Una vida sexual

Durant molt temps vaig considerar que un llibre no era bo si no em feia venir ganes de follar-me el seu autor. Era un criteri poc cient¨ªfic: una forma visceral (genital) de reaccionar a qualsevol cosa que il¡¤lumin¨¦s o aprofund¨ªs algun aspecte de la vida. L¡¯impuls estava desconnectat de la follabilitat real de la persona rere la p¨¤gina, que podia ser lleument repulsiva o dur segles morta. Aquesta capacitat transmutadora convertia l¡¯escriptura en maj¨²scules en una cosa m¨¤gica, a l¡¯abast de ben pocs.

El criteri ha evolucionat ¡ªara considero una proesa liter¨¤ria que el llibre convidi a acabar-lo¡ª, per¨° la connexi¨® subterr¨¤nia entre sexe i literatura es mant¨¦. Hi ha alguna cosa estranyament er¨°tica en ficar-te dins el cap d¡¯alg¨², sobretot en les ocasions rares en qu¨¨ interpel¡¤la la teva intimitat. Aquesta connexi¨® es fa expl¨ªcita quan el sexe ¨¦s l¡¯objecte de l¡¯escriptura. Llavors autor i lector es troben cara a cara en un terreny complicat. La trobada pot tor?ar-se per molts motius: lirisme, moralisme, met¨¤fores flonges i indecises. Molts eviten directament la trobada, i tracen aqu¨ª el seu l¨ªmit com a escriptors.

En un assaig del 2009, Katie Roiphe notava un canvi de paradigma en la manera en qu¨¨ els homes escrivien el sexe. La vella gu¨¤rdia transgresora, horny i alegrement mis¨°gina ¡ªPhilip Roth, Norman Mailer, John Updike¡ª havia donat pas a una generaci¨® metair¨°nica, m¨¦s preocupada pels pudors i complexos perif¨¨rics al coit que per fornicar amb tot el que bellugava. Nom¨¦s em puc basar en la mostra limitada del que ha passat per les meves mans, per¨° diria que a la meva generaci¨® la tend¨¨ncia ha culminat en una desaparici¨® gaireb¨¦ absoluta del sexe en l¡¯escriptura masculina; o almenys d¡¯un sexe despullat que no causi una vergonya aliena intolerable. Sospito que aix¨° ¨¦s senyal d¡¯una barreja de malestar cultural, incomoditat personal i terror.

El cas ¨¦s que fa temps que nom¨¦s trobo dones que escriguin sobre sexe de manera rellevant. Ho fan sense emparar-se en la ficci¨®, amb lucidesa descarnada, partint del coneixement que la trobada sexual pot tendir m¨¦s a l¡¯abjecci¨® que a la perfecci¨®. Sense la necessitat de mostrar-se com a b¨²fals empotradors, ni de defensar-se d¡¯un tribunal feminista imaginari, exploren amb llibertat els clarobscurs del desig. No anir¨¦ gaire lluny a buscar exemples. Penso en una escena sumament v¨ªvida d¡¯Un dietari sentimental de J¨²lia Bacardit en qu¨¨ dubta si ficar-li un dit a l¡¯anus a l¡¯amant, o en les narracions picades, de muntatge televisiu, dels coits de Laura Cal?ada al seu Fucking New York. La tend¨¨ncia va m¨¦s enll¨¤ dels llibres: tamb¨¦ l¡¯he vist a les escenes tensades al mil¡¤l¨ªmetre de Creatura, la pel¡¤l¨ªcula manifestament autobiogr¨¤fica d¡¯Elena Mart¨ªn.

Amb La vida sexual de Catherine M, un llibre del 2001, Catherine Millet esdevenia pionera en l¡¯art de desgranar la sexualitat pr¨°pia. L¡¯hagin llegit o no, les deixebles en mutipliquen el llegat. Per sort no cal ser franc¨¨s, ni haver-se deixat follar en un cami¨® per un ex¨¨rcit d¡¯obrers, per tenir alguna cosa a dir.