¡®La gran novel¡¤la sobre Barcelona¡¯, de Sergi P¨¤mies: L¡¯aniversari d¡¯una novel¡¤la

Vint-i-cinc anys despr¨¦s de la seva aparici¨®, la reedici¨® de La gran novel¡¤la sobre Barcelona, de Sergi P¨¤mies, es pot interpretar de moltes maneres. Pot ser vista com a celebraci¨® de la traject¨°ria d¡¯un autor ja consolidat, un tastaolletes ben visible en el terreny medi¨¤tic, que combina una s¨°lida traject¨°ria liter¨¤ria amb la seva faceta com a articulista i cr¨ªtic de programes de televisi¨®, s¨¨ries, pel¡¤l¨ªcules i futbol. La naturalitat amb qu¨¨ s¡¯expressa com a comentarista es trasllada, en la ficci¨®, en la desimboltura amb qu¨¨ crea personatges anodins. No ¨¦s estrany, en aquest sentit, que les quinze hist¨°ries que integren el recull siguin protagonitzades per ¨¦ssers ¡°met¨°dics i una mica ensopits¡±, que sucumbeixen a la temptaci¨® de l¡¯aventura, l¡¯atzar, el canvi de vida, d¡¯actitud o d¡¯orientaci¨® sexual.

La reedici¨® de La gran novel¡¤la sobre Barcelona pot ser vista, tamb¨¦, com el triomf de la literatura dels espais despersonalitzats. A finals dels noranta aquests espais s¡¯associaven a la teoria dels no-llocs que l¡¯antrop¨°leg Marc Aug¨¦ havia desenvolupat a l¡¯inici de la d¨¨cada, que els vinculava a l¡¯anonimat que caracteritzava la vida social postmoderna. El 2022 continua sent versemblant imaginar personatges que corren a ¡°velocitat de creuer¡± per entre els passadissos del supermercat, tot evitant el ¡°cementiri dels congelats¡±. La perif¨¨ria tamb¨¦ s¡¯associa a una ¡°successi¨® d¡¯edificis id¨¨ntics i cuboides que es donen l¡¯esquena els uns als altres¡±. I encara ens enlluernen, i potser m¨¦s a causa de la pand¨¨mia, els espais de pas que afavoreixen la promiscu?tat social, com els bars d¡¯¡°emmoquetada calidesa¡±, amb una ¡°tassa fumejant ¨°rfena de client¡± a la barra. Hotels, urbanitzacions i sales de festa creen tensions tan buides com els personatges que les pateixen, els quals, amb la seva quotidianitat insulsa, ens interpel¡¤len.

Reeditar ara La gran novel¡¤la sobre Barcelona implica, tamb¨¦, actualitzar els discursos (par¨°dics) sobre la literatura centrada en la ciutat comtal. El 1997 el t¨ªtol jugava amb les expectatives de tenir una novel¡¤la comercial que recre¨¦s l¡¯imaginari postol¨ªmpic, i les defraudava presentant un recull de contes dels quals nom¨¦s un (l¡¯¨²ltim) se centrava expl¨ªcitament en la ciutat. En l¡¯actualitat, la impostura de la gran novel¡¤la es pot veure com el triomf d¡¯un g¨¨nere que ha guanyat terreny en l¡¯espai literari. Per la seva sintonia amb alguns dels valors de la postmodernitat (la import¨¤ncia de la societat de consum, la relaci¨® entre l¡¯alta cultura i la cultura popular, l¡¯exacerbaci¨® de l¡¯individualisme, la crisi dels grans relats, la desmitificaci¨® i el joc amb la tradici¨®), el conte, el g¨¨nere breu i sint¨¨tic per antonom¨¤sia, s¡¯ha imposat com una de les formes liter¨¤ries m¨¦s id¨°nies per a l¡¯expressi¨® del m¨®n en qu¨¨ vivim. La reedici¨® d¡¯aquest llibre ens recorda, en aquest sentit, el paper que hi han assumit els reculls de P¨¤mies, el qual, a l¡¯ep¨ªleg, justifica la reedici¨® presentant-la com a resultat d¡¯una ¡°vanitosa gratitud retrospectiva¡±.

La imatge de la coberta del llibre canvia completament el missatge que transmetia la coberta anterior. Mentre que en el llibre de fa vint-i-cinc anys hi v¨¨iem dos soldats, en l¡¯actual l¡¯editora crea una mise en abyme col¡¤locant, en el mateix espai, el dibuix d¡¯un taxi que mostra una pancarta amb el logotip de l¡¯editorial. Aquest canvi pot relacionar-se amb el darrer conte del llibre, en qu¨¨ el relat d¡¯un manuscrit perdut en un taxi es combina amb altres relats, focalitzats en la ciutat i en una hist¨°ria sentimental. Tots dos taxis responen a una actitud l¨²dica que obliga el lector i l¡¯espectador a reflexionar sobre el paper de la ficci¨® en la ficci¨®. Ens adverteixen de la import¨¤ncia de l¡¯operaci¨® (liter¨¤ria, editorial i comercial) i ens conviden a seguir-los, a celebrar l¡¯aniversari.