Antoni Vilanova llegia i llegia mentre esperava els franquistes

L¡¯erudici¨® es pot convertir molt f¨¤cilment en una maledicci¨® indost¨¤nica i est¨¨ril: dades, dades, dades, i cap idea de cap mena. Un infern. Per¨° quan l¡¯erudici¨® quadra com a diagn¨°stic per a un xaval de 15 anys la cosa canvia, i aix¨° ¨¦s el que passa amb aquest ins¨°lit dietari que les Edicions de la UB van publicar fa uns mesos d¡¯un dels seus catedr¨¤tics hist¨°rics, Antoni Vilanova. ?s una flipada pura la immersi¨® que propicia en dos ¨¤mbits: la immediatesa de la guerra viscuda dia a dia des de l¡¯estiu del 1938 i fins al 23 de gener de 1939 ¡ªbombardejos incessants a Barcelona, un encariment de preus boig, sense electricitat, amb escassetat radical de medicaments, sabates, menjar, paper¡ª i la inversemblant, potent¨ªssima capacitat lectora d¡¯aquell jove fill d¡¯una fam¨ªlia de la burgesia benestant i catoliqu¨ªssima (com ho ¨¦s ell, almenys llavors).

No ¨¦s l¡¯inventari de les lectures, el que ofereix; ¨¦s molt m¨¦s b¨¨stia: el die?tari inclou el repertori de ressenyes cr¨ªtiques de les seves lectures, moltes d¡¯elles ben publicables ara mateix, i alguna tan espectacular com la que dedica a Virginia Woolf, o les que dedica a Moli¨¨re (poc menys que llegit sencer), els contes d¡¯Edgar Allan Poe, Oscar Wilde, o a la II¨ªada, l¡¯Odissea i l¡¯Eneida, o les obres completes de Plaute, tamb¨¦ d¡¯?squil (moltes vegades en edicions de la Bernat Metge, i molt sovint llegeix en traduccions catalanes) o l¡¯obra completa del sainetista Ram¨®n de la Cruz, o de Jacinto Benavente, pr¨¤cticament tot Ibsen, i Jane Austen, i Stevenson i fins i tot Blasco Ib¨¢?ez per descobrir el talent que destilen La barraca i Entre naranjos.

Tot aix¨° en uns quants mesos? ?s un lector absolutament al¡¤lucinant, i el m¨¦s fascinant de tot ¨¦s que aquells que vam descobrir el cr¨ªtic adult de Destino i l¡¯estudi¨®s acad¨¨mic de tants cl¨¤ssics en la seva maduresa identifiquem una mena de substrat en la veu del nano de 15 anys. T¨¦ el prurit de la minoria selecta contra l¡¯embrutiment de les masses, t¨¦ la propensi¨® sentenciosa de l¡¯acad¨¨mic, t¨¦ l¡¯envarament ocasional i una mica llefisc¨®s, per¨° t¨¦ sobretot l¡¯alegria del judici r¨¤pid i sense roman?os que perdria l¡¯adult, dominat per la diplom¨¤cia, la cautela o la circumstancialitat social.

T¨¦ el prurit de la minoria selecta contra l¡¯embrutiment de les masses, t¨¦ la propensi¨® sentenciosa de l¡¯acad¨¨mic

Els per¨°s venen m¨¦s aviat pel cant¨® de l¡¯edici¨®. El lector ha d¡¯arribar fins a la plana 266 per trobar una nota que doni alguna pista, alguna valoraci¨®, algun judici sobre la posici¨® des de la qual escriu aquell nano xopat de literatura. All¨¤ Alba Guimer¨¤, responsable de l¡¯edici¨®, avisa de l¡¯¨²s per part de l¡¯autor d¡¯una expressi¨® habitual de la propaganda ¡°fascista¡±. Fins aleshores res ha tocat aquest assumpte clau en un dietari escrit en plena guerra, com si la profilaxi o el silenci servissin per exculpar Vilanova de la seva esperan?a que guanyin els franquistes, sense ser-ne (sent fins i tot filobrit¨¤nic a mort i comprensiu amb les ¨¤nsies de Hitler a Txecoslov¨¤quia), i posar fi la bogeria de la Rep¨²blica i els rojos, i les seves mentides, i els seus espolis i la seva incultura. S¨®n pocs els moments on s¡¯esplaia per¨° s¨®n molt potents, sobretot quan veu la guerra guanyada i exploten la r¨¤bia pel temps perdut i la decapitaci¨® de la vida.

La responsabilitat per la guerra cau pel cant¨® no dels sollevats sin¨® dels republicans, i l¡¯amargura est¨¤ expressada amb gran cruesa directa i sense embolics com a vida aturada i disminu?da. La percepci¨® que la guerra va acabant-se a mesura que els franquistes avancen (fa un recompte minuci¨®s de les ¡°reconquestes¡± de territori catal¨¤) a finals d¡¯any i principis del 1939 explica que ja no calgui seguir prenent notes de les lectures i les viv¨¨ncies (b¨¤sicament anar a comprar llibres a la llibreria d¡¯un parent, gaireb¨¦ a diari, i amb una intensitat aclaparadora). L¡¯abs¨¨ncia de cap reflexi¨® sobre el lloc pol¨ªtic i ideol¨°gic del personatge, ni per part de l¡¯autor de la s¨ªntesi biogr¨¤fica del principi, Adolfo Sotelo, ni per part de l¡¯editora deixen amb el cor una mica encongit i melanc¨°lic, com si encara al 2023 estigu¨¦s fora de lloc recordar que gent molt respectable i valuosa van sentir-se representats i protegits durant la guerra pel b¨¤ndol franquista. Despr¨¦s potser se¡¯n penedirien, almenys alguns. Per¨° llavors, i amb 15 anys, volien que arrib¨¦s com fos i m¨¦s aviat millor la derrota de la Rep¨²blica, mentre llegien desaforadament la gran literatura cl¨¤ssica i contempor¨¤nia.

Diario de un joven lector (1938-1939)?

Antonio Vilanova?
Edici¨® d¡¯Alba Guimer¨¤
Edicions de la Universitat de Barcelona
283 p¨¤gines. 18 euros