N¨²ria Cadenes: ¡°La peder¨¤stia de Tiberi s¨®n enraonies malicioses de Suetoni¡±

Ecce homo, vet aqu¨ª el paio. Valguin les paraules de Pilat en mostrar Jesucrist (segons els Evangelis) per presentar el Tiberi ¡ªemperador rom¨¤ sota el govern del qual (14 a 37), precisament, se situa la crucifixi¨®¡ª que N¨²ria Cadenes (Barcelona, 53 anys) ha convertit en personatge de novel¡¤la. Ho ha fet a Tiberi C¨¨sar (Proa, 2023, presentada aquesta setmana), que ho diem ja d¡¯entrada ¨¦s magn¨ªfica, un treball impecable de documentaci¨® convertit en una narraci¨® apassionant, amb un llenguatge de rara riquesa, un catal¨¤ que se¡¯t queda a la llengua com si paladegessis un bon vi (en aquest cas un falern, aquest gran cru plini¨¤). Un Tiberi, el de Cadenes, que fa pensar, per la seva qualitat liter¨¤ria, a l¡¯Adri¨¤ de la Yourcenar. Tal qual. Tiberi (42 aC - 37 dC), fill adoptiu d¡¯August i el seu successor, el tercer dels dotze c¨¨sars de Suetoni i, per descriure¡¯l com ell, imperator callidissimus, idemque omni genere avaritiae, libidinis, crudelitatis contaminatissimus, emperador molt astut, contaminat per tota mena d¡¯avar¨ªcia, lux¨²ria i crueltat, no ha tingut mai gaire bona premsa, certament. Cadenes el reivindica sense deixar d¡¯assenyalar els seus aspectes t¨¨rbols. ¡°M¡¯agraden els personatges foscos¡±, afirma l¡¯autora. Ella mateixa ho ha estat: exmilitant independentista radical, fundadora de Maulets, va ser detinguda amb 18 anys, acusada de pertinen?a a banda armada (Terra Lliure) i condemnada a pres¨®, on va passar quatre anys. ¡°Segueixo sent independentista per¨° crec que no serveixo per a la pr¨¤ctica pol¨ªtica, igual com no serveixo per cantar¡±, afirma amb rostre seri¨®s i ganes de tornar corrents a l¡¯antiga Roma, a Tiberi, a L¨ªvia, a Sej¨¤, a Cal¨ªgula. Per cert, cal?a espardenyes, que en aquest context poden suggerir les c¨¤ligues que van donar el sobrenom ¡ªsandalieta¡ª al tamb¨¦ injuriat successor de Tiberi.

PREGUNTA. A Tiberi l¡¯acusa la tradici¨® de pervertit, de fer fornicar joves de tots dos sexes de tres en tres per excitar-se, de preferir un quadre d¡¯Atalanta practicant una fel¡¤laci¨® a Mel¨¨agre abans que un mili¨® de sestercis, o all¨° dels ¡°peixets¡±, els nens sense deslletar amb els quals es banyava i es ficava entre les cames.

RESPOSTA. La for?a del rumor, ja ho veus, som aqu¨ª dos mil anys despr¨¦s per parlar de Tiberi i el primer que surt ¨¦s aix¨°. Enraonies mal¨¨voles de Suetoni, que va voler complaure els seus amos, els antonins, convertint en monstres els julioclaudis (excepte August, del qual provenien tots). Rumors intencionats per degradar-lo. I com m¨¦s morbosos millor. Em sap greu, perqu¨¨ Tiberi, b¨¦, tenia molts defectes, per¨° no era un pederasta. ?s una injust¨ªcia que hagi passat aix¨ª a la mentalitat popular. Com L¨ªvia, considerada una enverinadora i gaireb¨¦ la bruixa de Blancaneu. En aquest cas molta culpa ¨¦s de Robert Graves i el seu Jo, Claudi. El m¨¦s greu ¨¦s que donem tot aix¨° per bo.

P. En fi, Tiberi, encara que era un gran militar (va recuperar les ¨¤ligues de Cras, va incorporar Pann¨°nia a l¡¯imperi, va restaurar la frontera del Rin), no era popular, se¡¯l veia com un pr¨ªncep tenebr¨®s (a la seva mort la gent cridava ¡°Tiberi al T¨ªber!¡±, que ja ¨¦s frase), i no ¨¦s un protagonista habitual en novel¡¤la hist¨°rica. Hi ha la d¡¯Allan Massie (Edhasa, 1992) i poca cosa m¨¦s.

R. No, suposo que perqu¨¨ no ¨¦s un personatge f¨¤cil; els historiadors no s¡¯aclareixen del tot amb ell. Taciturn, solitari, ressentit, tal com el va descriure Gregorio Mara?¨®n (Tiberio, historia de un resentimiento, Espasa Calpe, 1959); va fer assassinar, per descomptat, com tots els emperadors. Sentimental (estimava la seva dona Vips¨¤nia, per¨° August el va fer divorciar-se i casar-se amb la seva rebel filla J¨²lia) i incompr¨¨s. Per¨° m¡¯agraden els personatges foscos i intel¡¤ligents. Tiberi em va atrapar! Com m¨¦s llegia m¨¦s m¡¯obsessionava. He passat deu anys amb ell. En tot cas, ¨¦s el protagonista de la meva novel¡¤la, per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s Roma.

P. ?s molt impactant des del principi el to de Tiberi C¨¨sar, t¨¦ una cad¨¨ncia, una altura po¨¨tica, un ress¨° ¨¨pic fora del com¨². Molts passatges te¡¯ls repeteixes en veu alta, assaborint-los. ¡°Sis anys sencers han passat des del desastre¡±, escriu de la l¨²gubre visita de Germ¨¤nic al bosc de Teutoburg, ¡°sis anys d¡¯ossos insepults¡±.

R. M¡¯alegra que diguis aix¨°, el to era molt important, aconseguir alguna cosa que record¨¦s el m¨®n cl¨¤ssic. Vaig intentar impregnar el llenguatge d¡¯una sonoritat, una cad¨¨ncia i un ritme que ja suggerissin formalment l¡¯¨¨poca i el llat¨ª. Sense recargolar, parodiar ni imitar. Insuflar un sentit de transcend¨¨ncia. Una cosa que commogui, com, salvant totes les dist¨¤ncies, en llegir l¡¯Eneida, per posar l¡¯exemple d¡¯una obra que a mi m¡¯emociona molt¨ªssim. Tamb¨¦ volia aquest efecte que et vingui de gust llegir en veu alta. Aix¨ª vaig gaudir jo de la traducci¨® de Carles Riba de l¡¯Odissea.

P. Molt lectora dels cl¨¤ssics, evidentment.

R. Des de sempre, devota de la Bernat Metge, vaig cr¨¦ixer amb ella. Per a la novel¡¤la he rellegit Suetoni, T¨¤cit, Horaci¡­ Tamb¨¦, encara que Tiberi C¨¨sar no ¨¦s un llibre d¡¯hist¨°ria sin¨® una novel¡¤la, molts assajos moderns, com els de Desperta Ferro, sobre els gladiadors, l¡¯ex¨¨rcit, les dones, el sexe¡­ La meva parella ¨¦s historiador i m¡¯ha ajudat a entendre les lleis romanes, les institucions, el cursus honorum¡­ No he volgut ser exhaustiva, per¨° hi ha coses que cal saber per escriure sobre Roma, encara que no les posis.

P. Hi ha algunes escenes de sexe (August i Agripa no en surten gaire ben parats), per¨° menys del que s¡¯esperava.

R. S¨ª, hi ha poc sexe expressament. En bona part tot aix¨° de les orgies ens ho hem inventat, ¨¦s m¨¦s fruit del nostre desig que de la realitat.

P. El que s¨ª que es mostra ¨¦s que era un m¨®n tremendament violent.

R. Podien ser molt b¨¨sties, vet aqu¨ª la vio?laci¨® que explico de la filla petita de Sej¨¤, perqu¨¨ els pretorians no podien matar-la si era verge. B¨¨sties com ho podem ser nos?altres. He mostrat com eren d¡¯implacables. Venim d¡¯aix¨°, d¡¯aquell m¨®n. De la seva poe?sia, de les seves lleis, del seu art, del marbre, per¨° tamb¨¦ de l¡¯horror i la crueltat, fins i tot dins de la fam¨ªlia.

P. De fet, la novel¡¤la arrenca amb l¡¯expedici¨® de c¨¤stig de Tiberi a Germ¨¤nia per venjar les legions de Var. Sona a la invasi¨® de Gaza.

R. S¨ª, sona molt actual, oi?

P. Molts dels escenaris de la novel¡¤la estan descrits amb gran exactitud, Villa Jovis (la resid¨¨ncia de Tiberi a Capri), el lloc de la batalla de Teutoburg, l¡¯Ara Pacis¡­

R. ?s que els he visitat. Vaig rec¨®rrer el vell limes de Germ¨¤nia i vaig visitar Kalkriese i el cenotafi de Drus a Mogontiacum, Mag¨²ncia. All¨¤ i a Capri, em fa certa vergonya dir-ho, em vaig emocionar veient dues ¨¤guiles. Em va semblar un presagi, un signe molt rom¨¤, com si m¡¯estiguessin donant perm¨ªs per escriure. Per cert, a les excavacions de Villa Jovis no ha aparegut ni rastre de les estances per a activitats obscenes i tortures de qu¨¨ parlen algunes fonts¡­

P. Hi ha una especial atenci¨® als personatges femenins.

R. ?s que eren molt importants, L¨ªvia, J¨²lia, Agripina¡­ Tenien molt poder i una gran influ¨¨ncia pol¨ªtica.

P. Quina escena l¡¯ha impressionat m¨¦s de la vida de Tiberi? ?s molt emocionant com narra la seva febril cavalcada ¡ªen direcci¨® contr¨¤ria a la de M¨¤xim D¨¨cim Meridi a Gladiator¡ª per arribar a Germ¨¤nia a tancar-li els ulls al seu estimat germ¨¤ Drus. ¡°El m¨®n que avui queda redu?t a la cambra amb l¡¯aire esp¨¨s que acull al seu si dos germans que s¡¯abracen¡±.

R. N¡¯hi ha moltes. La hist¨°ria ¨¦s tan potent. Agripina la gran portant a Roma les cendres del seu marit, Germ¨¤nic; o embarassada davant de les legions amotinades. Totes em posen la pell de gallina.

P. Li agraden les Mem¨°ries d¡¯Adri¨¤?

R. Per descomptat. Per¨° escrivint Tiberi C¨¨sar no he volgut rellegir-la, per no influenciar-me. Per cert, hi ha una nova edici¨® de la novel¡¤la de la Yourcenar a Proa.

P. Aix¨° que Tiberi tenia una serp ho explica Suetoni. No ¨¦s una mascota habitual¡­

R. L¡¯alimentava amb la m¨¤. No ¨¦s estrany, els romans de classe alta tenien moltes mascotes, algunes d¡¯ex¨°tiques. Potser va ser una pit¨® africana. Ho he fet servir perqu¨¨ a mi em quadra amb el personatge. Recullo la hist¨°ria que va predir la seva mort i he afegit tamb¨¦ la fi de Roma.