Els sospitosos habituals

Despr¨¦s de certes coses s¡¯ha de tornar a casa. El vers de Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s sempre m¡¯acompanya, i no s¨¦ per qu¨¨: ni m¡¯han passat tantes coses ni m¡¯agrada estar a casa. Ara em fa la sensaci¨® que la cultura valenciana est¨¤ tornant a casa. A una posici¨® de resist¨¨ncia que ha estat l¡¯habitual al llarg de la seua hist¨°ria. A un estat an¨ªmic que ¨¦s mescla de temor, orgull, r¨¤bia, sensaci¨® de menyspreu i lluita, lluita buscada o resignadament acceptada.
...

Despr¨¦s de certes coses s¡¯ha de tornar a casa. El vers de Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s sempre m¡¯acompanya, i no s¨¦ per qu¨¨: ni m¡¯han passat tantes coses ni m¡¯agrada estar a casa. Ara em fa la sensaci¨® que la cultura valenciana est¨¤ tornant a casa. A una posici¨® de resist¨¨ncia que ha estat l¡¯habitual al llarg de la seua hist¨°ria. A un estat an¨ªmic que ¨¦s mescla de temor, orgull, r¨¤bia, sensaci¨® de menyspreu i lluita, lluita buscada o resignadament acceptada.

Ha acabat setembre, el mes de la Festa Estell¨¦s. L¡¯invent fou del novel¡¤lista Josep Lozano. Fart de celebrar derrotes i almanses, va promoure esta festa alegre de reivindicaci¨® de la cultura, de la llengua i del pa¨ªs dels valencians a trav¨¦s de la poesia del nostre poeta m¨¦s popular. (Par¨¨ntesi: si per cada deu parlants que s¡¯aclamen a la unitat de la llengua n¡¯hi haguera un, nom¨¦s un, que llegira a Estell¨¦s, que feli? em faria. Per¨° les minoritzacions s¨®n com les matrioixques: dins sempre hi ha una altra m¨¦s menuda, marginada, subalterna.)

Nascuda en 2010, temps de trinxeres culturals, la Festa Estell¨¦s s¡¯inspirava en el Burns Supper escoc¨¦s, que mescla menjar t¨ªpic, can?ons tradicionals i poemes de Robert Burns. Ac¨ª la festa ha arrelat, i enguany ha superat les huitanta celebracions. A la de X¨¤tiva, baix la lluna del Raval, les can?ons i els poemes d¡¯Estell¨¦s desprenien un aire diferent. Un mat¨ªs ho amarava tot d¡¯una melangia lletja. Torna a semblar subversiu ¡ªvolen que ens semble subversiu, guerra psicol¨°gica¡ª llegir versos d¡¯Estell¨¦s i cantar Al pa¨ªs de l¡¯olivera. Torna a semblar subversiu dir que anem a parlar en valenci¨¤. El cacau i el tram¨²s a la taula, l¡¯entrep¨¤ de casa, la mistela i l¡¯herber acompanyant la coca de llanda, tot aix¨° ja ¨¦s sospit¨®s. I no m¡¯estranya. ?s sospit¨®s Andreu Alfaro, torsimany de metalls. La seua escultura molestava al Palau de la Generalitat, on la paraula es trenca, i ja no est¨¤. ?s sospitosa una xarrada del novel¡¤lista Manuel Baixauli, l¡¯home manuscrit que ha estat desescrit: acaba de denun?ciar que li ha estat cancel¡¤lat un acte ja programat per la Biblioteca Valenciana. ?s sospitosa la Pla?a del Llibre, una fira que reunia llibres en valenci¨¤ i que sembla que desapareixer¨¤ de la pla?a de l¡¯Ajuntament de Val¨¨ncia per l¡¯aband¨® del suport p¨²blic. ?s sospitosa la Mostra de cinema de Val¨¨ncia, el gran festival mediterrani, amb 38 anys d¡¯hist¨°ria, del qual un responsable pol¨ªtic diu que hauria de desapar¨¦ixer. Que deber¨ªa desaparecer, per ser exactes. ?s sospit¨®s, fins i tot, un accent. El de Val¨¨ncia, en obert. Tot ¨¦s sospit¨®s. I potser ho ¨¦s m¨¦s per un sentiment acomplexat d¡¯ignor¨¤ncia que per revenja sect¨¤ria. Un Freud ens vindria b¨¦. El cas, al remat, ¨¦s que tornen els sospitosos habituals. Despr¨¦s de certes coses s¡¯ha de tornar a casa.