El cinema catal¨¤, de l¡¯any del prestigi a la consolidaci¨®

Fa tres anys, el cineasta portugu¨¨s Pedro Costa es queixava en una entrevista al festival internacional de Rotterdam de la gran tensi¨® que hi ha entre voler fer cinema i aconseguir els diners. ¡°Les pel¡¤l¨ªcules es fan amb l¡¯est¨®mac, amb el cor, i avui ho pots fer sol sense vendre-ho a ning¨². No vengueu res, a ning¨², si us plau¡±, deia. Per¨° fer pel¡¤l¨ªcules i s¨¨ries, i aconseguir que arribin al p¨²blic, ¨¦s car, molt car. Aix¨ª que el repte dels directors ¨¦s, m¨¦s aviat, associar-se amb productors que s¨¤piguen acompanyar-los. A Catalunya, una nova generaci¨® de productores, petites, independents, liderades la majoria per dones i que s¡¯han sabut aliar amb altres pa?sos per fer coproduccions, porta uns anys fent aquest paper. I la feina, malgrat les dificultats ¡ªamb sales de cinema que costen d¡¯omplir, i amb unes ajudes p¨²bliques molt minvades des de la crisi¡ª, ha donat fruits. El sector audiovisual catal¨¤ est¨¤ immers en un cicle dol?, en qu¨¨ produccions en catal¨¤ o altres idiomes acumulen prestigi en festivals com la Berlinale, Canes, Sant Sebasti¨¤ i ara M¨¤laga ¡ªon, aquesta setmana, Catalunya era el territori convidat en la secci¨® d¡¯ind¨²stria. Mentrestant, la demanda de noves pel¡¤l¨ªcules i s¨¨ries no deixa de cr¨¦ixer, esperonada per la irrupci¨® de les plataformes, i les ajudes p¨²bliques per fi remunten. El sector identifica encara algunes mancances, per¨° tamb¨¦ dues grans oportunitats: que el talent d¡¯aqu¨ª es faci servir per a produccions cada vegada m¨¦s ambicioses, i que la versi¨® original en catal¨¤ arribi a m¨¦s gent.

Damunt d¡¯un armari a les oficines de Lastor Media i Vila¨¹t Films, en un pis petit del barri de Sant Gervasi de Barcelona, hi ha un dels tresors m¨¦s preuats de la producci¨® catalana, el que d¡¯alguna manera ha simbolitzat l¡¯inici d¡¯aquest cercle virtu¨®s: l¡¯os d¡¯or que van guanyar fa una mica m¨¦s d¡¯un any a la Berlinale per Alcarr¨¤s. Aquesta pel¡¤l¨ªcula de Carla Sim¨®n explica b¨¦ el moment actual del sector. Ha dinamitzat la versi¨® original en catal¨¤, ¨¦s un exemple de com funciona la ind¨²stria ¡ªes tracta d¡¯una coproducci¨® entre diverses empreses, liderada per Avalon des de Madrid, i que inclou la italiana Kino Produzioni¡ª, i combina les dues maneres d¡¯assolir l¡¯¨¨xit: el prestigi dels premis i mobilitzar el p¨²blic (en el seu cas, amb 400.000 espectadors). ¡°Ha arribat en el moment prec¨ªs. Demostra que produir en catal¨¤ tamb¨¦ t¡¯obre possibilitats de viatjar, tot i que has de fer m¨¦s esfor? de promoci¨® i de finan?ament per atreure p¨²blic¡±, explica Tono Folguera, fundador i productor de Lastor Media. Uns quil¨°metres m¨¦s enll¨¤, al Poblenou, la productora Arcadia Motion Pictures t¨¦ tamb¨¦ els seus tresors sobre una tauleta: entre Gaud¨ªs i altres premis, hi ha el Goya del 2013 per Blancanieves, i el m¨¦s recent, d¡¯aquest any, per As bestas. Aquesta pel¡¤l¨ªcula ¨¦s un altre exemple de com ¨¦s el sector: ¨¦s en castell¨¤, gallec i franc¨¨s, ¨¦s una coproducci¨® (en aquest cas, amb Fran?a) i, altre cop, ¨¦s un cas d¡¯¨¨xit en festivals i sales. ¡°Estem molt feli?os, per¨° ¨¦s extraordinari que conflueixin cr¨ªtica, premis, festivals i taquilla. Ens dona for?a per seguir apostant per pel¡¤l¨ªcules d¡¯autor que tinguin vocaci¨® comercial. Per¨° cada pel¡¤l¨ªcula t¨¦ la seva dimensi¨® i objectius¡±, diu Sandra Tapia, productora executiva d¡¯Arcadia, que creu que el sector ha canviat molt en poc temps. ¡°Vaig entrar quan hi havia una gran crisi, i ara ¨¦s el moment de m¨¦s creaci¨®; abans hi havia les mateixes empreses de sempre, i ara hi ha un sector molt din¨¤mic; i tamb¨¦ ha canviat la figura del productor, que cada vegada t¨¦ m¨¦s rellev¨¤ncia i m¨¦s gent s¡¯hi vol dedicar¡±, explica.

L¡¯¨¨xit de les pel¡¤l¨ªcules t¨¦ molt a veure amb aquesta figura, sovint desconeguda pel gran p¨²blic. Un exemple d¡¯aquesta simbiosi entre productora i direcci¨® el trobem a les pel¡¤l¨ªcules d¡¯Albert Serra ¡ªla seva ¨²ltima obra, Pacifiction, va triomfar a Canes i als premis C¨¦sar¡ª, produ?des sempre per Andergraun Films, capitanejada per Montse Triola. Tapia tamb¨¦ treballa millor en una producci¨® creativa, molt propera a la idea i a la direcci¨®: ¡°Quasi parlo m¨¦s amb els meus directors que amb la familia. Som el motor de les idees, els primers que arriben i els ¨²ltims que marxen en projectes que duren com a m¨ªnim tres anys¡±. Tamb¨¦ ho viu aix¨ª Val¨¦rie Delpierre, que va fundar Inicia Films el 2006 a Barcelona i ha estat en la producci¨® de B de B¨¢rcenas, Estiu 1993, i m¨¦s recentment en La maternal i 20.000 especies de abejas, que va participar a la secci¨® oficial de la Berlinale. ¡°Crec que el que fem no ¨¦s descobrir el talent, sin¨® donar-li suport i acompanyar-lo, fer que es concreti. El m¨¦s important ¨¦s la confian?a m¨²tua, saber que tens la mateixa visi¨® del projecte, i pensar sempre com arribar¨¤ al p¨²blic¡±, explica.

M¨¦s pres¨¨ncia de les dones en llocs de responsabilitat

En aquesta din¨¤mica, associar-se amb el talent que comen?a ¨¦s clau. Mireia Graell, que formava part d¡¯Inicia Films, va treballar com a directora de producci¨® a Estiu 1993, i el 2017 va muntar la seva productora, Ringo Media. Ha produ?t l¡¯opera prima d¡¯?lvaro Gago, Matria, que va tenir molt bona acollida a la Berlinale, i ara ha anat a M¨¤laga amb La nit no fa vig¨ªlia, el treball d¡¯uns estudiants de la UPF. ¡°M¡¯ha vingut una mica donat fer primeres obres, crec que t¨¦ a veure amb una q¨¹esti¨® generacional: m¡¯agraden les hist¨°ries i visions diferents que tenen, i les seves maneres de fer. El m¨¦s important per a mi ¨¦s que el projecte sigui viable per la dimensi¨® que t¨¦ la productora, i que m¡¯entengui amb els creadors¡±, diu Graell. Una altra caracter¨ªstica de la nova generaci¨® de productores ¨¦s l¡¯¨¤mplia pres¨¨ncia femenina. Alba Sotorra, que com a directora i productora ¨¦s un exemple clar de projecci¨® internacional i coproduccions amb altres pa?sos (amb t¨ªtols com El retorn: la vida despr¨¦s d¡¯ISIS, nominat als International Emmy, o SICA a la Berlinale aquest any), forma part del col¡¤lectiu Dones Visuals. ¡°A Espanya s¡¯han fet mesures molt valentes, des de l¡¯Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals (ICAA), primer donant punts als equips liderats per dones per obtenir subvencions, i ara, com es fa a Su¨¨cia, amb quotes. Si entenem el cinema com una manera d¡¯explicar el m¨®n, que no hi hagi dones fa que es perpetuin estereotips¡±, diu Sotorra. ¡°En els festivals de cinema es valora molt una mirada original i diferent, i per aix¨° l¡¯arribada de la dona en posicions de decisi¨®, i tamb¨¦ en posicions t¨¨cniques, ¨¦s important¡±, afegeix. Tapia tamb¨¦ creu que aquest ha estat un dels canvis m¨¦s importants en els ¨²ltims anys: ¡°Ara falta fer el canvi en el sentit de les classes socials, que gent amb menys recursos pugui accedir a fer cine, perqu¨¨ les escoles s¨®n molt cares¡±.

Totes aquestes productores treballen gaireb¨¦ sempre en coproduccions, i un cas clar ¨¦s el de Sotorra, que treballa sovint fent ficci¨® o documental en pa?sos en conflicte, i que ara ha rodat en coproducci¨® amb els Pa?sos Baixos, Fran?a i Espanya, una pel¡¤l¨ªcula d¡¯una directora afganesa, en afgan¨¨s, i que passa a Atenes. ¡°Jo sola aix¨° no hauria pogut fer-ho¡±, afirma. ¡°En una producci¨® et pots sentir molt sola, i ¨¦s millor treballar amb alg¨² amb qui t¡¯hi entenguis. I despr¨¦s, les fonts de finan?ament se¡¯t multipliquen¡±, diu Graell, en refer¨¨ncia tamb¨¦ a les ajudes estatals, auton¨°miques i europees per a la coproducci¨®. Els diners europeus arriben pel programa Eurimages, per¨° tamb¨¦ per Europa Creativa Media, que dona ajuts a desenvolupament de projectes, festivals i distribu??dores. ¡°Busquem que les pel¡¤l¨ªcules tinguin diversitat, que traspassin fronteres i que tinguin un sentit europeu. Les pel¡¤l¨ªcules que millor viatgen s¨®n les que estan coprodu?des¡±, diu ?lex Navarro, coordinador del programa a Catalunya. ¡°Ens permet aportar i rebre: a vegades la gent se sorpr¨¨n que entrem en pel¡¤l¨ªcules italianes, per¨° ells van entrar a Alcarr¨¤s i van ajudar que tingu¨¦s una producci¨® suficient per jugar a primera divisi¨®. ?s molt important per complementar pressupostos¡±, explica Tono Folguera, fundador i productor de Lastor Media, que ha estrenat Suro, de Mikel Gurrea, i que t¨¦ en desenvolupament obres com Creatura, la nova pel¡¤l¨ªcula d¡¯Elena Mart¨ªn, o Polvo ser¨¢n, de Carlos Marqu¨¦s-Marcet. Aquesta capacitat de coproduir amb altres pa?sos tamb¨¦ fa que les obres tinguin una visi¨® m¨¦s internacional. Tapia explica que Catalunya s¡¯ha sabut adaptar b¨¦ al sistema de les coproduccions ¡ª¡±que surten de manera natural, perqu¨¨ expliques hist¨°ries d¡¯altres pa?sos, o que surten per buscar m¨¦s finan?ament¡±¡ª per la necessitat de buscar recursos: ¡°No som a Madrid, i a vegades costa, per¨° tamb¨¦ t¨¦ coses positives¡±, diu Tapia, que entre altres projectes est¨¤ desenvolupant la s¨¨rie El cuerpo en llamas, sobre el crim de la Gu¨¤rdia Urbana, per a Netflix.

Les plataformes de contingut han fet que hi hagi m¨¦s feina, per¨° hi ha el conflicte amb la propietat intel¡¤lectual del producte

La irrupci¨® de les plataformes ¨¦s un dels grans canvis que ha viscut l¡¯audiovisual. Navarro cita la plataforma Filmin com a cas d¡¯¨¨xit impulsat pel programa Media. ¡°La singularitat, l¡¯extensi¨® i la diversitat del nostre cat¨¤leg ens han impulsat¡±, diu Jaume Ripoll, cofundador de Filmin. Ara la plataforma tamb¨¦ est¨¤ fent productes originals, com la s¨¨rie Autodefensa, produ??da per Boogaloo, o la s¨¨rie documental sobre Terenci Moix que s¡¯estrenar¨¤ properament. ¡°El que fem ¨¦s donar llibertat als creadors, fer coses potents sense que la llengua sigui un impediment. L¡¯audiovisual catal¨¤ es troba ara en un moment molt dol?, i ara ens fa falta que la gent pensi en m¨¦s t¨ªtols que no nom¨¦s Alcarr¨¤s; ¨¦s una tasca que tenim tots¡±, apunta Ripoll. El que ha estat decisiu per al sector, per¨°, ha estat l¡¯arribada de les grans empreses de fora, que per llei han de fer produccions originals en els pa?sos on s¨®n: ¡°Hi ha hagut un increment de feina important, perqu¨¨ Netflix, Amazon o HBO estan contractant molt talent d¡¯aqu¨ª. Ara b¨¦, en general et contracten per fer un producte original, per¨° la propietat intel¡¤lectual se la queden ells, i aix¨° ¨¦s una contradicci¨®¡±, apunta Jordi B. Oliva, president de la federaci¨® d¡¯associacions de productors Proa. Els productors hi veuen un altre inconvenient, i ¨¦s que, com que hi ha m¨¦s feina, els sous dels t¨¨cnics s¡¯han encarit molt, mentre que els pressupostos segueixen igual.

El paper de TV3

Que els pressupostos no augmentin t¨¦ molt a veure amb la davallada del lideratge de TV3. El 2010, invertia 53 milions en produccions catalanes, i 16 milions en coproduccions, unes xifres que s¡¯han redu?t fins als 26 milions i 5 milions, respectivament, el 2021, segons les dades del nou pla estrat¨¨gic de la televisi¨® catalana. Paral¡¤lelament, qui ha agafat m¨¦s el lideratge des del sector p¨²blic ha estat l¡¯Institut Catal¨¤ de les Empreses Culturals (ICEC), que el 2022 va donar subvencions per valor de 35,3 milions d¡¯euros, 10 milions m¨¦s que l¡¯any anterior, i que amb programes com Catalan Films obre el mercat internacional a les productores. ¡°Hi ha un impuls que no hav¨ªem tingut fins ara, l¡¯audiovisual en catal¨¤ ¨¦s estrat¨¨gic: per exemple, l¡¯any passat vam donar subvencions de fins a 1,5 milions per cinc pel¡¤l¨ªcules i cinc s¨¨ries. Estem en un bon moment de producci¨®, i ho notem perqu¨¨ productores petites ara treballen amb una cartera de tres o quatre produccions en marxa. Aquest finan?ament serveix per industrialitzar m¨¦s el sector¡±, explica Francisco Vargas, director de l¡¯?rea Audiovisual de l¡¯ICEC.

¡°Estem bastant millor del que est¨¤vem abans de la pand¨¨mia. El govern ja considera que el sector ¨¦s estrat¨¨gic, i l¡¯exemple m¨¦s clar ¨¦s el projecte de fer el Catalunya Media City a les tres xemeneies de Sant Adri¨¤, per¨° falta que TV3 tingui m¨¦s dotaci¨®: si les productores aconsegueixen ajudes per¨° despr¨¦s troben un soci fora, ser¨¤ m¨¦s dif¨ªcil que puguin fer-ho en catal¨¤¡±, explica Oliva. David Ciurana, vicepresident de l¡¯associaci¨® de productors PAC, celebra que la Generalitat ¡°estigui corregint la situaci¨®¡±, tot i que creu que no ¨¦s suficient: ¡°Pel potencial que tenim, falten recursos, i hi ha el perill que les ajudes recaiguin sempre en les mateixes empreses¡±.

¡°Estem bastant millor del que est¨¤vem, el Govern considera que el sector ¨¦s estrat¨¨gic¡±, diuen els productors

Els productors somien en una situaci¨® en qu¨¨ les obres, siguin en la llengua que siguin, arribin a tot el p¨²blic, i que sigui la hist¨°ria la que demani una llengua. Alcarr¨¤s va ser un exemple que fer-ho en catal¨¤ no tanca portes, com Irati en el cas basc, per¨° els nous ajuts de l¡¯ICEC i la llei audiovisual espanyola, que obliga les televisions i plataformes a fer una part de la producci¨® en les lleng¨¹es cooficials, demostren que l¡¯impuls ¨¦s necessari. ¡°Sense ajudes seria impossible rodar en catal¨¤ una pel¡¤l¨ªcula ambiciosa¡±, diu Edmon Roch, d¡¯Ikiru Films, que est¨¤ preparant una pel¡¤l¨ªcula sobre l¡¯humorista Eugenio, amb David Verdaguer com a protagonista: ¡°Ser¨¤ la primera vegada que una cadena privada, Antena 3, participa en una pel¡¤l¨ªcula en versi¨® original en catal¨¤¡±, assenyala Roch, que est¨¤ darrera d¡¯¨¨xits com les pel¡¤l¨ªcules de Tadeo Jones. Des de Proa critiquen, per¨°, que la llei ¨¦s molt poc ambiciosa, perqu¨¨ amb una sola obra que estigui feta en llengua no castellana, les cadenes i plataformes ja cobreixen el percentatge necessari. ¡°El que ¨¦s m¨¦s important ¨¦s que TV-3 torni a liderar-ho¡±, diu Oliva. ¡°La pel¡¤l¨ªcula ¡®Mediterr¨¢neo¡¯ va ser un cas clar: TV-3 nom¨¦s va posar un 2%, i un altre productor, Movistar, va posar m¨¦s diners, per¨° va demanar que es fes en castell¨¤¡±, afegeix. I Folguera apel¡¤la a la responsabilitat dels espectadors: ¡°No hem d¡¯esperar a guanyar un ¨®s d¡¯or per anar al cine a veure una pel¡¤l¨ªcula en catal¨¤, si fem pel¡¤l¨ªcules, el p¨²blic ha de respondre¡±.