El ballet catal¨¤ que no pot ballar a Catalunya

El primer que em diu ?ngeles Lacalle ¨¦s que tinc cara de ballarina. ?s un comentari intranscendent, espontani, per¨° m¡¯hi aferro com no m¡¯aferraria mai a cap elogi. Lacalle, antiga estrella del Liceu i ara mestra de ballet, creu que soc periodista i no sap la import¨¤ncia que t¨¦ la dansa cl¨¤ssica per a mi. ?s un malent¨¨s que m¡¯afanyar¨¦ a corregir diverses vegades al llarg de la meva visita a la seu del Ballet de Catalunya, a Terrassa. El president i core¨°graf de la companyia, Leo Sorribes, em pregunta on vaig aprendre a ballar. M¡¯enduc una sorpresa quan descobreixo que la meva mestra, Isa Moren, ¨¦s amiga i col¡¤laboradora de la companyia. Moren ha treballat sempre amb una vocaci¨® social admirable: centenars d¡¯alumnes ens hem beneficiat del seu comprom¨ªs de d¨¨cades amb un barri humil. Pel que em diu Sorribes, ara tamb¨¦ s¡¯ha bolcat en el Ballet de Catalunya. ¡°Ens ha ajudat molt¡±, afirma el core¨°graf, i ¨¦s evident, per les ulleres que fa (ell mateix admet que l¡¯estr¨¨s no el deixa dormir gaire) que l¡¯ajuda externa no ¨¦s una cosa que doni per descomptada. Sorribes lluita contra els mateixos obstacles que tots els qui, abans que ell, han volgut promoure la pres¨¨ncia de la dansa cl¨¤ssica als escenaris catalans. El cas paradigm¨¤tic ¨¦s el del Barcelona Ballet, companyia impulsada i dirigida per ?ngel Corella, exballar¨ª principal del prestigi¨®s American Ballet Theatre, que el 2013 va haver de desistir despr¨¦s de deu anys intentant fer-se un lloc aqu¨ª. Avui podr¨ªem tenir una companyia de dansa cl¨¤ssica de qualitat establerta a Catalunya, avalada per una figura de renom internacional com Corella. En canvi, el Barcelona Ballet no existeix, i el talent de Corella est¨¤ al servei del tamb¨¦ prestigi¨®s Philadelphia Ballet, on exerceix de director art¨ªstic.

Podr¨ªem tenir una companyia de qualitat a Catalunya amb una figura de renom com Corella

El Ballet de Catalunya ¨¦s un projecte prometedor, per¨° el seu futur tamb¨¦ est¨¤ en perill. D¡¯una banda, m¡¯explica Sorribes, hi ha el desinter¨¨s dels programadors dels teatres catalans, que basen la seva minsa oferta de dansa cl¨¤ssica en les mateixes produccions (El llac dels cignes, El trencanous) interpretades sempre per companyies itinerants de qualitat dubtosa, per¨° que atrauen p¨²blic perqu¨¨ es fan anomenar russes. Jo vaig anar a veure un cop una d¡¯aquestes produccions: t¨¨cnicament matussera, sense subtilitat en l¡¯aspecte dram¨¤tic i embolcallada en un vestuari i una escenografia barats, en el pitjor sentit de la paraula. Sorribes m¡¯explica que l¡¯administraci¨® p¨²blica tampoc no els afavoreix. No ¨¦s nom¨¦s la manca de subvencions, sin¨® l¡¯abs¨¨ncia d¡¯una llei de mecenatge digna que estimuli les inversions externes. L¡¯¨²nica instituci¨® sensible al projecte ¨¦s l¡¯Institut Ramon Llull, que ha donat suport a la companyia en les seves gires per l¡¯estranger. Segons Sorribes, aquestes gires s¨®n el que fa que la companyia encara aguanti. Heus aqu¨ª l¡¯absurd de la situaci¨®: un ballet catal¨¤ que difon el nom de Catalunya pel m¨®n no pot presentar la seva feina a casa.

A Catalunya abunden les escoles de dansa privades que brinden una s¨°lida base t¨¨cnica als alumnes. Tamb¨¦ disposem de centres p¨²blics (l¡¯Institut del Teatre, l¡¯IEA Oriol Martorell) que s¡¯encarreguen de seleccionar i professionalitzar els alumnes m¨¦s capa?os d¡¯aquestes escoles planter. De Catalunya surten ballarins excel¡¤lents, formats en bona part amb diners p¨²blics, que, no obstant aix¨°, no tenen cap m¨¦s opci¨® que desenvolupar les seves carreres en companyies estrangeres. Quin sentit t¨¦ invertir a potenciar el talent dels artistes i abandonar-los just quan podrien oferir alguna mena de retorn al pa¨ªs?

D¡¯entre els teatres europeus amb un grau de prestigi similar, el Liceu ¨¦s l¡¯¨²nic que no compta amb una companyia de dansa adscrita. El prejudici diu que, com que a Catalunya no hi ha una tradici¨® de dansa cl¨¤ssica arrelada, una oferta m¨¦s rica de ballet als escenaris no trobaria el seu p¨²blic. Per¨° de les m¨¦s de 300 escoles de dansa que hi ha Catalunya, un 30% es van crear entre els anys 2000 i 2010 i un altre 30% entre el 2010 i el 2019. Sospito que formo part de la generaci¨® que ha crescut aprenent a apreciar la dansa cl¨¤ssica, per¨° que en l¡¯etapa adulta es troba ¨°rfena d¡¯opcions de consum.

Quin sentit t¨¦ invertir en el talent dels artistes i abandonar-los quan podrien oferir un retorn?

¡°Volem ballar a Catalunya¡±: ¨¦s la demanda que Sorribes em repeteix amb m¨¦s urg¨¨ncia. Al febrer, el Ballet presentar¨¤ a Terrassa Julieta i Romeu, una reinterpretaci¨® del cl¨¤ssic. Qui sap si el futur d¡¯aquesta producci¨® passar¨¤ tamb¨¦ per les contractacions a l¡¯estranger, com el Trencanous que la companyia ara assaja i que representar¨¤ als pa?sos b¨¤ltics. Val a dir que la visi¨® de Sorribes i d¡¯El¨ªas Garc¨ªa, director art¨ªstic, va m¨¦s enll¨¤ del repertori can¨°nic. Hi ha la voluntat d¡¯experimentar tamb¨¦ amb l¡¯est¨¨tica m¨¦s neocl¨¤ssica-contempor¨¤nia: ¨¦s en aquest sentit que el Ballet ha col¡¤laborat amb core¨°grafs actuals reconeguts, com Drew Jacoby. Sorribes insisteix que, malgrat la precarietat, els seus ballarins treballen amb n¨°mina. Sembla una q¨¹esti¨® de m¨ªnims, per¨°, segons m¡¯explica, pagar per espectacle ¨¦s una pr¨¤ctica habitual entre les poques companyies de dansa (no cl¨¤ssica) que sobreviuen a Catalunya.

Hi ha qui veu en la dansa cl¨¤ssica una cosa fr¨ªvola i desfasada, r¨ªgida i turmentosa pels qui la practiquen i un mer caprici burg¨¨s pels espectadors. ?s justament per aix¨° que he comen?at aquest article parlant de la meva relaci¨® personal amb la disciplina. Isa Moren mirava, tractava i formava les seves alumnes com si hagu¨¦ssim de ballar a l¡¯?pera de Par¨ªs, independentment dels nostres or¨ªgens. Aix¨° deixa una petjada fonda en la capacitat d¡¯imaginar-se m¨¦s enll¨¤ dels l¨ªmits que imposa el context. Una forma art¨ªstica que fa volar els cossos a partir d¡¯una t¨¨cnica extremament minuciosa serveix per revelar la dist¨¤ncia que hi ha entre el que som (individualment o col¡¤lectiva) i el que podr¨ªem ser. L¡¯alt¨ªssima exig¨¨ncia de la dansa cl¨¤ssica ¨¦s el que fa possible el seu embruix de flu?desa i levitaci¨®, que ens parla de l¡¯esperan?a, i el preu, de reduir aquesta dist¨¤ncia. Els cossos flotants dels ballarins il¡¤luminen i eixamplen l¡¯horitz¨® de tot el que els envolta, i podrien, aix¨ª mateix, afegir dinamisme al nostre sector cultural.