Dones sobre dones

Aquella tarda al tren, de Sabadell a Barcelona i en direcci¨® a la primera presentaci¨® de Les nostres mares, un grup d¡¯amigues de tota la vida encoratjava una de la colla perqu¨¨ s¡¯atrev¨ªs a explicar-ho. Va passar fa pocs mesos. Va ser a la Biblioteca de Catalunya. Avui ¨¦s dijous 5 d¡¯octubre. ?s la segona sessi¨® del Club de Lectura del Quadern. A l¡¯Estudi Toresky escoltem amb atenci¨® ...

Aquella tarda al tren, de Sabadell a Barcelona i en direcci¨® a la primera presentaci¨® de Les nostres mares, un grup d¡¯amigues de tota la vida encoratjava una de la colla perqu¨¨ s¡¯atrev¨ªs a explicar-ho. Va passar fa pocs mesos. Va ser a la Biblioteca de Catalunya. Avui ¨¦s dijous 5 d¡¯octubre. ?s la segona sessi¨® del Club de Lectura del Quadern. A l¡¯Estudi Toresky escoltem amb atenci¨® Gemma Ruiz Pal¨¤ reconstruint aquesta escena, una m¨¦s de les que aquesta tarda salten de la vida a les p¨¤gines i de les p¨¤gines de la vida, una mostra m¨¦s d¡¯aquesta din¨¤mica generadora de converses que l¡¯ha acompanyada quan preparava el llibre i despr¨¦s de publicar-lo. Ara ja podria escriure¡¯n la segona i la tercera part. Ha creat vincle. Es palpa durant l¡¯hora llarga de conversa que passarem junts.

La periodista sap comunicar quan escriu i quan parla. Aix¨ª l¡¯hi diu la primera lectora que ha demanat la paraula despr¨¦s de la conversa que l¡¯autora d¡¯Argelagues ha mantingut amb Carlota Rubio. Li agraeix el llenguatge perqu¨¨, mentre llegia, li semblava que l¡¯escoltava. Tamb¨¦ li agraeix l¡¯experi¨¨ncia de reconeixement que ha viscut mentre era dins de les hist¨°ries creuades de les deu dones. No importava que ella fos m¨¦s jove que les protagonistes. Hi ha in¨¨rcies que no canvien. ¡°Em sentia molt identificada¡±, diu emocionada, i Gemma Ruiz l¡¯escolta commoguda. Aquesta tensi¨® vital ¨¦s una sensaci¨® buscada perqu¨¨ l¡¯escriptora pretenia generar una catarsi. Si escoltem com parlen les deu protagonistes del llibre, nosaltres haur¨ªem de conversar d¡¯una altra manera. Si alg¨² com aquella dona que anava de Sabadell a Barcelona, despr¨¦s de llegir-lo, s¡¯atrevia a dir la seva viv¨¨ncia traum¨¤tica per primera vegada, el lligam intergeneracional s¡¯enfortiria. De la Maria Aur¨¨lia Campany de la cita que encap?ala l¡¯¨²ltim premi Sant Jordi a les mares que ara s¨®n ¨¤vies, passant per Ruiz Pal¨¤ i fins a les noies que eren adolescents despr¨¦s del #MeToo.

Durant el proc¨¦s de redacci¨®, Ruiz Pal¨¤ ens reitera que va llegir tesis doctorals i llibres d¡¯hist¨°ria per poder ser tan precisa com fos possible. Fins i tot va descobrir qu¨¨ valia el bitllet de x¨¤rter a Londres a la d¨¨cada dels setanta per anar-hi a avortar o es va empassar la legislaci¨® de la dictadura que feia de la llei una arma contra els drets de les dones i el seu desig. Tenia la idea i la teoria i volia encarnar-la. Per aix¨° va demanar a la seva mare que convid¨¦s a sopar dos grups d¡¯amigues. No va caldre ni que els expliqu¨¦s per qu¨¨ eren all¨¤. La mare no va parlar gaire, i ella menys. Abans de pitjar el bot¨® de la gravadora del m¨°bil, ja havien comen?at a despullar una intimitat que moltes vegades no havien mostrat ni a les amigues de tota la vida, i aquell dia, ja grans, s¡¯asseien juntes al voltant d¡¯una taula per explicar-se, a trav¨¦s d¡¯an¨¨cdotes viscudes, qu¨¨ volia ser dona durant el franquisme i la transici¨®. Ho feien perqu¨¨ ja s¡¯han tret de sobre la culpa que els va inocular la dictadura i es trobaven amb prou confian?a per mostrar-se i que el seu testimoni fos explicat per interpel¡¤lar les dones i, sobretot, els homes d¡¯avui, els seus marits i els seus fills. Homes com ara jo.

¡°Va tocar os¡±, diu Carlota Rubio quan comen?a a parlar de la novel¡¤la. De la mateixa manera que a les p¨¤gines lliura amb goig una tradici¨® cultural femenina i feminista que li havia estat escamotejada, Ruiz Pal¨¤ partia de la constataci¨® que no havia pogut sentir la seva mare ni les mares de la seva generaci¨® com a referents. No volia incomodar, per¨° tampoc pretenia ser condescendent. Es tractava de ser ¡°nice and strong¡± per poder mostrar com les lleis, les normes i la moral havien impactat el cos per negar el desenvolupament de la seva identitat com a dones. Es tractava de generar la conversa que possibilit¨¦s parlar i prosseguir la conversa, com va fer aquella dona gran que va demanar la paraula cap al final de la primera presentaci¨® de Les nostres mares. Va dir que el seu home l¡¯havia maltractada. I repetir-ho i alliberar-se, incomodant si cal, empatitzant amb l¡¯experi¨¨ncia, ¨¦s all¨° que va passar al Toresky.