¡®Les nostres mares¡¯, de Gemma Ruiz Pal¨¤: Consells pr¨¤ctics

No costa gaire imaginar que la veu narradora de Les nostres mares, premi Sant Jordi 2022, pugui pert¨¤nyer a la mateixa documentalista que, a l¡¯anterior novel¡¤la de Gemma Ruiz Pal¨¤ (Sabadell, 1975), Ca la Wenling, freq¨¹entava setmanalment una perruqueria xinesa del barri de Gr¨¤cia i que mirava, escoltava i prenia notes de les an¨¨cdotes m¨ªnimes que s¡¯hi esdevenien, des de les conductes dels altres clients i els moviments al carrer fins a les interioritats d¡¯una fam¨ªlia emigrant de la Xina, desembarcada en una ciutat de la costa mediterr¨¤nia i obligada a arrelar en els costums d¡¯una estructura social diferent. A Les nostres mares, per sort, aquesta veu narradora refrena el fiasco que aleshores llastava massa la flu?desa narrativa, una tend¨¨ncia a complementar les perip¨¨cies quotidianes amb cap¨ªtols on el protagonisme requeia en un devessall de dades i passatges enciclop¨¨dics o divulgatius per subratllar les dues tesis que travessaven el llibre, la representaci¨® de la feminitat i la den¨²ncia del racisme, ja fos voluntari o no, l¡¯exercici de civilitzaci¨® que comporta encarar-se a les altres cultures i les maneres variades d¡¯estar en el m¨®n.

Una prosa precisa i pr¨°xima a l¡¯oralitat, plena de jocs i efectes, serveix per graduar la intensitat de les emocions

De manera similar a com passava a la primera novel¡¤la de Ruiz Pal¨¤, Argelagues, aquesta ¨¦s la cr¨°nica de la mem¨°ria d¡¯uns anys tan recents que fins i tot arriba a l¡¯¨¨poca actual, el periple moral i sentimental de tres generacions que abasta m¨¦s o menys una seixantena d¡¯anys. El punt de partida ¨¦s una mena de reuni¨® amb deu dones, organitzada per la documentalista, amb l¡¯objectiu que recordin els seus anhels i les seves vicissituds, els triomfs i els fracassos, les esperances i les desil¡¤lusions del que ha anat configurant la seva vida, que totes juntes esberlin ¡°l¡¯escletxa de l¡¯espaitemps¡± i cre?n una zona de confian?a ¡°on una pot sentir-se alg¨² sent una mateixa¡±. ¡°Has d¡¯escriure que voldr¨ªem haver fet m¨¦s la nostra i no tant viure per als altres¡±, diu una de les protagonistes, i s¨®n les seves confid¨¨ncies i confessions el que despr¨¦s llegir¨¤ el lector en tercera persona i transformar¨¤ en un relat literari: al cap i a la fi, les deu dones que parlen posseeixen suficients consells pr¨¤ctics per enriquir l¡¯oient i l¡¯experi¨¨ncia transmesa oralment ¨¦s la font d¡¯on han begut sempre tots els narradors. Com passava tamb¨¦ a Argelagues, des de les cites de les feministes a ultran?a que obren la novel¡¤la ¨Cde Maria Aur¨¨lia Capmany, d¡¯Adrienne Rich i de Gloria Steinem, l¡¯¨²ltim premi Princesa d¡¯Ast¨²ries de Comunicaci¨® i Humanitats, tan admirada per la ministra Irene Montero¡ª, el lector a qui li agrada creure infal¡¤libles les lli?ons dels estudis de g¨¨nere s¡¯hi trobar¨¤ com a casa, per¨° la virtut de Les nostres mares ¨¦s que no cal combregar amb aquests dictats per assaborir la novel¡¤la, de la mateixa manera que no s¡¯ha de ser misogin per apreciar Quevedo, ni militar en el marxisme per gaudir de Brecht, ni es necessita cap mena de sensibilitat religiosa per captar les graduacions de la llum a trav¨¦s de les quals Beatriu s¡¯acosta a Dant en el Purgatori.

I aix¨° es deu als dos recursos que Ruiz Pal¨¤ encadena amb naturalitat al llarg de la novel¡¤la. D¡¯una banda, el lector agraeix que l¡¯autora vagi entrecreuant els avatars de les deu dones ¡ªles lliga l¡¯amistat, la coneixen?a casual, les relacions familiars¡ª, poderoses i gens esquem¨¤tiques, mentre forja un retrat calidosc¨°pic dels diferents estrats culturals, com si el prop¨°sit de la novel¡¤la fos armar la hist¨°ria i la cr¨ªtica de la societat de les ¨²ltimes d¨¨cades, analitzar les seves malalties i discutir els seus principis: el lector agraeix que Ruiz Pal¨¤ aconsegueixi equilibrar la dif¨ªcil conviv¨¨ncia de la causticitat amb la cara vulnerable de l¡¯exist¨¨ncia, subratlli en¨¨rgicament les sorpreses min¨²scules i banals de la vida, i que a vegades deixi caure en els racons m¨¦s insospitats alguna insinuaci¨® on sembla expressar una nost¨¤lgia immensa, com si sent¨ªs enyor de la fam¨ªlia tribal i la imagin¨¦s perduda en un m¨®n inh¨°spit. No s¡¯ha d¡¯agrair menys que Ruiz Pal¨¤ s¡¯inventi ¡ªtal com feia a Argelagues¡ª una veu narradora, o una prosa, precisa i pr¨°xima a l¡¯oralitat, per¨° plena de jocs i d¡¯efectes que serveixen per graduar amb convicci¨® la intensitat d¡¯unes emocions i uns sentiments ¡ªles emocions i els sentiments de sempre¡ª sense caure en la trampa del t¨°pic.

Les nostres mares

Gemma Ruiz Pal¨¤
Edicions Proa. 2023
20,90 euros. 302 p¨¤gines