Avorriment
Jo de veritat pensava, potser amb ingenu?tat, que la idea de ¡°biblioteca¡± encara feia part dels consensos m¨ªnims que ens haurien d¡¯unir a tots els lectors del m¨®n
La setmana passada es va fer popular a xarxes una camiseta que feia part del merchandising d¡¯un esdeveniment d¡¯esbarjo turisticocultural. La meitat del missatge que hi constava impr¨¨s a la part frontal deia, escrit en angl¨¨s, que ¡°els lectors avorrits van a les biblioteques¡±. Vaig quedar una mica astorat, i ja em sap greu. ?s clar que la literatura es pot viure i entendre de moltes maneres, i que no tothom la considera des de perspectives cr¨ªtiques, transformadores o exigents (cap de les quals, per cert, hauria de ser sin¨°nima d¡¯avorriment o solemnitat); aix¨ª i tot, jo de veritat pensav...
La setmana passada es va fer popular a xarxes una camiseta que feia part del merchandising d¡¯un esdeveniment d¡¯esbarjo turisticocultural. La meitat del missatge que hi constava impr¨¨s a la part frontal deia, escrit en angl¨¨s, que ¡°els lectors avorrits van a les biblioteques¡±. Vaig quedar una mica astorat, i ja em sap greu. ?s clar que la literatura es pot viure i entendre de moltes maneres, i que no tothom la considera des de perspectives cr¨ªtiques, transformadores o exigents (cap de les quals, per cert, hauria de ser sin¨°nima d¡¯avorriment o solemnitat); aix¨ª i tot, jo de veritat pensava, potser amb ingenu?tat, que la idea de ¡°biblioteca¡± encara feia part dels consensos m¨ªnims que ens haurien d¡¯unir a tots els lectors del m¨®n. Perqu¨¨, si comencem a considerar avorrides les nostres biblioteques personals o, molt pitjor, a menysprear les biblioteques p¨²bliques, llavors ja no s¨¦ quina cara posar ni a qu¨¨ ens referim quan apel¡¤lem a paraules com ¡°cultura¡± o ¡°literatura¡±. Toca fer de grinch? Doncs s¨ª, es veu que toca. Quin remei.
En concret, m¡¯atreviria a suggerir que les biblioteques p¨²bliques no existeixen per conhortar la gent avorrida i poc estilosa, sin¨® per reduir la desigualtat a l¡¯acc¨¦s al coneixement que provoquen la precarietat econ¨°mica o la pertinen?a a entorns familiars sense tradici¨® lectora. Ben pensat, potser s¨ª que sigui avorrit, aix¨° que acabo d¡¯escriure. En canvi, resulta que ¨¦s important, i alhora un plantejament vinculat al projecte de benestar general i correcci¨® de les jerarquies socials que tan en crisi est¨¤ des de fa un parell de d¨¨cades.
El desig de diversi¨®, rendiment comercial i cool-itat ¨¦s leg¨ªtim. Ho ¨¦s tant, que jo el comparteixo i fins i tot em compro camises florides en una tenda de skaters. Ara b¨¦, no estaria gens malament que editorials i llibreters, per¨° tamb¨¦ (alerta!) autors i consumidors, recordem que els gestos, les posades en escena i les estrat¨¨gies de m¨¤rqueting tenen una dimensi¨® pol¨ªtica. O ni tan sols pol¨ªtica: amb dir ¡°c¨ªvica¡± ja ens anir¨¤ b¨¦. Tenir-ho tot al mateix temps no pot ser, i es fa estrany combinar discursos disruptius o bones consci¨¨ncies m¨¦s o menys progressistes amb la col¡¤laboraci¨® amb plans empresarials sospitosament similars a all¨° que s¡¯anomena ¡°gentrificaci¨®¡±. Per¨°, sense anar tant a les arrels del problema, una broma a costa d¡¯institucions tan malmeses i imprescindibles com les biblioteques sembla gratu?ta i irresponsable, t¡¯hi posis com t¡¯hi posis. ¡°Una camiseta publicit¨¤ria no canvia res¡±, em direu, i no ho dubto. Ara, s¨ª que marca una posici¨® perversa (fruit de la torpesa o deliberadament, ho desconec). Com sap qualsevol lector d¡¯alg¨² tan cool com Bukowsky, a les biblioteques hi va qui no pot comprar.