Biblioteques: ja no nom¨¦s per anar a llegir

En una cuina instal¡¤lada a la la biblioteca Fondo de Santa Coloma de Gramenet, els usuaris intercanvien coneixements, receptes i aprenen a cuinar sense llibres al voltant d¡¯una gran instal¡¤laci¨® culin¨¤ria. ?s un reflex del canvi de model de les biblioteques p¨²bliques de Catalunya que trenca amb la seva tradicional funci¨® com a centres dedicats exclusivament a la lectura i al pr¨¦stec. ¡°Fins avui, les biblioteques oferien l¡¯acc¨¦s al coneixement, per¨° a partir d¡¯ara tamb¨¦ han de ser capaces de generar-lo a trav¨¦s de l¡¯experimentaci¨® i la creaci¨®¡±, explica Marta Cano, gerent del Servei de Biblioteques de la Diputaci¨® de Barcelona, que al maig va presentar el model BiblioLab, un pla que fomenta les ¡°biblioteques del futur¡± amb un pressupost de 300.000 euros. ¡°En algun lloc s¡¯haur¨¤ d¡¯ensenyar a utilitzar una impressora 3D. Si solament prestem llibres aix¨° s¡¯acaba, perqu¨¨ ara la informaci¨® es pot buscar des de qualsevol lloc gr¨¤cies a Internet. La m¨¤gia ¨¦s que puguem fer moltes coses alhora¡±, afegeix.

Els darrers anys, les biblioteques han passat de mers llocs per al pr¨¦stec de llibres a aut¨¨ntics centres culturals amb una ¨¤mplia oferta de serveis formatius i tecnol¨°gics. Des del 2011, el pr¨¦stec de llibres, revistes i material audiovisual ha baixat un 12,7%, segons dades del Departament de Cultura. Per contra, el nombre d¡¯usuaris ha ascendit gaireb¨¦ mig mili¨®.

Els experts aposten per un canvi de model basat en la creaci¨® i la innovaci¨® perqu¨¨ les ¡°biblioteques del futur¡± es converteixin en espais d¡¯aprenentatge amb un rerefons m¨¦s social, ja incubat des de l¡¯esclat de la crisi econ¨°mica. ¡°Va ser llavors quan els pol¨ªtics ens van demanar esfor?os i vam comen?ar a acollir persones sense ocupaci¨® per formar-les a trav¨¦s de cursos d¡¯inserci¨® laboral¡±, diu Cano. A part de propostes culin¨¤ries, el pla BiblioLab desenvolupar¨¤ aquest any activitats musicals, artesanals i tecnol¨°giques. Aquestes funcions, no obstant aix¨°, se solapen amb la ra¨® de ser dels centres c¨ªvics i plantegen interrogants, com ara: quina difer¨¨ncia hi haur¨¤ entre tots dos centres? En un futur hi haur¨¤ biblioteques sense llibres?

¡°Amb els centres c¨ªvics ens diferencia la nostra ra¨® de ser: nosaltres tenim la missi¨® de transmetre el coneixement, ens autodefinim a partir d¡¯aquesta premissa. Encara que cal no obviar que en alguns barris la biblioteca es converteix en un refugi per als ve?ns. Hi ha pares que hi porten els fills com un bon h¨¤bit. Ho fan perqu¨¨ saben que el nostre ¨¦s un espai segur¡±, explica Josep Vives i Gr¨¤cia, cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat.

Per a Cano, la biblioteca ja fa molts anys ¡°que va deixar de ser solament un espai de pr¨¦stec¡±. Per aix¨°, una de les claus ¨¦s comptar amb ¡°plantilles multidisciplin¨¤ries¡±, des d¡¯educadors socials fins a contacontes. ¡°Aix¨° a Europa ja fa anys que passa. Jo, per exemple, fa molt que no consulto un llibre de cuina en paper. Ho busco per Internet i trobo la recepta des de casa meva. ?s un exemple que la forma d¡¯acc¨¦s al coneixement ha canviat. El bibliotecari ¨¦s un guia que ajuda l¡¯usuari a trobar el cam¨ª de la informaci¨® correcta. Com ara aprendre noves receptes a trav¨¦s de la pr¨¤ctica¡±, diu Cano sobre la cuina de la biblioteca Fondo de Santa Coloma, que es va inaugurar fa tres anys ja amb aquesta idea de centre especialitzat en cuina. La biblioteca Jordi Rubi¨® i Balaguer de Sant Boi de Llobregat n¡¯¨¦s un altre exemple: des del 2013 est¨¤ especialitzada en el cultiu d¡¯horts urbans i els usuaris hi aprenen a sembrar

Simular l¡¯Starbucks

Per a Vives, el model de biblioteca del futur passa per diferenciar espais atractius per a tot tipus de perfils. ¡°Per als joves, per exemple, una cosa tan simple com crear un ambient agradable com el d¡¯una cafeteria Starbucks, amb bona connexi¨® a Internet i que puguin prendre caf¨¨, ¨¦s bo¡±, diu Vives, que afegeix: ¡°Hi ha gent que no t¨¦ per qu¨¨ venir a estudiar, les biblioteques tamb¨¦ s¨®n espais de creaci¨® i socialitzaci¨®. La nostra funci¨® ¨¦s difondre coneixements a trav¨¦s d¡¯altres suports, no solament a trav¨¦s del pr¨¦stec¡±, explica.

¡°Jo espero que aix¨° no es quedi com a simple propaganda pol¨ªtica i que doni resultats. Fa anys que es fan coses diferents. Per¨° arriba un moment en qu¨¨ s¡¯acumulen accions i els pol¨ªtics decideixen posar-li un nom¡±, explica Marga Losantos, presidenta del Col¡¤legi de Bibliotecaris i Documentalistes. Per a Losantos aquests canvis tamb¨¦ impliquen riscos, com la falta de formaci¨® o voluntat dels bibliotecaris a adaptar-se als nous temps. ¡°A les facultat hi ha canvis constants a les guies docents. Ara s¡¯ha d¡¯ensenyar a fer anar les xarxes socials, o b¨¦ fer de contacontes o de gestor de projectes digitals, entre altres coses. ?s necessari formar millor els estudiants en gesti¨® de dades, per¨° el perill ¨¦s que el paper del bibliotecari quedi desdibuixat¡±, afegeix. ¡°La mitjana d¡¯edat dels bibliotecaris de la Diputaci¨® est¨¤ al voltant dels 50 anys. Jo crec que els estudis han de canviar i els professionals han de tenir una mentalitat m¨¦s oberta per als nous temps¡±, precisa Cano.

Com a exemple de refer¨¨ncia, Losantos parla de la biblioteca del Bon Pastor, que el 2015 va rebre el premi Biblioteca P¨²blica i Comprom¨ªs Social per la seva la tasca en la inclusi¨® dels nens del barri. ¡°El model BiblioLab est¨¤ b¨¦, per¨° no solament pot quedar en una cosa purament tecnol¨°gica¡±, afegeix.

Gisela Ruiz, directora de la biblioteca Elisenda de Montcada (Montcada i Reixac) i que el 2016 va viatjar set mesos als Estats Units per aprendre el funcionament de la New York Public Library i la Brooklyn Public Library, creu que en un futur ¡°la biblioteca deixar¨¤ de ser un espai on m¡¯adre?o a cercar informaci¨® i coneixement per passar a ser un centre per al desenvolupament personal. Per tant, caldr¨¤ que repensem els espais per destinar-los als nous usos¡±. Cano afegeix: ¡°Les biblioteques perduraran en el temps i s¡¯aniran renovant perqu¨¨ sempre hi haur¨¤ noves necessitats¡±.