El comiat d¡¯Indy i el costat gener¨®s de la masculinitat

D¡¯en?¨¤ que fou anunciat el projecte, dos comentaris recurrents han estat que Indiana Jones i el dial del dest¨ª ¡°arriba tard¡± i que ¨¦s ¡°inneces¨¤ria¡±. El segon judici resulta f¨²til, perqu¨¨ mai no ha existit res semblant a una ficci¨® que fos ¡°necess¨¤ria¡± en origen; altra cosa ¨¦s que ho esdevingu¨¦s a posteriori gr¨¤cies al seu impacte. En canvi, el primer convida a especular.

Com a proposta comercial ¡°t¨ªpica¡±, no hi ha dubte que la cinquena aventura de l¡¯arque¨°leg despr¨¨n un cert anacronisme, amb el seu protagonista casi octogenari encaixat en un model narratiu d¡¯aparen?a vintage... Per¨° el fet que Indiana Jones hagi perdut la condici¨® d¡¯esdeveniment indiscutible tamb¨¦ reflecteix l¡¯estat d¡¯¨¤nim, gens engrescador, d¡¯una generaci¨®. Si el p¨²blic d¡¯entre quaranta i cinquanta anys no s¡¯ha emocionat amb aquest retorn, pitjor encara; si ha escarnit a les xarxes l¡¯edat de Harrison Ford en comptes d¡¯acomiadar-lo amb una festa, deu ser perqu¨¨ a les butxaques li queda molt poqueta fe en les il¡¤lusions perdudes, per dir-ho aclucant l¡¯ull a la s¨¨rie que Pep¨®n Moreno i Juan Maidag¨¢n acaben d¡¯estrenar a Movistar (un retrat implacable de l¡¯atonia a qu¨¨ em refereixo: anem de rota batuda, gent estimada).

Ara b¨¦, per a una obra art¨ªstica, produir aquest reflex no significa ¡°arribar tard¡±, sin¨® exercir una forma diferent de puntualitat. La difer¨¨ncia ¨¦s que A la recerca de l¡¯arca perduda contribu¨ª a donar forma a la seva ¨¨poca, els vuitanta, quan encara no en tenia, mentre que El dial del dest¨ª proposa m¨¦s aviat un comentari subtil a certes preocupacions molt assentades en els temps presents, i ho fa mitjan?ant el rescat d¡¯una f¨®rmula i un personatge que, ai, han esdevingut cl¨¤ssics mentre nosaltres an¨¤vem envellint.

La pel¡¤l¨ªcula proposa m¨¦s aviat un comentari subtil a certes preocupacions molt assentades en els temps presents

Oh, ¨¦s clar que torna a ser una aventura divertid¨ªssima, un espectacle que aprofita cada c¨¨ntim del seu pressupost milionari, un entreteniment sense pedanteries! Hi ha di¨¤legs d¡¯arrel hawksiana, persecucions que nom¨¦s llueixen per sota de les rodades pel millor Spielberg (com qualsevol altra, vaja), din¨¤miques de buddy-movie amb la carism¨¤tica Phoebe Waller-Bridge i mitja dotzena de fantasmades sense manies... Per¨° un narrador intel¡¤ligent sap com combinar nombrosos substrats de sentit en una mateixa jugueta, i ja sabem des de la llunyana Cop land (1997) que el director James Mangold n¡¯¨¦s un.

Per sota dels (molt plaents) focs d¡¯artifici o les (emocionants) car¨ªcies nost¨¤lgiques, la posada en escena de Mangold sost¨¦ un acord constant: la preocupaci¨® pel pas del temps, amb les seves implicacions culturals i biol¨°giques sobre la consci¨¨ncia individual. ?s aqu¨ª on es nota la seva mirada. Si ens hi fixem, tot i que l¡¯aire general de la pel¡¤l¨ªcula es subordina a l¡¯est¨¨tica de la trilogia fundadora, aqu¨ª i all¨¤ despunten detalls in¨¨dits, aliens a la po¨¨tica establerta pel t¨¤ndem Spiel?berg-Lucas, com ara el tic-tac abstracte d¡¯un rellotge, un flash?back sentimental, l¡¯anticlim¨¤tica crida a l¡¯¨¨pica de Sallah, una finestra d¡¯avi¨® que torna el reflex infantil de l¡¯adulta que s¡¯hi mira... Tots s¨®n cosa de Mangold; tots fan refer¨¨ncia al temps; i tots, en definitiva, convergeixen elegantment amb la molt meditada interpretaci¨® de Harrison Ford.

Amb el seu posat d¡¯heroi maldestre i esc¨¨ptic des de sempre, ¨¦s possible que Ford mai hagi estat un actor extraordinari en sentit estricte. No obstant, seria un error menystenir la for?a ic¨°nica del seu carisma o la seva intel¡¤lig¨¨ncia, m¨¦s sofisticada del que alguns es pensen (no en va, parlem d¡¯un antic amic de Joan Didion). A El dial del dest¨ª, l¡¯estrella ha volgut mostrar un Indiana Jones gastat, esgotat, fins i tot esporuguit als compassos inicials de la trama (quan s¡¯acaba el fam¨®s pr¨°leg que inclou un Ford rejovenit amb CGI). Una decisi¨® valenta que desmitifica el rol heroic, pas previ imprescindible per assolir el seu vertader objectiu, que ¨¦s dir-nos la veritat als nens ja crescuts que l¡¯admir¨¤vem trenta anys enrere: envellir, morir, ¨¦s l¡¯¨²nic argument de l¡¯obra.

?s un error menystenir la for?a ic¨°nica del carisma de Ford o la seva intel¡¤lig¨¨ncia, m¨¦s sofisticada del que alguns pensen

Val la pena fer-ho sense por ni ressentiment, de cara, generosos amb qui ens ve al darrere. ¡°Generositat¡± ¨¦s, de fet, l¡¯adjectiu que m¨¦s b¨¦ escau a aquest petit miracle que s¡¯ha escolat per les escletxes d¡¯un estudi tan edatista com Disney. I tot aix¨°, es preguntar¨¤ alg¨², qu¨¨ hi t¨¦ a veure, amb les preocupacions de la nostra ¨¨poca? Doncs diverses coses, i moltes apunten a les afliccions de la pobra masculinitat occidental, tan perduda, ella.

Mentre Barbie domina el m¨®n amb la seva desacomplexada s¨¤tira feminista (visquin Greta Gerwig i Margot Robbie! I visca Ryan Gosling, per cert, que tan bona parella c¨°mica postma?cho va fer amb Harrison Ford durant la promoci¨® de Blade Runner 2049), El dial del dest¨ª ofereix la recepta perqu¨¨ els senyors ens reconciliem amb el m¨®n en lloc d¡¯enrolar-nos a la causa antimoderna i mis¨°gina que, a poc a poc, porta devers una d¨¨cada unint antics esquerranosos i reaccionaris de sempre en contra d¡¯una societat que se¡¯ls fa massa femenina, fluida, descarada... En fi: aliena.

La recepta ¨¦s ben senzilla: entendre que el protagonisme es pot compartir; que l¡¯amor ¨¦s un refugi, no un conflicte de poder; que del passat n¡¯aprenem, s¨ª, per¨° no ens hi quedem a viure... I sobretot sobretot, que als nazis se¡¯ls combat a les totes, ¨¦s igual si se¡¯ns presenten disfressats de paisans en lloc de vestint l¡¯uniforme.

Com era d¡¯esperar, part del sectors antiwoke ha interpretat el comiat d¡¯Indiana Jones com una invectiva contra els homes, la qual cosa no t¨¦ cap sentit ni en broma. M¨¦s aviat, en un moment hist¨°ric que amaga sota l¡¯estora l¡¯anomenada tercera edat (terme tan past¨®s a la boca com un polvor¨®) o nom¨¦s li concedeix el benefici p¨²blic d¡¯encarnar la decad¨¨ncia patr¨ªcia occidental (Trump, Biden...), jo diria que El dial del dest¨ª reivindica el seu protagonista perqu¨¨ compr¨¨n que al costat gener¨®s de la masculinitat s¡¯hi viu millor i que la vellesa aporta coses imprescindibles.

I tamb¨¦ diria, ¨¦s clar, que Mangold ha signat una aventura adulta que m¡¯ha fet molt feli?.