El doll verbal de la poesia de Jaume Vidal Alcover, tamb¨¦ als seus in¨¨dits

Jaume Vidal Alcover va publicar deu reculls de poesia, entre l¡¯arravatement vital de L¡¯hora verda (1952) i l¡¯orfebreria culturalista dels Sonets alexandrins (1981), passant pel paisatgisme de Dos viatges per mar, l¡¯acostament (relatiu) al realisme de La terra negra o la narrativa en vers d¡¯El fill pr¨°dig. Margalida Pons va parlar, referint-se a la poesia de Vidal Alcover, del seu ¡°desordre fruct¨ªfer¡±. Si b¨¦ ¨¦s cert que les seves tonalitats s¨®n ben diverses, des de l¡¯aire neopopular...

Jaume Vidal Alcover va publicar deu reculls de poesia, entre l¡¯arravatement vital de L¡¯hora verda (1952) i l¡¯orfebreria culturalista dels Sonets alexandrins (1981), passant pel paisatgisme de Dos viatges per mar, l¡¯acostament (relatiu) al realisme de La terra negra o la narrativa en vers d¡¯El fill pr¨°dig. Margalida Pons va parlar, referint-se a la poesia de Vidal Alcover, del seu ¡°desordre fruct¨ªfer¡±. Si b¨¦ ¨¦s cert que les seves tonalitats s¨®n ben diverses, des de l¡¯aire neopopularista al formalisme m¨¦s estricte, hi ha sempre com una impressi¨® de doll verbal i de possessi¨® del geni de la llengua, que hi dona unitat. ?s un dels grans poetes del segle? Podem dir, si m¨¦s no, que va excel¡¤lir en la forma del sonet (sobretot en els de tem¨¤tica amorosa de Sonets a Eur¨ªdice) i que t¨¦ alguns poemes llargs (¡®El fill pr¨°dig¡¯, ¡®La consagraci¨® de la primavera¡¯) que els bons lectors de versos han de con¨¨ixer. Acabem aquesta breu caracteritzaci¨® dient que la seva poesia ¨¦s nom¨¦s una part de la producci¨® d¡¯un home incansable. A la seva extensa llista d¡¯obres de creaci¨® (novel¡¤la, narracions, teatre) s¡¯hi afegeix la seva feina d¡¯estudi¨®s i de traductor, amb obres tan conegudes com la S¨ªntesi d¡¯hist¨°ria de la literatura catalana o la traducci¨® d¡¯A la recerca del temps perdut, cap de les dues exemptes de pol¨¨mica, perqu¨¨ Vidal Alcover va ser un home heterodox i amb vocaci¨® d¡¯heterod¨°xia.

L¡¯obra po¨¨tica de Vidal Alcover ha tingut una mala fortuna que no es correspon als seus m¨¨rits. En vida de l¡¯autor, dificultats diverses van fer que quedessin reculls in¨¨dits i que d¡¯altres es publiquessin amb anys de retard. Mort l¡¯autor, les possibilitats d¡¯accedir als seus llibres eren cada vegada m¨¦s minses, i l¡¯obra po¨¨tica completa semblava una empresa impossible. Nom¨¦s per aix¨°, la publicaci¨® d¡¯aquesta Poesia completa 1952-1991 ¨¦s una molt bona not¨ªcia. Es publica en un sol volum de molta gruixa, amb edici¨® a cura de Joan Cavall¨¦. Compta amb una introducci¨® de Mag¨ª Sunyer, que en una trentena de planes tra?a b¨¦ el mapa general de l¡¯obra, i amb un bell ap¨¨ndix, de car¨¤cter m¨¦s personal, d¡¯Odile Arqu¨¦.

Resulta, per¨°, que els deu reculls de llibres de versos que va publicar Vidal Alcover ocupen poc m¨¦s de la meitat del milenar de p¨¤gines del tom. La resta ¨¦s poesia publicada en aplecs de circumst¨¤ncies o de poca circulaci¨®, poesia dispera i, sobretot, llibres in¨¨dits: reculls que l¡¯autor no va poder publicar, sovint amb poemes que despr¨¦s van anar a parar a altres llibres. La voluntat editorial ha estat aquesta: oferir un corpus complet¨ªssim, tot i que ben depurat: no hi han cabut ni peces juvenils prescindibles, ni poemes manifestament inacabats, ni d¡¯altres concebuts com a components de peces dram¨¤tiques. El resultat impressiona: mesurada a pes, l¡¯obra de Jaume Alcover s¡¯acosta ara (li falta un p¨¨l arribar-hi) a la de Blai Bonet. Si alg¨² es demana si tants d¡¯in¨¨dits eren necessaris, la resposta ¨¦s afirmativa: en una obra po¨¨tica tan atzarosa i torrencial, ¨¦s inevitable que entre els poemes in¨¨dits n¡¯hi hagi d¡¯equiparables als publicats. I alguns de ben interessants. Esmenten-ne, com a mostra, un ¡®Cant espiritual¡¯ amb qu¨¨ Vidal Alcover es posa a l¡¯ombra de March, Maragall i tants d¡¯altres. Com a bon cant espiritual, expressa una espiritualitat alhora intensa i problem¨¤tica: ¡°Per¨° eres Tu? Ho he demanat als aires / i al vol de les gavines i a la mar. / M¡¯ha respost una carn, a l¡¯altra banda / de la carn meva o, m¨¦s lluny encara, / una ¨¤nima de fred, desconeguda. / A Tu no t¡¯he sentit. Potser no hi eres.¡±