Mestres i fantasmes al Romea

La companyia T de Teatre continua en plena forma. Despr¨¦s d¡¯estrenar muntatges coprodu?ts amb Dagoll Dagom, Bit¨° o La Brutal, s¡¯han aliat amb el Centro Dram¨¢tico Nacional i el Teatre Romea i han parit La dona fantasma. Durant la seva traject¨°ria han treballat amb autors com Pau Mir¨®, Alfredo Sanzol, Ciro Zorzoli o Denise Despeyroux, i ara li ha arribat el torn a Mariano Tenconi ...

La companyia T de Teatre continua en plena forma. Despr¨¦s d¡¯estrenar muntatges coprodu?ts amb Dagoll Dagom, Bit¨° o La Brutal, s¡¯han aliat amb el Centro Dram¨¢tico Nacional i el Teatre Romea i han parit La dona fantasma. Durant la seva traject¨°ria han treballat amb autors com Pau Mir¨®, Alfredo Sanzol, Ciro Zorzoli o Denise Despeyroux, i ara li ha arribat el torn a Mariano Tenconi Blanco. Les catalanes senten una especial predilecci¨® per la dramaturga argentina, i Tenconi exerceix aqu¨ª d¡¯autor i director en un muntatge que ha tornat a reunir les quatre T de Teatre ¨CMamen Duch, Marta P¨¦rez, Carme Pla i ?gata Roca¡ª a l¡¯escenari. La dona fantasma ¨¦s la demostraci¨® que el teatre comercial pot expandir els seus l¨ªmits i jugar amb les lleis de la representaci¨® i la metateatralitat amb humor i ironia.

Quatre mestres de finals dels anys setanta ens expliquen les seves alegries i les seves penes. Nosaltres ¨Cel p¨²blic¨C som la classe d¡¯alumnes atentes que escolta la lli?¨®, i elles ens parlen amb aquesta combinaci¨® de tendresa i duresa tan pr¨°pia de les docents de l¡¯antigor. No s¡¯especifica en quin pa¨ªs ens trobem, per¨° no importa: les dictadures tenen alguna cosa d¡¯universal. Alejandro And¨²jar signa l¡¯escenografia, pr¨¤ctica i neutra, i un vestuari de premi, que al costat de la caracteritzaci¨® d¡¯Eva Fern¨¢ndez crea uns personatges molt familiars: tots hem tingut aquestes mestres, mares, ve?nes o tietes. Elisabet Casanovas exerceix de veu en off (o fantasma) d¡¯un pr¨°leg que es pregunta per a qu¨¨ serveix el teatre i reflexiona sobre les semblances entre la ficci¨® i la fe.

Marta P¨¦rez ¨¦s la primera a obrir foc: La dona fantasma s¡¯estructura en quatre mon¨°legs i una escena final de grup. Acompanyen les actrius els m¨²sics Joan Palet (violoncel) i Rafel Plana (piano), interpretant la banda sonora en directe i intervenint espor¨¤dicament amb alguna r¨¨plica. P¨¦rez ¨¦s la mestra abandonada pel seu marit, i sembla una mescla entre hostessa de l¡¯Un, dos, tres¡­ responda otra vez i una jove Carme Sansa. La confusi¨® obscena entre la seva vida privada i la seva tasca pedag¨°gica converteix les alumnes en les seves terapeutes i confidents, les seves amigues i confessores. Mamen Duch ¨¦s la mestra que cuida la seva mare, i la correlaci¨® entre les seves ll¨¤grimes i les seves deposicions faria salivar m¨¦s d¡¯un psicoanalista (argent¨ª, ¨°bviament). La dona fantasma ens mostra un m¨®n de dones: mestres, alumnes, mares, amigues i fins i tot fantasmes, arribant a imaginar un parad¨ªs celestial poblat nom¨¦s per femelles.

?gata Roca, amb una gran vis c¨°mica i feli?ment retornada a la companyia, crea una mestra de catal¨¤ antol¨°gica. Desig reprimit, cartes d¡¯amor i dicci¨® cristal¡¤lina. Una relaci¨® l¨¨sbica entre una dona obsessionada per l¡¯ortografia i una professora de gimn¨¤stica t¨¦ tots els n¨²meros d¡¯acabar malament. Carme Pla, finalment, ¨¦s la mestra de teatre, i uneix la pedagogia amb la m¨¤gia (literal) de les taules. ?s molt encertat que aquest muntatge es representi al Romea, teatre que tothom sap que acull el fantasma de Margarida Xirgu. Una ¨²ltima escena, a tall d¡¯ep¨ªleg, converteix les quatre mestres en actrius (o ¨¦s a l¡¯inrev¨¦s?) vestides com Les noies de Ziegfeld (Busby Berkeley, 1941), entre c¨°smiques i metaf¨ªsiques. La fe, el teatre, els focus i la vida. La llum ¨¦s el teatre, ¨¦s a dir, la vida.