Europa no ens vol, encara

Un no sap cap on mirar els darrers dies en mat¨¨ria de llengua, perqu¨¨ al costat de bones not¨ªcies com ¨¦s que al Congr¨¦s dels Diputats s¡¯hi parlin totes les lleng¨¹es oficials i fins i tot de no oficials ¡ªno ens enganyem per¨°, els famosos pinganillos no serviran per millorar la salut socioling¨¹¨ªstica d¡¯aquestes lleng¨¹es, en tot cas nom¨¦s facilitaran que Espanya s¡¯exerciti per fi en el respecte per la diversitat ling¨¹¨ªstica¡ª, assistim a l¡¯allisada que estan perpetrant impunement els governs del binomi PP-Vox all¨¤ on governa. Ja pots fer que al Congr¨¦s s¡¯hi parlin totes les lleng¨¹es que vulguis, que les compet¨¨ncies en mat¨¨ria de llengua s¨®n auton¨°miques, i poc es pot fer si es cancel¡¤len subscripcions (Borriana), es canvien els usos ling¨¹¨ªstics d¡¯un ajuntament (Calvi¨¤) o tot d¡¯una capgiren l¡¯accent de la ciutat (Val¨¨ncia).

Per¨° tamb¨¦ ha estat not¨ªcia la no-not¨ªcia amb qu¨¨ Europa ha resolt, per dir-ho aix¨ª, la patata m¨¦s calenta que li ha arribat a les mans en els ¨²ltims anys, possiblement l¡¯¨²ltima de les carpetes que tenia ganes d¡¯obrir i que ha ajudat a revelar dues coses: d¡¯una banda, l¡¯enorme diversitat ling¨¹¨ªstica que esquitxa el continent, de la qual el conjunt de les actuals lleng¨¹es europees oficials n¡¯¨¦s nom¨¦s una part; i de l¡¯altra, l¡¯end¨¨mica falta de resposta de la Uni¨® Europea davant fen¨°mens que poden estireganyar les costures d¡¯uns dif¨ªcils equilibris i que, de fet, interpel¡¤len la Uni¨® sobre q¨¹estions que, si b¨¦ fins ara han estat bandejades o dissimulades, s¨®n intr¨ªnseques a Europa mateix. Sempre s¡¯ha dit que Europa ¨¦s un club d¡¯estats, per¨° cap d¡¯aquests estats ¨¦s de fet monoling¨¹e.

Sabem per qu¨¨ hi ha pa?sos que s¨®n reticents a la incorporaci¨® de catal¨¤, basc i gallec. Ja abans de la votaci¨® corria la brama que Su¨¨cia no ho veia clar; tant que ens pens¨¤vem que les traves vindrien d¡¯altres estats i resulta que han vingut de nord enll¨¤, on la gent ¨¦s m¨¦s desvetllada i feli?. Per descomptat els costos econ¨°mics i operatius s¨®n l¡¯excusa per no semblar glot¨°fob ¡ªsi Europa ha apr¨¨s a funcionar amb 24 lleng¨¹es oficials se¡¯n sortir¨¤ igual de b¨¦ amb 27¡ª, i m¨¦s aviat hem de buscar l¡¯argument de les retic¨¨ncies en la possible petici¨® que farien d¡¯altres lleng¨¹es en situaci¨® similar a la catalana. A la mateixa Su¨¨cia la llengua sami t¨¦ reconeguda l¡¯oficia?litat en el territori on es parla, i a Dinamarca, al mateix temps que Espanya s¡¯obria a parlar altres lleng¨¹es al Congr¨¦s, ja ¨¦s perm¨¨s de parlar groenland¨¨s i fero¨¨s al parlament. ?s evident que amb la petici¨® de l¡¯oficialitat pel catal¨¤ a Europa li ha vingut el cangueli pel que pot passar arreu.

Eren molts els que vaticinaven que Europa tombaria la petici¨® precisament per tot aix¨°, i es confiava fortament en Fran?a, pa¨ªs que tanmateix ja t¨¦ una minoria amb la llengua reconeguda a Europa (els alsacians amb l¡¯alemany) i potser tant li feia si bascos i catalans gaudien de la mateixa sort. Si els pa?sos membres del club europeu han tancat la porta al catal¨¤ no ha estat per barrar-nos el pas a Europa, sin¨® per no fer expl¨ªcit un bandejament irreversible que consagraria la divisi¨® entre lleng¨¹es estatals i privilegiades i lleng¨¹es regionals i de segona. Tothom a casa hi t¨¦ una minoria ling¨¹¨ªstica amb la qual ha de conviure, i a ning¨² li venia de gust convertir una envitricollada q¨¹esti¨® espanyola en un trencaclosques de diplom¨¤cia europea i, de retruc, en un problema intern.

Per descomptat hem recuperat el mite de la Torre de Babel per exemplificar la dificultat que comporta tenir massa lleng¨¹es en dansa, com si la humanitat no hagu¨¦s conviscut amb multitud de lleng¨¹es des del principi i no s¡¯hagu¨¦s empescat estrat¨¨gies per superar el que nom¨¦s resulta una trava d¡¯entrada. Si l¡¯Antic Testament veu la diversitat ling¨¹¨ªstica com un c¨¤stig, en el Nou ¨¦s l¡¯Esperit Sant en persona (si se¡¯m permet la broma) qui fa d¡¯int¨¨rpret per fer arribar la paraula de D¨¦u a tothom. Tamb¨¦ ¨¦s aix¨°, Europa: la m¨²tua comprensi¨® per mitj¨¤ del coneixement d¡¯idiomes, de lleng¨¹es franques i del bon ofici de traductors i int¨¨rprets. Ara que se celebra el dia internacional de la traducci¨® (ahir mateix), potser conv¨¦ recordar les paraules d¡¯Umberto Eco, per si poden aportar llum a la querella pel catal¨¤: ¡°La llengua d¡¯Europa ¨¦s la traducci¨®¡±.