les conseq¨¹¨¨ncies de la foguera entrevista, ja s¡¯ha de centrar en les condicions que caracteritzen la que s¡¯acaba d¡¯encendre just despr¨¦s. Cada incident, narrat per una veu sense inflexions, tancat en si mateix, externament ¨¤ton ¡ªla troballa de les dues cartes en qu¨¨ un poeta nacional comenta al narrador els versos que li havia enviat, una especulaci¨® sobre un t¨°pic argumental centrat en la reuni¨® d¡¯un grup d¡¯amics que ja seixanteja, un viatge al Quebec amb Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, la hist¨°ria de la relaci¨® que l¡¯autor ha mantingut amb les guitarres, el record ¡°d¡¯una dona amb qui compartir¨ªem fills i un amor imprevist¡± i que interpreta la seva firma com la d¡¯¡±alg¨² que s¡¯esfor?a a semblar el que no ¨¦s¡±, uns segons mortals en els quals el narrador s¡¯adorm mentre condueix i ¡°intueix que aquests tres segons en qu¨¨ ha tancat els ulls amaguen una suma d¡¯hist¨°ries, visions, premonicions i records que li conv¨¦ desxifrar¡±¡ª, posseeix l¡¯aplom torbador d¡¯un ap¨°leg que sembla obrir-se a un espai po¨¨tic que inclou una cr¨ªtica t¨¤cita i radical a la percepci¨® corrent del lector.

A A les dues seran les tres, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯an¨¨cdota pintoresca ¡ªun dramaturg rep un premi local en el poble on la seva ¨¤via probablement es va su?cidar, un home insomne no es mou del llit quan de matinada sent un intr¨²s dins de casa seva, previsiblement un lladre, comen?aments formidables i captivadors que s¡¯aturen de sobte¡ª, Sergi P¨¤mies situa el lector, invariablement, en un territori moral on fa que posi en dubte les seguretats de la seva ra¨®, com si els perfils de llum dels seus contes obrissin una zona d¡¯interrogaci¨® ¡ªcom si suscit¨¦s la perplexitat, el vertigen o l¡¯estupor propis de la poesia m¨¦s genu?na¡ª que apunt¨¦s a una altra forma de coneixement, ¡°confiant que els recursos de la narrativa breu l¡¯ajudaran a entendre, a trav¨¦s d¡¯aquest llibre, el que encara ¨¦s una inc¨°gnita¡±, o com si dugu¨¦s a la pr¨¤ctica el que escriu Mario Levrero ¡ªuna cita seva obre el llibre¡ª, ¡°cuando uno busca algo, no debe ni so?ar en encontrarlo por azar, por lo menos dentro de un plazo determinado. Porque uno de los tantos chistes del azar es, justamente, escondernos lo que buscamos, y hacernos encontrar lo que no buscamos, o que ya no buscamos¡±. Una de les gr¨¤cies rotundes d¡¯A les dues seran les tres ¨¦s que l¡¯autor no temi abismar-se i contemplar el buit que s¡¯est¨¦n davant seu i, a favor sempre de la naturalesa inconclusa del narrat, apuntali les seves acrob¨¤cies i equilibrismes estil¨ªstics sabent amb contund¨¨ncia que la literatura ¡ªi el seu to i la seva atmosfera¡ª consisteix, nom¨¦s, en la saviesa d¡¯aconseguir disposar d¡¯una manera determinada i molt justa les paraules en la forma de narrar. ?s dif¨ªcil que el lector oblidi mai una frase tan magn¨ªficament descriptiva com aquesta: ¡°El sol s¡¯estavella contra el parabrisa com una pluja de rovells d¡¯ou¡±, per¨° encara ho deu ser m¨¦s no aplicar-se als seus avatars quotidians dues observacions enigm¨¤tiques, sobre l¡¯art d¡¯escriure, que destil¡¤len una profunda efic¨¤cia moral: la primera avisa sobre el perill d¡¯una possibilitat plena de matisos complexos, ¡°confondre les servituds de la imaginaci¨® amb els plaers de la fantasia¡±; i la segona cont¨¦ una lli?¨® que sembla una paradoxa oriental que serviria per descriure la quinta ess¨¨ncia d¡¯un llibre tan confessional com A les dues seran les tres: ¡°mantenir-se al marge de posar la realitat al servei de la ficci¨® en comptes de posar la ficci¨® al servei de la rea?litat¡±.

P¨¤mies complica enormement les coses als lectors que pretenguin consensuar quin ¨¦s el seu millor llibre

No se sap quines de les dues opcions exposades abans s¡¯imposa amb m¨¦s convicci¨® al llibre, per¨° s¨ª que se sap que en aquests deu contes ¡ªo ap¨°legs, o fragments confessionals, o instant¨¤nies d¡¯uns records inventats, o laberints autobiogr¨¤fics n¨ªtidament obscurs d¡¯un escriptor en la plena possessi¨® de les seves facultats creatives¡ª Sergi P¨¤mies complica enormement les coses als lectors que, havent dinat, en una sobretaula ¡ªpotser al restaurant La Pava, a Castelldefels¡ª pretenguin consensuar quin ¨¦s el seu millor llibre. No n¡¯hi haur¨¤ pocs que opinin que ¨¦s aquest, com si contingu¨¦s tot el que es desitja en aquest m¨®n o s¡¯espera en el Parad¨ªs de la lectura.