Laura Ferr¨¦s: ¡°El realisme, al cinema, ¨¦s una mentida¡±

Una veu amb moltes coses a dir, l¨ªrica, reflexiva, captivadora... Aquestes caracter¨ªstiques li van valer a Laura Ferr¨¦s (El Prat de Llobregat, 34 anys) l¡¯Espiga d¡¯Or de la Seminci, la setmana internacional de cinema de Valladolid, per La imatge permanent, una pel¡¤l¨ªcula l¨ªrica, reflexiva, captivadora... Ferr¨¦s, llicenciada a l¡¯ESCAC, en la seva ¨°pera prima (despr¨¦s del curt Los desheredados) narra una hist¨°ri...

Una veu amb moltes coses a dir, l¨ªrica, reflexiva, captivadora... Aquestes caracter¨ªstiques li van valer a Laura Ferr¨¦s (El Prat de Llobregat, 34 anys) l¡¯Espiga d¡¯Or de la Seminci, la setmana internacional de cinema de Valladolid, per La imatge permanent, una pel¡¤l¨ªcula l¨ªrica, reflexiva, captivadora... Ferr¨¦s, llicenciada a l¡¯ESCAC, en la seva ¨°pera prima (despr¨¦s del curt Los desheredados) narra una hist¨°ria de ficci¨® sobre l¡¯etern retorn, amb p¨ªndoles d¡¯humor (negre, sovint), amb una autenticitat hipnotitzant i amb elements narratius com els sons, els silencis, els accents i, sobretot, la imatge. La hist¨°ria ¨¦s la d¡¯una nena que fuig del seu poble, a mitjans del segle passat, per una banda; per l¡¯altra, ja en l¡¯actualitat i a El Prat de Llobregat, la d¡¯una directora de c¨¤sting que busca persones aut¨¨ntiques per a un anunci.

Pregunta. La fotografia, amb imatges fixes (permanents, de fet), aut¨¨ntics quadres, t¡¯estalvien mil paraules?

Resposta. Aquesta posada en escena ¨¦s fruit d¡¯una reflexi¨® que comen?a quan vaig escrivint el gui¨®, perqu¨¨ m¡¯agraden les pel¡¤l¨ªcules que combinen el que s¡¯explica amb com s¡¯explica. La fotografia ¨¦s molt important per a mi, de fet, abans de decidir-me per la direcci¨®, pensava estudiar fotografia. Per¨° la directora de fotografia ¨¦s l¡¯Agn¨¨s Piqu¨¦, amb qui ja vaig treballar a Los desheredados [2017] i segur que seguirem treballant juntes.

P. La hist¨°ria admet moltes lectures?

R. La trama es pot anar seguint perfectament, per¨° la manera en qu¨¨ est¨¤ explicada et permet diferents lectures. M¡¯agrada que hi hagi cert misteri, pensar que la pel¡¤li ¨¦s com una endevinalla. Imatges, elements que es repeteixen de manera c¨ªclica, sons, can?ons, rostres... s¨®n pistes. L¡¯ideal, per a mi, ¨¦s que les imatges i els sons siguin els narradors de la hist¨°ria, no tant la paraula, sobretot la paraula explicativa.

P. Fuig del missatge, del contingut, per¨° ¨¦s evident que posa sobre la taula temes importants...

R. En dos temps i espais diferents, la pel¡¤li parla del m¨®n del treball, de difer¨¨ncies entre classes socials: quin lloc ocupem en funci¨® de la nostra her¨¨ncia i si som capa?os de canviar aquest lloc. Tamb¨¦ planteja com la religi¨® cat¨°lica ha estat substitu?da per la del mercat. I t¨¦ sentit de l¡¯humor. Crec que si no hi poses humor no ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula seriosa.

Crec que si no hi poses humor no ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula seriosa

P. S¡¯hi veu reflectida?

R. S¨ª. Per a b¨¦ o per a mal ¨¦s una pel¡¤li que nom¨¦s podia fer jo. ?s una barreja de coses personals i altres de ficci¨®, encara que crec que no cal fer una pel¡¤l¨ªcula autobiogr¨¤fica perqu¨¨ sigui molt personal. N¡¯hi ha prou que respongui a la teva manera d¡¯estar al m¨®n. Despr¨¦s de Los desheredados, sobre le meu pare i la crisi del 2008, vaig voler fer una cosa similar amb la meva fam¨ªlia materna, avis andalusos que van venir a Catalunya despr¨¦s de la guerra. Per¨° no deixa de ser una ficci¨® per generar un imaginari propi. La meva ¨¤via, republicana, nom¨¦s parlava de la guerra a trav¨¦s de les can?ons. I la vam gravar, en un caset. I vam incloure les can?ons a la pel¡¤li. El cine ¨¦s una eina per deixar testimoni de coses que es perdran.

P. Quin paper jueguen els actors, no sent professionals.

R. La proposta era aquesta. Basculem entre l¡¯artifici i el naturalisme. El naturalisme ve donat per actors no professionals en localitzacions reals (gaireb¨¦ no atretzades; i totes a El Prat); l¡¯artifici, per un gui¨® on algunes accions semblen una mica absurdes i aix¨° ve provocat perqu¨¨ crec que el qu¨¨ es coneix com realisme al cinema no deixa de ser una convenci¨®, que al final s¨®n un grapat de suposades normes que ens fan sentir una sensaci¨® de realitat... alguna cosa que se sembla a les nostres vides. Per¨° no deixa de ser una mentida. A mi em sembla interessant mostrar obertament l¡¯artifici i veure obertament les escletxes que hi ha a la realitat.

P. Per¨° l¡¯autenticitat dels personatges ¨¦s, gaireb¨¦, real...

R. ¡®Gent aut¨¨ntica¡¯ ¨¦s un eufemisme per dir ¡®gent de classe baixa¡¯. Quan treballava de directora de c¨¤stings, sobretot en publicitat, em demanaven persones aut¨¦ntiques per no dir persones pobres. A la pel¡¤l¨ªcula, els rostres que surten pertenyen a la realitat d¡¯on vinc, formen part de la meva vida. Per¨° no les veig a les pel¡¤l¨ªcules. Tinc vocaci¨® de canviar aix¨°. Evidentment, no hem de fer pel¡¤lis com la pr¨°pia vida. Vull empatitzar amb alg¨² que no s¡¯assembli a mi, ¨¦s un exercici sa: que no m¡¯expliquin el qu¨¨ ja s¨¦, el meu punt de vista, perqu¨¨ no sortiria de la meva g¨¤bia. M¡¯agrada sortir de mi mateixa.

P. Hi ha classisme al cinema, doncs?

R. El cine el fa una classe alta que es retrata a si mateixa i quan retrata altres classes socials ho fa d¡¯una manera paternalista. Doncs els que hem treballat en aquesta pel¡¤l¨ªcula som joves, de classe treballadora i hem de fer moltes altres coses per poder dedicar-nos al cine. Si aquesta altra classe tenim acc¨¦s a fer pel¡¤l¨ªcules, no s¨¦ si s¡¯explicarem altres hist¨°ries per¨° s¨ª que les explicarem d¡¯una altra manera.

P. Els personatges de La imatge... s¨®n majorit¨¤riament femenins. Hi ha masclisme, tamb¨¦, al cinema?

R. Hi ha masclisme al cinema perqu¨¨ hi ha masclisme a la societat. Al final la ind¨²stria no deixa de ser un reflex de la societat. Moltes de les directores que estem sortint el qu¨¨ hem fet ¨¦s una primera pel¡¤l¨ªcula. Crec que les coses estan canviant perqu¨¨ poguem tenir una carrera.

Hi ha masclisme al cinema perqu¨¨ hi ha masclisme a la societat

P. Ara comen?a la seva resid¨¨ncia de gui¨® a l¡¯Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤...

R. Amb un sou cada mes durant nou mesos! Em fa pal discurs ploramiques de demanar diners per¨° si el sector ja est¨¤ mal pagat, el guionista ¨¦s qui m¨¦s temps inverteix en la creaci¨® d¡¯una pel¡¤li i proporcionalment qui menys cobra. Et pots passar anys sense arribar al sou m¨ªnim.

P. Quin projecte t¨¦ a la resid¨¨ncia?

R. Tot just estic comen?ant a escriure, per¨° es dir¨¤ El rei de l¡¯aire i tractar¨¤ sobre l¡¯ansietat, una malaltia molt present en els nostres dies. Es tracta de manera individual per¨° crec que ¨¦s sist¨¨mica. I molt alegrement, ens donen medicaci¨®, perqu¨¨ no hi ha temps per tractar-la d¡¯una altra manera... Hem de treballar, esclar. Per tant hi convivim, amb l¡¯ansietat. Les pastilles s¨®n per no deixar de ser productiu. Mentre feia La imatge permanent vaig tenir no nom¨¦s ansietat, sin¨® depressi¨®. I vaig pensar ¡°qu¨¨ ens estem fent a nosaltres mateixos? Com ¨¦s la societat, que fa que les persones es posin malaltes?¡± Reflexionar¨¦ sobre tot aix¨°.

P. Quines influ¨¨ncies ha rebut?

R. La meva educaci¨® cinematogr¨¤fica ha estat molt diversa. A La imatge permanent conflueixen g¨¨neres i tons molt diferents. Vaig comen?ar amb pel¡¤lis de Disney, com qualsevol nen; despr¨¦s, cine cl¨¤ssic amb la mare (Hitchcock, recordo b¨¦); comercial amb el pare comercial (Bar Coyote, Godzilla, El santo...); telenovel¡¤les amb les ¨¤vies; pel meu conte, cinema contemporani, de no ficci¨®, assag¨ªstic... No volia amagar tots aquests referents. Soc molt cin¨¨fila, per¨° volia tenir presents altres diciplines art¨ªstiques, sobretot la literatura, per no estar condicionada per unes altres imatges. S¡¯ha de posar en dubte el concepte d¡¯originalitat, perqu¨¨ no s¨¦ si les meves s¨®n originals o totes venen del mateix lloc. Si ho mires aix¨ª ¨¦s bonic: tots formem part d¡¯una her¨¨ncia que constru?m junts. Vaig tenir presents Los detectives salvajes, de Roberto Bola?o; Top girls, l¡¯obra de teatre de Caryl Churchill; assajos de David Foster Wallace o fins i tot de m¨²sica, com A Day In The Life, dels Beatles.