Josep Pal¨¤cios, l¡¯escriptor m¨¦s solitari, secret i singular de la literatura d¡¯avui

L¡¯entrada a la literatura de Josep Pal¨¤cios (Sueca, 1938) va ser molt preco?: el 1958, amb el poemari Les quatre estacions, va guanyar el premi Val¨¨ncia, per¨° fins al 1989, quan publica a l¡¯editorial Emp¨²?ries AlfaBet, la seva obra havia circulat i s¡¯havia distribu?t al marge dels canals ortodoxos, en edicions curtes i numerades, com si nom¨¦s es permet¨¦s apar¨¨ixer al marge de la fotografia de la literatura del moment.

A partir del 2009, gr¨¤cies a les Publicacions de la Universi...

L¡¯entrada a la literatura de Josep Pal¨¤cios (Sueca, 1938) va ser molt preco?: el 1958, amb el poemari Les quatre estacions, va guanyar el premi Val¨¨ncia, per¨° fins al 1989, quan publica a l¡¯editorial Emp¨²?ries AlfaBet, la seva obra havia circulat i s¡¯havia distribu?t al marge dels canals ortodoxos, en edicions curtes i numerades, com si nom¨¦s es permet¨¦s apar¨¨ixer al marge de la fotografia de la literatura del moment.

A partir del 2009, gr¨¤cies a les Publicacions de la Universitat de Val¨¨ncia, es produeix un canvi que facilita una major accessibilitat dels lectors als seus llibres: Josep Pal¨¤cios hi publica Un/Nu, un llarg poema d¡¯una trasbalsadora al¡¤lucinaci¨® verbal; el 2013 els dos volums de La imatge, que reuneixen gaireb¨¦ la seva obra completa; AlfabeT terminal el 2014, i ara Principi i fi amb lletres. Qui hagi tastat alguna vegada la bellesa i l¡¯aud¨¤cia de la seva literatura sabr¨¤ que Josep Pal¨¤cios no ¨¦s apte per a qui confon el gust literari amb la moda o la ind¨²stria de l¡¯entreteniment; tampoc ho ¨¦s per a qui nom¨¦s vol llegir alguna cosa que pugui escriure ell mateix.

1. No s¨®n pocs els escriptors que els sembla superflu que el lector conegui detalls de la vida privada de l¡¯autor. Segurament vost¨¨ deu creure el mateix. Tot i aix¨ª, li faria res explicar-nos si a la inf¨¤ncia o a l¡¯adolesc¨¨ncia va viure alguna esp¨¨cie d¡¯explosi¨® liter¨¤ria que el marqu¨¦s prou per dir-se a vost¨¨ mateix ¡°ara tamb¨¦ jo vull ser escriptor¡±?

En marxa, que tenim pressa. Tots els oficis es creen davant els ulls de la clientela. L¡¯escriptor, clar o obscur, net o brut, necessita ser conegut, amb la m¨¤scara posada o el cul a l¡¯aire. En tinc una an¨¨cdota figurativa. Jo, una cria aleshores, que acompanyava una parella d¡¯amics ¡ªJoan Fuster i Vicent Ventura¡ª vaig con¨¨ixer el senyor Camilojosecela embolicant-se una tovallola gotejant quan sortia del bany en la cambra d¡¯un hotel on s¡¯hostatjava per a algun congr¨¦s o qualsevol acte cultural. Ja es veu ben gr¨¤ficament: escriure ¨¦s una manera de mostrar... ho he dit... la panxa, fins i tot m¨ªsticament. I que em perdonin una mitja dotzena de sants i els seus devots.

Quant a l¡¯explosi¨® liter¨¤ria que em va moure el dit s¨ª que existeix en el meu cas, entre el drama i el rid¨ªcul. En tercer o quart de batxiller m¡¯obsequiaren amb un premi literari que consistia en un parell de llibres de saldo, un dels quals no semblava massa oport¨², El peregrino en la tierra, del nord-americ¨¤ francesitzat Julian Green, en el qual tracta, si no exagero, del su?cidi d¡¯un jove. Inesborrable, no cal dir-ho. Doncs, un amiguet, contrincant en a?¨° del llapis, me¡¯l furt¨¤ i, tot i que jo ho sabia, no volgu¨¦ tornar-me¡¯l.

2. Una de les primeres impressions que obt¨¦ el lector de la seva obra ¨¦s que al darrere hi sembla bategar alguna cosa semblant al que deia Mar¨ªa Zambrano: ¡°Escribir es defender la soledad en que se est¨¢¡±; o alguna cosa similar, potser, al que deia Lezama Lima: ¡°Tener una casa es tener un estilo para combatir el tiempo¡±.

Ni Mar¨ªa Zambrano ni Lezama Lima, ni a primera vista les seves brillants terminologies, tenen res a veure amb la meva literatura. Si tenen res a veure-hi, ¨¦s a la meva esquena. Ni el panxut Cela: nom¨¦s que la seva tamb¨¦ grossa Colmena va ser l¡¯¨²ltim llibre de la literatura castellana que vaig decidir llegir, qualitat a banda i prestigi propagand¨ªstic tamb¨¦ ¡ªi gr¨¤cia del personatge autor: no cal acarnissar-s¡¯hi¡ª. Era una blasf¨¨mia.

Era una manera de defensar la meva llengua, la fa?ana de l¡¯obra que comen?ava a aixecar, amb tot el coratge, o si voleu, l¡¯ambici¨® de la consci¨¨ncia o la salvatge innoc¨¨ncia del primari jove que s¡¯al?ava amb el clam de ¡°Ho he imaginat tot¡±, la caplletra a¨¨ria ¡ªperdoneu-me les exageracions adjectivals¡ª de Cr¨°nica d¡¯una mort, la primera obra impossible que tractava de crear. No pas una novel¡¤la, sin¨® un llibrot, com la condecor¨¤ imaginativament un dels membres del jurat del premi al qual les sis-centes p¨¤gines espessament mecanografiades vaig presentar i no vaig guanyar, ¨°bviament. Per¨° que tampoc no guanyaren l¡¯egr¨¨gia Merc¨¨ Rodoreda amb la seva Colometa, t¨ªtol anatemitzat pel refinat lector ?de novel¡¤lotes?, ?de novel¡¤letes?, de Plafrugell, ni el carregador de sacs narratius Manuel de Pedrolo.

3. Hi ha lectors que encara exigeixen que l¡¯escriptor els faciliti les claus del seu codi, per¨° vost¨¨ ja s¡¯encarrega d¡¯avisar-los, en un dels infinits di¨¤legs que mant¨¦ amb ells en els seus textos, que ¡°no veure ¨¦s la llum¡±, que ¡°l¡¯obscur ¨¦s f¨¨rtil¡±.

Ara, quan ja no habito aquestes altures, arrossegat per les soles de les sabates, ara, s¨ª, m¡¯acontento pac¨ªficament amb reiterar-me a mi mateix amb cap?aleres encarades als fons dels pous, les profunditats brutes de l¡¯aigua, amb r¨¨tols pentinats pacientment. Amb un en tenia prou. ?Per a veure¡¯m? ?Per a no veure¡¯m? / ?Per a contemplar-vos? / ?Per a escopir-vos a la cara? ¡°La foscor il¡¤lumina la foscor¡±. Una manera de posar en marxa la banda esquerra del lector. O si prefereix la dreta, ja s¡¯ho far¨¤: ja ens trobarem en algun lloc. Jo l¡¯hi oferiria sons i mots congelats fora del sepulcre si n¡¯havia pogut sortir una estoneta per a prendre l¡¯aire.

Pla nom¨¦s sabia escriure per a ?alfabets/analfabets? Li vaig transcriure un quadern i li corregia faltes

Com a bon fill de llaurador, m¡¯agrada la terra, veure-la, tocar-la i, m¨¦s encara, quan s¨¦ que hi tinc preparada la resid¨¨ncia. Un llauradoret de missa i corbata els diumenges, car calia ornamentar-se de cara al futur per a vendre¡¯t a una altra bona fam¨ªlia acreditada en el registre de la propietat. ?Divago alegrement? Recordo. Les temptacions liter¨¤ries irrompien en el rac¨® fosc de la consci¨¨ncia i et llan?aven a amagar-te entre columnes on s¡¯amagaven els companys seductors de la llibertat. ?Deliro? No vull ser clar, sin¨®, em repeteixo, obscur, on guaitava la seducci¨® dels nous camins... Et miro. No estem fent una entrevista, amic Pon?, sin¨® una mitja ¡ªnom¨¦s, o una introducci¨®¡ª novel¡¤la. ?Com plora ¡ªsi es furga l¡¯ull, alerta!¡ª la jovenesa!

4. La seva obra va a la recerca de la paraula perfecta i adequada estil¨ªsticament ¡ª¨¦s la poesia inherent a la precisi¨® del llenguatge¡ª, com si arreu hi imper¨¦s el sentit immediat de l¡¯ordre, de l¡¯economia estrat¨¨gica del text, i la bellesa argumentativa avanc¨¦s d¡¯acord a un principi de serenitat inexorable a pesar de no tenir, escriu vost¨¨, ¡°altra ideologia que predicar, o preveure, la devastaci¨®¡±.

En una entrevista, ?qui la fa prova d¡¯ajustar-se a l¡¯estil de l¡¯entrevistat? L¡¯entrevistat, ?acaba entenent el sentit de les preguntes, en copsa la vertadera intenci¨®? ?Acaba, acaben, l¡¯un i l¡¯altre, despullats o vestits? Per liquidar ja tants interrogants carnissers, ?ens amaguem a les butxaques les sinuo?sitats, les intencions, les curiositats diab¨°liques, les llances ang¨¨liques? Per a ser un p¨¨l sincer, podria dir que aquesta entrevista me l¡¯estic fent jo a mi mateix amb les paraules que trobo en cada instant, per a preguntar, per a respondre. Em llan?o a sobre la dura q¨¹esti¨®. ?He anat, vaig, jo, a la recerca de la paraula perfecta? M¨¦s aviat trenco identitats, me les empasso, adjectivo a l¡¯atzar i dins d¡¯una llengua moribunda, amb unes piles de diccionaris a banda i banda de la meva cadira de treball, entre fulls fets i refets i gomes d¡¯esborrar.

Ara, encara ara, cerco ajustar les meves respostes, les meves ¡°formes¡± a les possibilitats reals del pensament. ?¡±Serenitat inexorable¡±, has dit? Deixa¡¯m somriure una mica: per¨° somriure nom¨¦s amb un ull i deixant que l¡¯altre gotegi. Estem fregant les esferes dels nostres mons respectius. I que consti que jo nom¨¦s improviso, improviso en cada instant de les teves preguntes. Ja me n¡¯adono: s¨®n un procediment de llan?ar-me contra el mirall i fer-nos brillants davant dels nostres lectors, ¡°espectadors de ?cinc? euros¡±. ?Soc sincer? ?No tinc en aparen?a altra ideologia que predicar la devastaci¨®? ?Ho he escrit jo, m¡¯ho has dit tu, ho has escampat com ¡°grans de polsim¡± entre els fulls de paper? ?Quants milers de lectors t¨¦ aquest diari?

5. Principi i fi amb lletres s¡¯obre amb un text titulat Cr¨°nica d¡¯una mort, i s¨®n tan sols quatre frases que podrien entendre¡¯s com la descripci¨® de la seva escriptura: ¡°Ho he imaginat tot¡±, ¡°Ara camine cap a enlloc¡±, ¡°i no he trobat res¡±, i, sobretot, ¡°Sento uns crits que no se senten¡±. El lector, per¨°, gr¨¤cies a la seva lluita tit¨¤nica amb l¡¯estil, s¨ª que els pot sentir.

La meva relaci¨® amb el lector m¡¯enfonsa una mica el punyal: ¨¦s, de fet, un problema que no m¡¯he plantejat mai. ?He pensat mai en el lector, en el meu lector? D¡¯entrada, diria que no, que la meva obra era meva i que s¡¯ha aixecat enmig d¡¯un camp solitari, com un bri d¡¯arr¨°s perdut, oblidat. I faig servir la met¨¤fora perqu¨¨ ¨¦s el que tinc m¨¦s a m¨¤: la terra, l¡¯aigua, el fang m¨¦s aviat, la petita canya coronada pel fruit propagand¨ªstic, obert sense defensa davant els elements de gel i de foc de la natura. Quan he escrit, ho he fet per pura casualitat. En algun lloc trobareu la meva confessi¨® creadora ben especificada: ¡°Jo, el meu Jo, ¨¦s un escriptor alhora frustrat i fracassat¡±. ??s aquesta oferta la causa, l¡¯origen, del meu estil?

La sensaci¨®, dins de mi, ¨¦s una lluita que m¡¯ha fet derivar cegament per tots els camins imaginats. Potser a l¡¯ombra d¡¯algun pi, d¡¯alguna olivera, de la roda d¡¯un carro parat amb les barres cap a dalt, he pogut descansar d¡¯alguns instants de dubte. ?S¨®n el senyal del comen?ament o del final, de la gl¨°ria o de l¡¯enfonsament? Per¨° deixeu-me arrencar amb imatges. ?No m¡¯enteneu? En la Cr¨°nica sepultada obria els ulls de la imaginaci¨® per a veure-ho tot amb les paraules que ho nominaven tot.

6. Vost¨¨ ha escrit: ¡°Dir i desdir ¨¦s l¡¯¨²nic cam¨ª cert / per comprendre el secret del laberint¡±. Semblaria que est¨¤ d¡¯acord amb Borges quan deia que cap coneixement de rellev¨¤ncia ¨¦s susceptible de ser transm¨¨s.

?I ara em traieu el Borges al centre de la pla?a? No ¨¦s, precisament, una de les meves prefer¨¨ncies, i, malgrat els seus esguits d¡¯enginy, no crec que les seves cornades fossin mortals. De les meves prefer¨¨ncies, ja n¡¯he esmentat, rom¨¤nticament, algunes. Per¨°, redundantment, vull posar-me en rid¨ªcul, per a demostrar que soc ben hum¨¤. La meva prefer¨¨ncia soc... Perqu¨¨ ser¨¦ condemnat. ?Que qu¨¨ vol dir aix¨°? Estem fent una entrevista. Tu P, jo J, vosaltres, els d¡¯ara, els de dem¨¤ que vindran a buscar-nos. Una entrevista de diari. No estem jugant amb l¡¯eternitat. ?Es pot jugar amb aquesta paraula, que oculta, i exhibeix, la necessitat absoluta de l¡¯home ¡ªaix¨° que som, s¨ª, i que sovint volem oblidar¡ª d¡¯existir m¨¦s enll¨¤ de la mort? Potser estic exagerant una mica massa.

?He improvisat les meves certeses, que tu publicit¨¤riament fingies atribuir-me?

Les meves manies. Tothora em dansen de cella a cella, em ressonen en els tambors de les orelles. Llan?ar¨¦ una frase contundent contra els teus ulls burlescs, lector assegut a la vora del riu. ¡°Vivim dins la immin¨¨ncia de la mort¡±, de la seva pres¨¨ncia en tots els instants, dins els instants m¨¦s bells i feli?os. ?Saltar¨¤ en girar la cantonada, quan passar¨¦ la p¨¤gina del llibre que estic fullejant, quan esteu fent l¡¯amor, quan esteu defecant. I no continuo per aquesta via de sarcasmes, perqu¨¨ no vull fer-vos riure. Vull amagar-me en la petita butxaca dels pantalons l¡¯angoixa. En la meva, en la vostra. En la de Sartre. Ressuscitar-lo i posar-li l¡¯ull en el lloc que toca.

7. Tot i aix¨ª, el lector de Principi i fi amb lletres A O o de La imatge es trobar¨¤ amb un seguit de relats g¨°tics, efectistes, irreals i alqu¨ªmics, plens de digressions i de sarcasmes sentimentals, d¡¯angoixes existencials i paisatges simb¨°lics, que no oculten en cap moment la pura passi¨® de narrar, a pesar que la seva voluntat no sembla ser nom¨¦s ¡°explicar una hist¨°ria¡±.

...amb lletres ¨¦s nom¨¦s una diguem-ne ¡°petita hist¨°ria¡± on s¡¯apleguen algunes petites ¡°joies¡± primerenques de la meva biografia, des d¡¯on vaig mostrar la cara que ara vaig ocultant, rompuda per taques i clevills. Es podria dir mirades sobre la circumst¨¤ncia, la major part d¡¯elles impulsades per l¡¯amistat: ara un pintor fascinant, ara un altre, ara una introducci¨® a un llibret d¡¯hist¨°ria local. Digressions, passi¨® de narrar, enfortir els dits. Potser la meva ¡°responsabilitat¡± hi era m¨¦s suau que en altres contrades¡±, m¨¦s tova. En qualsevol cas, sempre he deixat traslluir sobre el full els passos que feia en la meva llengua, la meva llengua d¡¯escriure, a partir de la meva llengua torturada del carrer. No s¨¦ si la meva literatura, que qualificaran directament els meus lectors, si se¡¯n recorden de mi, contribuir¨¤ a encendre les llums de la meva posteritat col¡¤lectiva ¡ªels meus ossos cridats amb els meus adjectius pel ve?nat del meu carrer¡ª. Prou. Tamb¨¦ he intentat netejar-me del patriotisme i del folklore. S¨ª que m¡¯agraden els productes de la terra, algun campanar, les graneres i els ramassos...

8. Es t¨¦ la impressi¨® que la seva obra podria haver-la escrit un Dosto?ievski entusiasta del Tristam Shandy de Laurence Sterne, enamorat dels exabruptes sarc¨¤stics de C¨¦line, o estimulat per les acumulacions ir¨°niques del mon¨°leg de Molly Bloom a l¡¯Ulisses de Joyce, com si l¡¯estupor m¨ªstic no pogu¨¦s est¨¤ renyit amb la ferocitat verbal i l¡¯exaltaci¨® l¨²dica de la literatura.

Ja m¡¯hauria agradat a mi! Per¨° amb dos dels esmentats n¡¯hauria tingut prou, que em sembla que ja han estat esmentats abans: una mica septentrionals tots dos. Quant a la senyora nom¨¦s de paper, torno a tornar-la-hi a l¡¯autor experimentador. Ara, i em repeteixo narcisistament, tamb¨¦ amb un altre n¡¯he tingut prou, car me l¡¯han donat amb algunes condicions: sempre que compl¨ªs els deures d¡¯un cap a l¡¯altre i no per quedar b¨¦ solament, sin¨® per haver crescut una mica i no endormiscar-me. I no n¡¯escric el nom ni el cognom per a injuriar-me un cop m¨¦s. Esmento de passada, tanmateix, l¡¯opini¨® d¡¯un company de colla que m¡¯afavor¨ª en la pugna amb la Bloom, encara que ella duraria m¨¦s que jo perqu¨¨ ella era de paper i d¡¯un volum ben gros, que si queia en terra podia desproveir un peu d¡¯un dit i jo era d¡¯estatura mediterr¨¤nia corrent.

El meu paper, en canvi, anava per unes intencions menys ¡°gratu?tes¡± que les fantasies ¡ªno he trobat, de moment, un adjectiu m¨¦s agressiu, piu/piu¡ª joycianes; en certa manera ¡°cientifistes¡±. En el seu moment, don J. (tamb¨¦ ell era Jo, per¨° Jau, a la moda francesa) ambicionava demostrar que era capa? d¡¯amagar-se en tots els carrerons humans mitjan?ant t¨¨cniques liter¨¤ries trobo l¡¯adjectiu de ¡°gratu?tes¡±. No li ho reprotxo, per¨° ell tampoc no em pot reprotxar que li llan?o al damunt adjectius que trec del meu repertori. En fi, ara, en aquesta partida de dames i escacs li llevo el protagonisme.

9. A ¡°Manuscrit par a una K¡± escriu: ¡°Pensa, em dic, per a no delatar la teva pres¨¨ncia, sota aquesta K imminent (...), la lletra que multiplica mil vegades la mesura¡±. L¡¯ombra de Kafka i els seus ap¨°legs cruels i enigm¨¤tics, a la seva obra hi ¨¦s, per¨° no es veu.

?Ara Kafka? S¨ª, b¨¦, tamb¨¦ s¡¯amaga en la meva obra. Per¨° em sembla, ?vaja!, que no hi ha punt de comparaci¨®. K ¨¦s l¡¯amagatall m¨¦s tenebr¨®s i s¨°lid de la ¡°narrativa¡±. Ho duia gravat en la seva cara. Hauria pogut protagonitzar-se a si mateix en una pel¡¤l¨ªcula de Hitchcock ¡ªen cap de les enciclop¨¨dies consultades li he trobat el nom i potser perqu¨¨ no he sabut buscar-lo. Tamb¨¦ cal molta paci¨¨ncia i resignaci¨® per a llegir K, ja anunciat amb la seva furibunda inicial. ?Quan farem una literatura amb les mans obertes, i ofertes? Sembla que el terror s¡¯hagi convertit en l¡¯eina omnipresent de la novel¡¤l¨ªstica quan s¡¯escriu amb pretensions, i no solament en les novel¡¤letes polic¨ªaques. Quant a mi, soc una criatura que s¡¯ha extraviat i que acaba radicalment clavada en la roda d¡¯un mol¨ª fluvial geom¨¨tricament ornamentat. I ara m¡¯adono que, contra el que pretenia al principi del nostre enfrontament, P. contra P., he tret a la llum un punt fosc. ?Masoquistament? ?Amb contrallums de pretensi¨® identificat¨°ria? Certament, les punxes de l¡¯ambici¨® et retrauen a la ingenu?tat. M¡¯agradaria poder formular-ho l¨ªvidament amb la meva. Capricis, s¨ª. No s¨¦ si soc sincer, en aquest tancament de par¨¤graf.

10. Vost¨¨ ha escrit sobre Joanot Martorell i Ro¨ªs de Corella, sobre Pla i Joan Fuster, per¨° a la seva obra no importa tant la catalanitat de la literatura com la literatura sense gentilici, talment com si l¡¯anim¨¦s un pensament saturat del desig de no figurar a cap manual de ¡°literatura catalana¡± i s¨ª, en canvi, en un de ¡°literatura universal¡±, o potser en un d¡¯hipot¨¨tic de ¡°literatura d¡¯enlloc¡±.

He repetit sovint, una mica ximplement, que jo escric en la meva llengua, amb la llengua de ning¨² m¨¦s, en la llengua que vaig fent per a mi. Ja veig que hi ha una deliberada assumpci¨® estent¨°ria en comptes d¡¯una pretensi¨® diguem-ne ¡°carcer¨¤ria¡±. Semblant, ?no?, a la kafkiana. Ara practiquem qui pregunta i qui destrossa tots els punts raonables, el sedentarisme de prendre un caf¨¨ en la taula d¡¯una terrassa de cara a la mar. Amb tots els ?quatre? ?cinc? noms que abans esmentava s¨ª que he tingut quelcom a veure. De Joan Fuster he rebut la intransig¨¨ncia ling¨¹¨ªstica. De Joanot Martorell he sentit ressonar el seu nom i l¡¯he editat amb el pintor Manuel Boix i les seves memorables il¡¤lustracions calcogr¨¤fiques, algunes de mides gegantines, li han conferit un plus de grandesa. En total, una aventura exagerada que acab¨¤ rodolant pel X¨²quer. De Corella he escoltat la m¨²sica de la seva m¨¨trica que es recrea a ella mateixa, s¡¯enc¨¦n en les orelles i esclata entre el cor i el fetge, amb mots m¨¤gics. Pla, per molt que diguin o callin, nom¨¦s sabia escriure per a ?alfabets/analfabets? Jo li vaig transcriure un quadern manuscrit i li corregia les faltes d¡¯h/ortografia. Una novel¡¤leta plana/planiana. Amb el Quadern Gris ja n¡¯hauria d¡¯haver signat prou. La resta del paper consumit hauria d¡¯haver-lo cedit perqu¨¨ En Sagarra hagu¨¦s prolongat les seves Mem¨°ries, que crec recordar que no salten dels vint-i-cinc anys. Al cant¨® d¡¯Uri m¡¯hauria trobat alguna vegada amb l¡¯Ivan germ¨¤ de l¡¯Smerdi¨¤kov. No m¡¯agrada ser bressolat en els bra?os de la mare per a plorar o deixar de plorar. Esmenteu-me com a m¨¤xim amb el meu nom equivocat, en qualsevol manualet per a infants. Danso damunt del paper per a divertir-vos.

11. Luis Chitarroni, autor d¡¯una novel¡¤la titulada d¡¯una manera que tamb¨¦ serviria per descriure la seva obra, Peripecias del no: diario de una novela inconclusa, acaba el pr¨°leg que va escriure en una selecci¨® de les entrevistes publicades a The Paris Review, Confesiones de escritores, amb aquestes paraules: ¡°Leer es todav¨ªa el anticuado alarde de nuestra juventud imaginaria¡±. ?Qu¨¨ li semblaria si alg¨² li digu¨¦s que ¨¦s just aix¨° el que provoca en tots els lectors ¡ªno som pocs¡ª que estem fascinats amb les perip¨¨cies del risc vital, moral i literari de la seva obra?

?La meva obra? ?Ha aparegut en aquestes p¨¤gines? ?S¡¯amaga rere les planes plenes d¡¯alguns llibres? La meva obra no existeix. L¡¯obra que existiria ¡ªno trobo de moment un altre verb que el substitu¨ªs¡ª ¨¦s la de Gesualdo, nascuda del crim, del crim impune, de la seva escriptura musical. Per¨° la paci¨¨ncia se m¡¯acaba. O potser ¨¦s que, davant aquests gargots, no puc ocultar que no tinc res a dir. Em desdic, doncs, del que he afirmat i del que he negat. Em desdic, per tant, del que m¡¯he atribu?t, perqu¨¨ no puc acreditar-ho davant, o dins, del meu lector, tu. ?He passejat pel teu cam¨ª? ?He improvisat les meves certeses, que tu publicit¨¤riament fingies atribuir-me? ?Com conclouria Shaks la seva/teva entrevista?

A mi m¡¯agradaria seure en la mateixa taula, fer un glop,

escoltar, per exemple, una partita de B,

un quartet de B,

o, prou, un lied de Sch.

?Quantes normes he transgredit?

Compreu el diari,

que jo no hi soc.