¡®La veritat liter¨¤ria de Teresa P¨¤mies¡¯, de Montserrat Barcad¨ª: Mem¨°ria de qui va ser capitana

Tot i que el t¨°pic assegura que la mort de l¡¯autor no significa la de l¡¯obra, la submissi¨® del mercat literari catal¨¤ a la dictadura de la novetat en demostra la falsedat. Grans figures de les nostres lletres resulten introbables i, malgrat l¡¯aposta d¡¯alguns segells per crear col¡¤leccions de rescat de t¨ªtols rellevants, en general molts noms es difuminen i no arriben a les noves generacions de lectors. Construir un c¨¤non literari demana d¡¯una certa continu??tat d¡¯edici¨®, difusi¨® i promoci¨®, tant per la banda comercial com per la institucional, educativa i cr¨ªtica. I, en aquest darrer cas, sobresurt la necessitat de biografies documentades i accessibles. Justament en aquest vessant ha destacat la catedr¨¤tica de la UAB Montserrat Barcad¨ª (Ciutadilla, 1962), qui ja acumula bones biogra?fies (Anna Muri¨¤, Gr¨¤cia Bassa o Maria Dolors Orriols) i un grapat d¡¯edicions cr¨ªtiques d¡¯autors diversos. Ara entoma el repte de reconstruir la vida i l¡¯obra de Teresa P¨¤mies (Balaguer, 1919 ¨C Granada, 2012).

La traject¨°ria vital de l¡¯escriptora balaguerina dif¨ªcilment podria ser m¨¦s interessant: militant comunista des de petita, dirigent revolucion¨¤ria postadolescent a la Barcelona guerracivilista, jove exiliada compromesa a la Rep¨²blica Dominicana, Cuba i M¨¨xic, refugiada antifranquista a Belgrad, Praga i Par¨ªs durant la seva maduresa, i autora tardana des del seu retorn a Barcelona el 1971 fins a la mort. La centralitat del seu comprom¨ªs pol¨ªtic, a m¨¦s, ¨¦s indestriable de la seva vida familiar i privada, on s¡¯entrecreuen amors, fills, esperances, ren¨²ncies i cultures. Tampoc el seu llegat literari ¨¦s poca cosa, tant per quantitat ¡ªsupera la cinquantena de t¨ªtols¡ª com per qualitat ¡ªva mer¨¨ixer, entre d¡¯altres, el Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes el 2001¡ª i reconeixement p¨²blic ¨Cmesurat en ¨¨xit de vendes i pres¨¨ncia als mitjans de comunicaci¨®¡ª que, excepcionalment, encara la mant¨¦ present a les llibreries.

La centralitat del seu comprom¨ªs pol¨ªtic ¨¦s indestriable de la seva vida privada , on s¡¯entrecreuen amors, fills, cultures i ren¨²ncies

Bacard¨ª s¡¯hi aproxima entenent l¡¯estret vincle que sempre hi va haver entre literatura i vida, amb una estructura cronol¨°gica tancada per un darrer i ¡ªpotser excessivament¡ª detallat cap¨ªtol on es repassa, de manera sistem¨¤tica i tem¨¤ticament, obra a obra. Aquell ¡°impuls expressiu poder¨®s, congriat durant aquells trenta anys de silenci¡±, no va veure la llum fins a la publicaci¨® de Testament a Praga (1970), per¨° sorgia d¡¯una reflexi¨® i una autoreflexi¨® constants, d¡¯una voluntat insubornable per testimoniar, amb una ploma sensible a ¡°l¡¯atracci¨® dels estranys, la frisan?a dels utopistes, la solitud dels perdedors¡±. La literatura esdevenia un cam¨ª de continu?tat amb la milit¨¤ncia i, alhora, una forma de revisitar, directa o indirectament, viv¨¨ncies pr¨°?pies o properes. No deixa de ser un coherent homenatge que el seu fill, Sergi P¨¤mies, jugui tamb¨¦ als seus darrers llibres a ficcionar la mem¨°ria materna.

Mereixedora del tercer premi d¡¯assaig Ricard Torrents, la biografia rescata ¡ªa banda de posar en valor una literatura sovint bandejada per biaixos ideo?l¨°gics, masclistes o envejosos¡ª dos elements sovint no prou ponderats. D¡¯una banda, hi ha la recuperaci¨® d¡¯una generaci¨® marcada per l¡¯exili i la lluita pol¨ªtica. All¨° que havia de ser un par¨¨ntesi breu, tot confiant que la vict¨°ria alia?da suposaria la fi del franquisme, va convertir-se en quaranta anys d¡¯espera. A m¨¦s, com m¨¦s anys s¡¯escolaven, m¨¦s canviava el pa¨ªs enyorat respecte de la imatge idealitzada i, sobretot, m¨¦s dif¨ªcil es feia mantenir la flama col¡¤lectiva i familiar. La col¡¤lectiva s¡¯anava erosionant per la crisi dels ideals propis arran de les revelacions sobre l¡¯estalinisme o l¡¯escap?ament de les primaveres socialistes a Hongria el 1956 i a Txecoslov¨¤quia el 1968; la familiar perqu¨¨ no sempre els fills entenien una lleialtat a un pa¨ªs que per ells era ali¨¨.

De l¡¯altra, trobem la vindicaci¨® de la veu femenina amb entitat pr¨°pia i no limitada a complement del marit ¡ªencara que fos Gregorio L¨®pez Raimundo¡ª, capa? de combinar l¡¯espai p¨²blic i el privat, amb les seves contradiccions i m¨²tues influ¨¨ncies. P¨¤mies es rebel¡¤la contra el masclisme ¡ªtant el banal com l¡¯expl¨ªcit¡ª en primera persona, des de la pr¨°pia bio?grafia, per¨° tamb¨¦ a trav¨¦s dels seus escrits. Tant des de la creaci¨® liter¨¤ria com des dels escrits m¨¦s period¨ªstics no es cansar¨¤ de vindicar la dona com a subjecte i objecte de drets civils, de la pr¨¤ctica pol¨ªtica i del protagonisme ciutad¨¤. Aquest comprom¨ªs la convertir¨¤ tamb¨¦ en pont i referent entre generacions, cosa que explica en part el manteniment i la renovaci¨® del seu p¨²blic lector.

La veritat liter¨¤ria de Teresa P¨¤mies?

Montserrat Bacard¨ª?
Eumo Editorial
498 p¨¤gines. 23 euros