Sergi P¨¤mies ¨¦s Sergi P¨¤mies

Sergi P¨¤mies dina un entrep¨¤ reescalfat al microones i una coca-cola en un Sandwichez gen¨¨ric de la part alta de Barcelona. Podria ser el comen?ament can¨°nic d¡¯un conte de Sergi P¨¤mies, per¨° parlo del que est¨¤ passant davant dels meus ulls. La coher¨¨ncia entre ficci¨® i realitat ¨¦s el tema que ens ocupa: observador dels costums amb qu¨¨ l¡¯home urb¨¤ gestiona com pot una des?orientaci¨® transversal, la literatura de P¨¤mies ha anat esmolant-se a mesura que s¡¯ha fet servir a ell mateix com a objecte d¡¯estudi.

Si apliquem la convicci¨® pamiesca al mateix P¨¤mies, hem de creure que la barreja de parets de totxana vista, taules d¡¯EGB i sucs de colors inexplicablement llampants d¡¯aquestes cafeteries refugi d¡¯aut¨°noms i estudiants on ens trobem, podria contenir veritats profundes. Per a l¡¯escriptor pamiesc, les mateixes paraules que serveixen per disseccionar la condici¨® humana serveixen per parlar del nou programa d¡¯Ana Rosa.

L¡¯austeritat de l¡¯¨¤pat em transporta immediatament a l¡¯¨²ltim relat d¡¯A les dues seran les tres, el darrer llibre que ha tret P¨¤mies, un recull de contes breus com els que l¡¯han convertit en un dels escriptors m¨¦s respectats i llegits de la literatura catalana, un cas extraordinari de consens feli? entre p¨²blic i cr¨ªtica especialitzada. ?s una hist¨°ria important perqu¨¨ cont¨¦ una justificaci¨® retrospectiva de tot el llibre i, per si no queda prou clar, s¡¯hi fa servir la frase del t¨ªtol.

La hist¨°ria comen?a amb un episodi bul¨ªmic al restaurant-pizzeria La Pava de Castelldefels: P¨¤mies, que ha vessat rius de tinta comentant el seu sobrep¨¨s, estira el fil de la culpabilitat fins a una prescripci¨® del metge: ¡°Si et ve de gust, vol dir que no t¡¯ho pots menjar¡±. Aix¨ª troba un aforisme prou ir¨°nic i intranscendent perqu¨¨ P¨¤mies pugui parlar de la seva filosofia de vida sense que ho sembli, que ¨¦s el que m¨¦s li agrada fer. Mentre respon a les preguntes que haurien de servir per fer aquest perfil, no puc evitar preguntar-me si xerrar amb mi li ve de gust o si ¨¦s una tortura insuportable.

Una de les grans preguntes sobre la literatura de Sergi P¨¤mies t¨¦ a veure amb si Sergi P¨¤mies ¨¦s o no ¨¦s un desgraciat, que ¨¦s una pregunta universal perqu¨¨ tots som Sergi P¨¤mies. Sobretot, tots ens assemblem m¨¦s a Sergi P¨¤mies que als seus pares.

La motivaci¨® fundacional per escriure ¨¦s evitar l¡¯avorriment, no per angoixa existencial, sin¨® com a canalitzaci¨® espont¨¤nia

Conegut per ser fill de l¡¯escriptora Teresa P¨¤mies i del pol¨ªtic Gregorio L¨®pez Raimundo, dues de les cares m¨¦s hist¨°riques del PSUC, P¨¤?mies em diu que la seva aportaci¨® a la bio?grafia familiar havia de ser ¡°tenir una vida normal per damunt de totes les coses¡±. La inf¨¤ncia a l¡¯exili comunista parisenc no li ho va posar gens f¨¤cil: les exig¨¨ncies de la clandestinitat requerien que el m¨¦s petit de la fam¨ªlia no reb¨¦s cap mena d¡¯informaci¨® sobre qui eren ni qu¨¨ feien els seus pares, cosa que P¨¤mies posa sobre la taula com a explicaci¨® fundacional de la seva d¨¨ria per fabular. Amb la tornada de la fam¨ªlia a Barcelona, l¡¯excepcionalitat el va continuar perseguint en forma d¡¯adolesc¨¨ncia antifranquista.

Fins que l¡¯entrada a l¡¯adultesa, que en aquells temps corresponia amb la majoria d¡¯edat en contingut a m¨¦s de forma, serveix per aterrar per fi en la grisor tan anhelada. P¨¤mies compleix divuit anys el mateix any que mor el dictador, no acaba els estudis i comen?a a treballar en una gestoria. La mili ¨¦s important perqu¨¨, despr¨¦s d¡¯una temptativa juvenil amb la poe?sia, fent de negre per als companys que li demanaven ajuda a l¡¯hora d¡¯escriure cartes d¡¯amor, descobreix que ¨¦s m¨¦s bo parlant dels altres en prosa que no pas parlant d¡¯ell mateix en vers. De la gestoria, P¨¤mies passa a treballar ¡°d¡¯administratiu enrotllat¡± en una empresa de disseny de mobles, on s¡¯estar¨¤ fins el 1989. Qualifica els anys d¡¯oficinista de ¡°meravellosos¡±: amb un horari estable i un sou que li permet pagar-se un pis per a ell sol a Barcelona, P¨¤mies pot tenir una feina entretinguda els matins i dedicar-se a la (re)creaci¨® a les tardes. No hi ha cap necessitat de tenir una causa pol¨ªtica: amb el final del franquisme i l¡¯empenta preol¨ªmpica, Barcelona era una festa.

La motivaci¨® fundacional per escriure ¨¦s evitar l¡¯avorriment. No s¡¯ha d¡¯entendre com una q¨¹esti¨® d¡¯angoixa existencial, sin¨® com una canalitzaci¨® espont¨¤nia el super¨¤vit de confortabilitat que la vida brinda. Pujat en una casa inundada de cultura, l¡¯expressi¨® art¨ªstica ¨¦s un fet naturalment complementari. ¡°Escriure no va ser la conseq¨¹¨¨ncia de cap predestinaci¨®, sin¨® d¡¯una carambola de temps lliure i equilibri entre esfor?, facilitat, atzar i satisfacci¨®¡±. Aix¨° no ¨¦s res que ell em digui al Sandwi?chez, sin¨® una citaci¨® del primer conte del llibre, on la p¨¨rdua de la virginitat liter¨¤ria es compara amb la p¨¨rdua de la virginitat sexual. De nou, tot el que veig del P¨¤mies en persona lliga perfectament amb l¡¯elaboraci¨® del P¨¤mies dels relats, produint un sentiment de retroalimentaci¨® virtuosa entre viure i intentar entendre la vida a trav¨¦s de l¡¯escriptura.

Durant aquests anys P¨¤mies coneix Quim Monz¨®. El m¨¦s bonic de sentir-lo parlar del seu amic ¨¦s l¡¯as¨¨psia observacional de la lloan?a. Deu anys m¨¦s gran, per P¨¤mies Monz¨® ¨¦s un model literari per¨° no necess¨¤riament un ¨ªdol (aix¨° ho se?rien Julio Cort¨¢zar o John Irving). La met¨¤fora m¨¦s precisa ¨¦s ¡°accelerador de part¨ªcules¡±: devorador compulsiu de referents de la literatura, el cinema o el disseny units, Monz¨® ¨¦s una autopista a trav¨¦s de la qual la modernitat entra al cervell i el cor de P¨¤mies. Mentrestant, surten cada nit. Enmig d¡¯un fervor llibert¨ª on el contracultural ¨¦s combatre qualsevol forma de grandiloq¨¹¨¨ncia amb un cinisme autoconscient, P¨¤mies va escrivint fins que, el 1986, publica el primer llibre: T¡¯hauria de caure la cara de vergonya. Cada cop hi ha m¨¦s articles a dia?ris, entrevistes, col¡¤laboracions a la r¨¤dio fins que, finalment, el 1989 abandona per sempre l¡¯oficina.

?s justament el moment en qu¨¨ coneix l¡¯editora S¨ªlvia Llu¨ªs, amb qui es casar¨¤, tindr¨¤ dos fills i se separar¨¤ amistosament quan els bessons compleixin divuit anys; all¨° que cap dels primers contes de Sergi P¨¤?mies definir¨¤ sense fer servir cometes ir¨°niques com ¡°la dona de la seva vida¡±. La relaci¨® de P¨¤mies amb Llu¨ªs ha aparegut (consensuadament) als contes arran del gir autobiogr¨¤fic dels darrers anys, cosa que em permet rec¨®rrer a un fragment d¡¯'Esborrany d¡¯una pon¨¨ncia per un congr¨¦s hipot¨¨tic de separats¡¯: ¡°En general la uni¨® de dues persones acostuma a presentar descompensacions evidents de bellesa, d¡¯estatus, o d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia. Jo perdia en les tres comparacions, i nom¨¦s hauria pogut empatar amb ella en simpatia (la simpatia que jo tenia aleshores, s¡¯ent¨¦n) i en predisposici¨® a viure les hores de satisfacci¨® que l¡¯atzar m¡¯hagu¨¦s assignat amb plenitud i, arribat el moment, en voluntat de saber perdre [...] Arribats en aquest punt, em vaig concentrar a viure l¡¯amor correspost amb la mateixa intensitat amb qu¨¨ havia viscut altres amors no correspostos¡±.

L¡¯experi¨¨ncia segons la qual la rea?litat pot superar les expectatives i que la felicitat ¨¦s una cosa que es pot trobar, per¨° que mai s¡¯ha de buscar directament, es converteix en premisses morals, que de nou s¨®n existencials i liter¨¤ries al mateix temps. En el m¨®n de P¨¤mies no hi ha ideals previs pendents de realitzar, sin¨® circumst¨¤ncies que la vida et va llan?ant a les quals cal respondre segons el que la situaci¨® concreta et demani. P¨¤mies no volia tenir fills, per¨° ?Llu¨ªs s¨ª, i estaven enamorats. Van arribar bessons, i P¨¤mies va convertir la paternitat que mai havia considerat en l¡¯epicentre de la seva vida, mentre l¡¯amor de la parella es desinflava.

Que P¨¤mies parli de televisi¨®, partits del Bar?a i llibres ¡ª¨¦s a dir, articles que es poden veure i escriure sense sortir de casa¡ª, t¨¦ tant d¡¯inclinaci¨® per l¡¯insubstancial com de soluci¨® log¨ªstica als problemes pr¨¤ctics de la crian?a. La gr¨¤cia ¨¦s que les coses que venen per atzar acaben sent font de realitzaci¨® plena. Quan em parla de la Nat¨¤lia i el Joan com de dues persones adultes que han trobat el seu cam¨ª a la vida, a P¨¤mies se li humitegen els ulls.

Del Sandwichez pugem a casa. En aquest cas, la realitat del pis d¡¯un escriptor de seixanta anys separat supera la ficci¨®. Sense cap intenci¨® de facilitar la conviv¨¨ncia amb altres ¨¦ssers humans, l¡¯espai ¨¦s una continua?ci¨® del cervell de P¨¤mies per altres mitjans.

Llegint-lo, la sensaci¨® ¨¦s que m¨¦s comprensi¨® ¨¦s possible, l¡¯esfor? val la pena i escriure pot servir per no ser un desgraciat

Naturalment, al menjador, que ¨¦s despatx al mateix temps, no hi ha cap superf¨ªcie sense ocupar per una petita muntanya de papers. No ¨¦s una acumulaci¨® de cl¨¤ssics i incunables, sin¨® de productes amb valor instrumental per al present m¨¦s immediat: novetats liter¨¤ries, biografies, revistes de futbol i, en general, tot all¨° que pugui ajudar a fer un dels quatre o cinc articles que cal entregar cada setmana. La biblioteca personal que ha sobreviscut a la separaci¨® ocupa nom¨¦s un petit traster amb tan poca cura est¨¨tica com la resta de les habitacions, on hi ha els llibres de la mare, els propis i alguns t¨°tems indispensables. P¨¤mies em deixa tafanejar mentre respon a una entrevista promocional per tel¨¨fon, pren quatre notes del programa d¡¯Ana Rosa per a la pr¨°xima columna de La Vanguardia i endre?a els documents en un ordinador lent i mig trencat.

?s com ser en una torre de control cultural des de la qual un P¨¤mies en alerta permanent rep la informaci¨® del m¨®n exterior i respon enviant els seus textos. La circulaci¨® no s¡¯atura i no hi ha marge per pensar m¨¦s enll¨¤ del pr¨°xim article.

No cal dir que P¨¤mies ¨¦s perfectament conscient de la imatge que projecta, i de les satisfaccions i perills potencials del seu estil de vida. ?s per aix¨° que part del fet d¡¯entendre l¡¯escriptor implica entendre si la vida consagrada a escriure el fa sentir feli? o desgraciat. Com diu una citaci¨® de Borja Baguny¨¤ a la contraportada d¡¯A les dues seran les tres, despr¨¦s de nou reculls de contes, quatre novel¡¤les, dos guions i milers d¡¯articles period¨ªstics, ¡°P¨¤mies ha desenvolupat una lucidesa incomparable a l¡¯hora de treballar l¡¯emoci¨® sense caure en el sentimentalisme¡±. La gr¨¤cia d¡¯aquest treball ¨¦s que l¡¯an¨¤lisi descompon, per¨° no destrueix. En l¡¯operaci¨® b¨¤sica pamiesca, que jo diria que ¨¦s dividir una paraula en dues o tres de m¨¦s precises i complexes, l¡¯autoconeixement no comporta, necess¨¤riament, depressi¨®. Sense perdre el sentit tr¨¤gic de la vida, la narrativa de P¨¤mies no abandona els seus personatges en un desert d¡¯absurditat i ab¨²lia. La fi dels grans relats no ¨¦s cap cat¨¤strofe perqu¨¨ un relat petit est¨¤ manifestament ple de sentit.

Aquest ¨¦s l¡¯altre gran tema, la fusi¨® entre ficci¨® i autoficci¨®, que s¡¯exposa en l¡¯altra citaci¨® de la contraportada, d¡¯Enrique Vila-Matas: ¡°En els ¨²ltims temps, com m¨¦s brutalment autobiogr¨¤fic es mosta P¨¤mies, m¨¦s ficci¨® ¨¦s el que llegim¡±. Si el primer P¨¤mies pren la decisi¨® conscient de fer el contrari que la mare i escriure una ficci¨® en la qual no es pugui recon¨¨ixer res de personal, el P¨¤mies veter¨¤ es va adonant que, en el fons, tot el material d¡¯un escriptor sempre prov¨¦ de l¡¯experi¨¨ncia i que, de tota manera, llegir ¨¦s tamb¨¦ una experi¨¨ncia.

P¨¤mies trenca el tab¨² autobiogr¨¤fic quan l¡¯any 2000 accepta l¡¯enc¨¤rrec d¡¯escriure un article sobre l¡¯exili republic¨¤ per a un especial d¡¯El Pa¨ªs Semanal. A partir d¡¯aqu¨ª, l¡¯autor utilitzar¨¤ la l¨ªnia que separa la ficci¨® de la realitat com una eina que es pot doblegar m¨¦s o menys al servei de l¡¯escriptura. La l¨°gica d¡¯explicar les coses grans a trav¨¦s de les petites del principi es mantindr¨¤: per abordar la relaci¨® personal amb el pare o la mare, la porta d¡¯entrada mai podrien ser els horrors del franquisme ni els discursos redemptors del comunisme, nom¨¦s l¡¯art de portar gavardina.

Parlant amb P¨¤mies per fer aquest perfil, i patint cada cop m¨¦s per si l¡¯emprenyo, m¡¯aferro als moments en qu¨¨ detecto un somriure genu¨ª. M¡¯adono que arriba cada vegada que, en comptes de repetir una idea preconcebuda, en el flux mateix de la conversa, P¨¤mies s¡¯inventa un sintagma dels seus que il¡¤lumina all¨° de qu¨¨ est¨¤ parlant. Un exemple de mil: li pregunto per l¡¯amor a contrapeu, rumia mig segon, i em respon que ¨¦s ¡°un rom¨¤ntic no practicant¡±.

Somriu i comentem, justament, que la novetat d¡¯A les dues seran les tres ¨¦s que el pas del temps ha disminu?t el dolor de les ferides vitals, per¨° les ganes d¡¯escriure continuen. El llibre ¨¦s una celebraci¨® de l¡¯ofici d¡¯escriure, que en P¨¤mies no ¨¦s res m¨¦s ni res menys que l¡¯esfor? per convocar els recursos del llenguatge per mirar d¡¯entendre el m¨®n i el que ens passa. Llegint-lo, igual que escoltant-lo, la sensaci¨® ¨¦s que un major grau de comprensi¨® ¨¦s possible, l¡¯esfor? val la pena i escriure s¨ª que pot servir per no ser un desgraciat.