El teatre impossible d¡¯?lex Rigola

Bacard¨ª 35 no ¨¦s un rom anyenc, sin¨® l¡¯adre?a del Heartbreak Hotel, el nou teatre que va obrir fa pocs dies ?lex Rigola posant-hi el coll, l¡¯¨¤nima i els collons. No ¨¦s un rom, per¨° us asseguro que tamb¨¦ produeix estats d¡¯embriaguesa extrema.

La sala ¨¦s deliciosament petita: hi caben tot just 72 persones, ¨¦s a dir, que t¨¦ la mida id¨°nia per al teatre que ens hi serviran. Teatre sense teatre, sense com¨¨dia, sense impostura. All¨¤ no hi trobarem (per sort!) declamacions engolades ni estarrufamentes actorals. Rigola m¡¯explica que ha volgut obrir la sala per fer-hi el teatre que vol fer i que dif¨ªcilment t¨¦ cabuda en les sales existents, ni les p¨²bliques ni les comercials. Em diu que ¨¦s la resposta que ha trobat a certa frustraci¨® que arrossega despr¨¦s d¡¯haver treballat (i triomfat, aix¨° ho afegeixo jo) durant anys en els grans teatres. Ara es dedica a ¡°la recerca de l¡¯impossible¡±, perqu¨¨ persegueix un teatre que no sigui representaci¨® ni fingiment. Un teatre de la pres¨¨ncia que canvia cada dia, igual com cada dia canvia el p¨²blic. Un teatre de dist¨¤ncia curta on l¡¯actor ¨¦s el centre, sense deixar gens de banda la qualitat dels textos, i on es difuminen les fronteres entre ficci¨® i realitat. En aquesta l¨ªnia ja anava, per exemple, l¡¯espl¨¨ndida Gavina que vam veure a la Villarroel, en la qual creava una complicitat alhora tendra i gamberra amb el p¨²blic.

Tenir un teatre propi li donar¨¤ la llibertat necess¨¤ria per continuar aquesta exploraci¨® de nous territoris sense haver de sotmetre¡¯s a les servituds del circuit convencional. L¡¯operaci¨® em sembla d¡¯una aud¨¤cia admirable (temeritat, diran alguns covards). Digueu-me ing¨¨nua, per¨° soc de les que penso que les coses que s¡¯emprenen posant-hi cos i ¨¤nima s¨®n les ¨²niques que acaben tenint un valor veritable. No hi ha gasolina equiparable a la il¡¤lusi¨®.

El programa de la temporada promet. Ha comen?at amb la Hedda Gabler, que alguns ja vam tenir la sort de veure al Lliure, i continuar¨¤ amb l¡¯Andreu Benito encarnant una versi¨® inquietantment anostrada de l¡¯home de teatre bernhardi¨¤.

M¨¦s atreviments: a banda de les funcions di¨¤ries de dimarts a divendres a les 19 h, fan doble funci¨® els dissabtes i ¡ªoh!, meravella¡ª, matinals els diumenges. Us ho imagineu? Llevar-se amb el cap clar i entrar en una sala sense l¡¯embrutiment i la feixuguesa mental que es va acumulant al llarg de la jornada. I a sobre, amb l¡¯horitz¨® del vermut posterior en una de les terrasses de la pla?a de l¡¯Olivereta que afronta amb el teatre. Perqu¨¨ la veritat ¨¦s que la ubicaci¨® ¨¦s agradabil¨ªssima, sobretot per la sensaci¨® que encara queden racons d¡¯una Barcelona de veritat, sense turistes abarrotant els carrers i la vida. Igual que queda tamb¨¦ un teatre de veritat sense impostures abarrotant cada gest i cada frase dita.

Rigola s¡¯ha comprat un teatre i en parla amb les pupil¡¤les dilatades com un enamorat desbordat per la il¡¤lusi¨® i tamb¨¦, esclar, per aquell vertigen que provoca tirar-se de cap a les coses que estimes.

Heartbreak Hotel. Quantes coses portentoses que hi veurem. N¡¯estic conven?uda.