El b¨¦, el mal i Melville

Els actes dels homes rarament estan presidits per una llei de validesa universal; tot ¨¦sser hum¨¤ ¡ªmodes i atributs diversos aplegats sota l¡¯aspecte d¡¯una subst¨¤ncia suposadament ¨²nica¡ª presenta una tal complexitat de circumst¨¤ncies, caires i detalls, que resulta sorprenent la lleugeresa amb qu¨¨ sovint les persones jutgen els altres.

En la literatura, no sempre les coses s¡¯han presentat amb aquesta enorme ambig¨¹itat. Mentre els dogmes de qualsevulla religi¨® han estat vigents en una societat, la gran complicaci¨® que regna en la vida dels homes i del m¨®n s¡¯ha presentat com un vidre transl¨²cid, sense cap opacitat ni reserva. Va ser m¨¨rit de la novel¡¤la moderna, ja en part al Quijote, per¨° molt m¨¦s ulteriorment, en la novel¡¤la hereva del geni de Cervantes des del segle XVIII fins als nostres dies, que aquest g¨¨nere tradicionalment proscrit per les po¨¨tiques cl¨¤ssiques present¨¦s d¡¯una manera decidida tots els ambages, equ¨ªvocs i subtileses de les vides i de la realitat.

Un dels exemples m¨¦s grans sobre aquesta q¨¹esti¨® es troba en l¡¯obra sencera de Herman Melville, precedit en tants sentits per la lli?¨® del seu mestre Nathaniel Hawthorne. No solament Moby Dick, obra major de Melville, ¨¦s exponent d¡¯aquesta manera de tractar la llei, la moral, el b¨¦ i el mal, sin¨® tamb¨¦ la quasi totalitat de les seves altres novel¡¤les i de les narracions. Entre aquestes destaca l¡¯¨²ltima que va escriure, poc abans de morir: Billy Budd, gabier, o ¡°mariner¡±, segons les traduccions, una de les m¨¦s grans que mai s¡¯han escrit en llengua anglesa.

Billy Budd ¨¦s un jove de cap a vint anys que ¨¦s enrolat en un vaixell de guerra l¡¯any 1797, despr¨¦s del mot¨ª de Nore, que va endurir severament les lleis que presidien la vida a l¡¯armada brit¨¤nica. Melville no estalvia paraules per descriure la seva bellesa, el seu natural bondad¨®s i tranquil, i l¡¯admiraci¨® i respecte que desperta entre els seus companys de marineria. Com tamb¨¦ pot llegir-se a Bartleby, l¡¯escrivent, Billy Budd ¨¦s una figura pr¨°xima a la santedat i la innoc¨¨ncia absoluta. No discerneix amb claredat el b¨¦ i el mal; es deixa guiar per una inclinaci¨® tota natural. ?s un personatge que podria haver estat inspirat per l¡¯home en estat de naturalesa tal com el presenta Rousseau.

Budd, a qui els companys anomenen ¡°el nen buf¨®¡±, desperta una equ¨ªvoca animadversi¨® en el mestre d¡¯armes del vaixell, Claggart, que posseeix una fermesa intel¡¤lectual i una formaci¨® superior a les de Budd, per¨° no coneix la transpar¨¨ncia de car¨¤cter d¡¯aquest. Mogut per l¡¯animositat, Claggart es presenta un dia al capit¨¤ del vaixell, Vere ¡ªque en llat¨ª vol dir ?veritablement¡±¡ª, i acusa Budd, sense cap fonament, d¡¯instigador d¡¯un mot¨ª. El capit¨¤, que ¨¦s un emblema perfecte del car¨¤cter glacial dels jutges i les sent¨¨ncies, demana un acarament entre l¡¯acusador i l¡¯acusat. Claggart rebla la seva cal¨²mnia davant el capit¨¤, i aquest insta Billy Budd a defensar-se. Per¨° ¡°el noi buf¨®¡±, com que quequeja davant les situacions que el superen, no pot articular paraula, per¨°, indignat amb aquella mentida, dona un cop de puny brutal a Claggart, que cau i mor.

Llavors entra en escena tota la maquin¨¤ria que hem descrit a l¡¯inici, tan pr¨°pia de la novel¡¤la: no ¨¦s f¨¤cil determinar on es troben el b¨¦ i el mal; Budd no tenia cap intenci¨® de matar Claggart; el capit¨¤, que sap que la llei de l¡¯armada obliga a penjar aquell que hagi com¨¨s un homicidi en un vaixell de guerra, considera l¡¯afer amb els oficials; aquests, sabent la bondat natural de Budd, demanen clem¨¨ncia. Budd no sap com defensar-se, ni li sembla que hagi de fer-ho: com que no coneix les lleis estrictes del que est¨¤ b¨¦ i el que est¨¤ malament segons els codis civils i militars, calla i es resigna a la mort. La narraci¨®, com solia fer Melville, ¨¦s plena de digressions sobre la moral, la llei i els procediments de la literatura.

I l¡¯autor, per acabar de fer clar als lectors que una novel¡¤la no jutja les coses amb la mateixa simplicitat que ho fan les lleis, escriu aix¨° a l¡¯inici del cap¨ªtol XXI: ¡°?Qui pot discernir, en un arc iris, on acaba el color violeta i on comen?a el color taronja? Sabem clarament la difer¨¨ncia entre aquests dos colors, per¨° no podem especificar amb exactitud on comen?a l¡¯un i acaba l¡¯altre¡±.

Aquesta indeterminaci¨® en l¡¯acte del judici moral ¡ªde vegades precipitat, de vegades conseq¨¹¨¨ncia d¡¯unes lleis que sempre resulten ind¨°cils¡ª ¨¦s el que la novel¡¤la dels ¨²ltims tres segles ha presentat habitualment com un dels seus grans procediments i m¨¨rits. Nom¨¦s per aix¨° ¨¦s un g¨¨nere que conv¨¦ conrear, mimar, premiar, traduir i llegir.