Sergi Casamitjana: ¡°¡®El orfanato¡¯ va ser l¡¯explosi¨® de la bomba at¨°mica de l¡¯ESCAC¡±

Sergi Casamitjana (Barcelona, 1967) est¨¤ de celebraci¨®. No ¨¦s ell qui fa anys, sin¨® l¡¯Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), a Terrassa, que dirigeix i que, com qui diu, va veure n¨¦ixer fa... 25 anys. Es du les mans al cap, com al¡¤lucinant, com si no estigu¨¦s tip de recordar-ho aquestes darreres setmanes: ¡°Qui s¡¯havia d¡¯imaginar que aquell petit centre de formaci¨® professional als primers anys noranta acabaria sent el que ¨¦s ara¡±, diu. Ha estat (i ¨¦s) la casa dels m¨¦s de 5.500 professionals del cinema que hi han passat. No, no n¡¯est¨¤ tip. Ben al contrari, est¨¤ encantat, tamb¨¦ amb el cicle L¡¯ESCAC ha fet 25 anys, que aquest mes la Filmoteca de Catalunya dedica a l¡¯escola.

Pregunta. Balan? del quart de segle?

Resposta. En Josep Maixenchs [fundador de l¡¯escola, mort el 2018] volia fer una formaci¨® professional de cinema al Centre Calassan? de Barcelona per a xavals de 16 anys. Despr¨¦s, els Escolapis de Sarri¨¤ van cedir un petit sal¨® de 200 metres quadrats. La cosa va anar tan b¨¦ que, passats cinc o sis anys, en Maixenchs ja va pensar a fer una universitat de cinema... No n¡¯hi havia cap a Espanya. Jo, que havia fet aquella FP i vaig tenir una beca en una universitat de Nova York, faria de professor. Es va comen?ar amb un cr¨¨dit dels Escolapis de sis milions de pessetes[18.000 EUROS]. Amb aquests diners vam comprar dues c¨¤meres Sony que no sab¨ªem ni com funcionaven. I, sortosament, en aquella aula el primer any van seure J. A. Bayona, Roser Aguilar, Kike Ma¨ªllo, ?scar Faura, Guillem Morales...

P. Alumnes amb talent o ben formats?

R. Les dues coses, la veritat. Es va crear com una fam¨ªlia. El Jota [Bayona] sempre ho diu: quan un fa una pel¡¤li ens la mirem tots, llegim els guions, ens els passem... tot aix¨° ens fa millorar. La base de l¡¯ESCAC est¨¤ en aix¨°, a compartir les experi¨¨ncies i el coneixement. Per¨° quan els d¡¯aquesta primera promoci¨® van acabar, fa 25 anys, la ind¨²stria era raqu¨ªtica i no van trobar on col¡¤locar-se. Llavors, el 2007 Bayona fa El orfanato i recapta 25 milions. Va ser l¡¯explosi¨® de la bomba at¨°mica de l¡¯ESCAC. A partir de llavors va sortir Morales amb Los ojos de Julia, Javi Rius amb Spanish movie, Mar Coll amb Tres dies amb la fam¨ªlia... Aquells nois que estaven lligats de mans es van desfermar.

P. Es qualifica l¡¯ESCAC d¡¯escola pija...

¡°Bayona va debutar amb 30 anys. Mar Coll, amb 25. Ara intentem que produeixin amb 22 o 23 perqu¨¨ ja poden fer-ho¡±

R. A veure, Bayona ¨¦s de la Trinitat; Roser Aguilar ¨¦s filla d¡¯un paleta, i Ma¨ªllo, d¡¯un forner... Ara, en canvi, s¨ª que ¨¦s veritat que ens hem convertit en pijos, per¨° si pensem que les universitats americanes costen 60.000 euros l¡¯any i l¡¯ESCAC, 10.000, passem a ser uns zarrapastrosos; ara, comparats amb la Universitat Pompeu Fabra, que val 1.500, s¨ª, som pijos. Per¨° no tenim pr¨¤cticament subvenci¨® p¨²blica: els estudiants paguen i els diners s¡¯inverteixen en educaci¨®.

P. Ara el fill d¡¯un paleta pot estudiar a l¡¯ESCAC?

R. Dif¨ªcilment, perqu¨¨ si en t¨¦ dos ja parlem de 20.000 euros anuals, i el sou mitj¨¤ espanyol no dona. Tenim un fons, aix¨° s¨ª, i el 15% dels estudiants estan becats. Jo voldria que fossin el 25% o el 30%, per¨° la veritat ¨¦s que ni les institucions p¨²bliques ni les privades hi han ajudat gaire. En temes de mecenatge, som al tercer m¨®n, encara.

P. La productora que t¨¦ l¡¯escola ¨¦s fonamental...

R. ?s el pilar on se sustenta tota l¡¯escola. ?s un accelerador perqu¨¨ tots els nois que tenen capacitats entrin al mercat com m¨¦s millor, el mateix dia que acaben l¡¯ESCAC. Bayona va fer la seva primera pel¡¤l¨ªcula amb 30 anys. La Coll ja la va fer amb 25. Ara estem intentant que produeixin amb 22 o 23, perqu¨¨ ja tenen la capacitat per fer-ho.

P. Parlem de cinema comercial, de cinema d¡¯autor...? Quin ¨¦s el model?

R. El model ¨¦s un h¨ªbrid. El cinema aguanta perqu¨¨ hi ha un cinema comercial que ho peta a la taquilla. Per¨° no ¨¦s per aqu¨ª, per on avan?a. Avan?a perqu¨¨ es fa Jocker, o es fa La La Land... Si no hi ha cinema d¡¯autor, el cinema no avan?a, i si no hi ha cinema comercial, el p¨²blic no va al cinema.

P. Quin paper juguen les plataformes?

R. Un paper meravell¨®s. Fa 20 anys parlaven de cinema els cr¨ªtics, els cin¨¨fils i quatre enterats. Ara tothom parla de la s¨¨rie que ha vist ahir. Qualsevol ciutad¨¤ est¨¤ veient almenys un cap¨ªtol al dia. I mai a la hist¨°ria la gent ha vist una pel¡¤l¨ªcula al dia. Una al mes, al cine, com a molt! Els cin¨¨fils potser hi an¨¤vem dues vegades a la setmana. I ja no et dic els joves, que veuen una temporada sencera en una dia. L¡¯audiovisual s¡¯ha convertit en un g¨¨nere de consum massiu i ha vingut per quedar-se. La separaci¨® que fa la ind¨²stria entre s¨¨ries (o televisi¨®) i cinema durar¨¤ dos dies. L¡¯¨²nic avantatge del cinema ¨¦s l¡¯espai d¡¯intimitat que es dona cadasc¨²: les s¨¨ries les veus al m¨°bil; a casa, si ve alg¨², les atures... Anar al cinema ¨¦s tot una lit¨²rgia: apagues el m¨°bil, t¡¯asseus, t¡¯oblides de tot... Aquesta ¨¦s la difer¨¨ncia, la lit¨²rgia, no el contingut.

P. Les plataformes s¨®n una salvaci¨® per al sector?

R. Cap al 2012 hi havia molta gent al mercat i molt poca feina. Per¨° des que es van animar les plataformes, a partir del 2016, hi ha m¨¦s feina de la que podem fer. Movistar, Netflix, HBO... ning¨² es vol quedar enrere. Les teles en obert saben que han de produir s¨¨ries en tancat. Tot ser¨¤ per quotes i tu decidir¨¤s quines vols pagar.