¡®Les cendres a la piscina¡¯, de Laura Gost, V Premi Proa de novel¡¤la

Sebasti¨¤

Dia 1 d¡¯abril de 2020, a Alc¨²dia, en Sebasti¨¤ fa vuitanta-un anys assegut a la sala d¡¯estar de ca seva. Ensuma la coca pujada que en Juan Manuel ha preparat a primera hora del demat¨ª. El dia abans, el cuidador va comprar els ous, el sucre, el llevat i la farina. Tamb¨¦ les espelmes, l¡¯u i el vuit, i un parell de coses m¨¦s. Vene?ol¨¤ de trenta-set anys, en Juan Manuel no t¨¦ carnet de conduir. Se¡¯n va al supermercat en bicicleta els dimarts, els dijous i els dissabtes. Els dimecres s¡¯atura a la farm¨¤cia perqu¨¨ li donin la medicaci¨® d¡¯en Sebasti¨¤. En Sebasti¨¤ mira el cuidador...

Sebasti¨¤

Dia 1 d¡¯abril de 2020, a Alc¨²dia, en Sebasti¨¤ fa vuitanta-un anys assegut a la sala d¡¯estar de ca seva. Ensuma la coca pujada que en Juan Manuel ha preparat a primera hora del demat¨ª. El dia abans, el cuidador va comprar els ous, el sucre, el llevat i la farina. Tamb¨¦ les espelmes, l¡¯u i el vuit, i un parell de coses m¨¦s. Vene?ol¨¤ de trenta-set anys, en Juan Manuel no t¨¦ carnet de conduir. Se¡¯n va al supermercat en bicicleta els dimarts, els dijous i els dissabtes. Els dimecres s¡¯atura a la farm¨¤cia perqu¨¨ li donin la medicaci¨® d¡¯en Sebasti¨¤. En Sebasti¨¤ mira el cuidador amb recel, esc¨¨ptic. L¡¯escepticisme el fa extensible a la coca d¡¯aniversari, que en Juan Manuel ha cobert d¡¯una capa de llet condensada que ell troba sobrera. Bufa les espelmes i el cuidador aplaudeix amb aquelles manotes fortes que el subjecten quan la p¨¨rdua de l¡¯equilibri l¡¯aplega sense el caminador a m¨¤. Despr¨¦s fa un rep¨¤s mental a les cridades de felicitaci¨® que preveu rebre durant el dia. Una d¡¯en Miquel i una altra d¡¯en Josep, els fills. Una de na Leidi, la tercera exdona. Cap cridada dels nets, cap tampoc de les altres exdones, na Catalina i na Mercedes. D¡¯amics ja no n¡¯hi queden gaires.

Potser en Sebasti¨¤ se sent tot sol, davant la coca enfornada per un home que fa un any no coneixia i que li fa costat per raons que queden enfora de l¡¯estimaci¨®. Tal vegada enyora la idea d¡¯un past¨ªs cuinat amb menys tra?a i amb m¨¦s tendresa i fa una ullada a les cadires buides que enrevolten la taula amb el conhort que, com a m¨ªnim, aquesta vegada hi ha una for?a d¡¯ordre major que est¨¦n la solitud arreu. Pot ser que pensi i senti totes aquestes coses, mentre bufa el vuitanta-u de cera vermella, per¨° tamb¨¦ ¨¦s possible que en Sebasti¨¤ es limiti a rovegar un tros de coca sense dir res, sense cap gr¨¤cies tampoc per a en Juan Manuel. Com a molt, una cr¨ªtica culin¨¤ria escarida: ?No fa llarg, per¨° es pot menjar?, o alguna cosa aix¨ª.

En Sebasti¨¤ observa la foto gran que presideix la calaixera de la sala d¡¯estar, la del marc platejat. Hi surt ell, hi surt S?o Paulo, hi surt na Leidi, la brasilera de qui en Sebasti¨¤ es va divorciar fa dos anys, despr¨¦s d¡¯onze de matrimoni. Na Leidi era l¡¯amiga de na Sandra, que els feia de criada a ell i a na Mercedes, la segona dona, al xalet exuberant d¡¯Alcanada.

De vegades en Sebasti¨¤ enyora el xalet de tres pisos que ell mateix va construir. Situat a primera l¨ªnia de la mar, el xalet era la demostraci¨® de puixan?a d¡¯un expag¨¨s pobler que s¡¯havia sabut reinventar amb l¡¯arribada del boom tur¨ªstic a l¡¯illa. De vegades, en Sebasti¨¤ fins i tot enyora na Mercedes. Per¨° sobretot enyora na Leidi. A na Catalina, la primera dona i mare dels seus fills, no l¡¯enyora mai.

Si hagu¨¦s sabut que, al cap de dos anys, estarien a?llats a casa com a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯una pand¨¨mia mundial, en Sebasti¨¤ s¡¯ho hauria pensat dues vegades abans de demanar el divorci a la brasilera. Per a una ment pragm¨¤tica com la seva, ¨¦s un disbarat que siguin les mans d¡¯en Juan Manuel, molt m¨¦s aspres i menys c¨¤lides, les que ara li fan els massatges i li col¡¤loquen b¨¦ els coixins quan se sent inc¨°mode a la butaca. Si ho hagu¨¦s sabut, encara estaria casat amb la tercera dona, d¡¯aix¨° no en t¨¦ cap dubte. Per¨°, ¨¦s clar, ell no podia saber-ho, ning¨² no podia saber-ho, que dia 1 d¡¯abril de l¡¯any 2020 estarien aix¨ª, i per aix¨° la resignaci¨® ¨¦s m¨¦s bona de dur.

El motiu del darrer divorci fou el seg¨¹ent: amb setanta-nou anys i casat per tercera vegada, en Sebasti¨¤ no volia conformar-se amb un matrimoni en qu¨¨ li calgu¨¦s cedir protagonisme, despla?ar-se a un costat. Des que s¡¯havia tret el carnet de conduir i el t¨ªtol de massatgista, na Leidi havia agafat el gust a les sortides amb les amigues, les allargava m¨¦s del compte. Tamb¨¦ havia apr¨¨s a gaudir de la seguretat de guanyar uns doblers propis fent massatges a alguns ve?nats, cada vegada m¨¦s ve?nats i cada vegada m¨¦s doblers. M¨¦s d¡¯un dia a la setmana, en arribar a casa, en Sebasti¨¤ se l¡¯havia trobada buida i fosca, amb les persianes abaixades, el sopar sense escalfar. Quan na Leidi havia tornat de fer les seves coses, havia manifestat un gran cansament, que s¡¯havia tradu?t en un parell de nits sense coit. I per aqu¨ª s¨ª que no hi passava, en Sebasti¨¤. Que el sexe era el sexe i setanta-nou anys no eren res, o aix¨° volia creure i fer creure als altres.

Ja n¡¯havia tengut a bastament amb els anys de sequera amb na Catalina, quan els fills eren petits. Tamb¨¦ amb les abs¨¨ncies de na Mercedes durant els mesos previs a la separaci¨®, quan la segona dona entr¨¤ en contacte amb una secta religiosa que li mud¨¤ la personalitat. En casar-se amb na Leidi, en Sebasti¨¤ sabia cert qu¨¨ l¡¯empenyia a contraure matrimoni per tercera vegada. I no tenia previst perdre de vista el full de ruta. No volia estar tot sol. Sobretot, no volia deixar de ser la m¨¤xima prioritat en la vida de la seva dona. La decisi¨® de casar-se amb la brasilera, com la de pagar-li el carnet de conduir i el t¨ªtol de massatgista, responia, en bona part, a aquesta voluntat. Era el m¨¦s pr¨¤ctic per a un home que aleshores fregava la setantena i que d¡¯un temps en?¨¤ tenia mal d¡¯esquena i pocs reflexos al volant.

Despr¨¦s del divorci turbulent amb na Mercedes, havia comunicat als fills la decisi¨® de casar-se amb na Leidi.

¡ªMe casar¨¦ amb ella tan aviat com sigui possible ¡ªhavia dit a en Miquel i en Josep¡ª. No t¨¦ papers ni cap lloc on caure morta i a mi me surt m¨¦s barata que una infermera. Me cuidar¨¤ b¨¦ i dubt que perdi el cap com l¡¯altra.

En sentir aquestes paraules, en Miquel havia fet un senyal al pare per advertir-lo que na Leidi era a la cuina. En Sebasti¨¤, concentrat com estava en l¡¯aperitiu que la brasilera acabava de servir, va fer un glop al Martini. El gest del fill major li va passar desapercebut.

En Sebasti¨¤ s¡¯acaba el tros de coca i fa saber a en Juan Manuel que t¨¦ son. El cuidador li allarga un torcaboques perqu¨¨ es faci nets els llavis, ara bruts de miques i de llet condensada. Despr¨¦s retira els plats i els coberts. La coca pujada la deixa all¨¤ on ¨¦s, damunt de la taula de la sala. A en Juan Manuel li agrada l¡¯oloreta que fa, l¡¯atmosfera que s¡¯impregna de la calidesa d¡¯alguns dol?os casolans. El cuidador acompanya en Sebasti¨¤ a la seva butaca i li col¡¤loca b¨¦ els coixins, tot seguit agafa un tass¨® d¡¯aigua freda i el deixa a la tauleta del costat. Quan en Sebasti¨¤ tanca els ulls, en Juan Manuel no apaga el televisor. L¡¯aparell ha estat sense so durant tot aquest temps, tamb¨¦ mentre en Sebasti¨¤ bufava les espelmes. El cuidador sap que l¡¯home de qui t¨¦ cura necessita la remor d¡¯un telefilm alemany per adormir-se. I en versi¨® original, res de doblatges. A en Juan Manuel el meravella aquesta excentricitat tan espec¨ªfica.

¡ªAix¨ª me¡¯n record de les alemanyes. ¡ªEn Sebasti¨¤ justifica la caparrudesa d¡¯aquesta manera. I quan en Juan Manuel li demana de quines alemanyes parla, l¡¯home encara t¨¦ temps de recordar n¡¯Anke, una de les al¡¤lotes que l¡¯any 1990 estiuejaven a l¡¯hotel Palacio. En Sebasti¨¤ n¡¯era el constructor i el propietari, i n¡¯Anke era alta i rossa i es posava uns biquinis min¨²sculs que amb prou feines li tapaven res.

Si ell tenia cinquanta-un anys, l¡¯estiu del 1990, n¡¯Anke en tenia vint-i-sis, tres m¨¦s que en Miquel.

Aleshores en Miquel estava enfora de ser un picador, per¨° tenia els seus encants, aix¨ª que no era forassenyat intuir que n¡¯Anke s¡¯hauria pogut sentir atreta per la silueta d¡¯espatlles amples, cames primes i bra?os fibrats del fill gran d¡¯en Sebasti¨¤.

En Miquel i n¡¯Anke reien sovint, flirtejaven, nedaven, s¡¯esquitxaven, tornaven a riure. En Sebasti¨¤ hi va compartir llit tres vegades. Desconeix qu¨¨ va fer en Miquel: no va tenir mai prou empenta per demanar-l¡¯hi, per¨° en Sebasti¨¤ sospita que l¡¯estiu del 1990 acab¨¤ amb pare i fill havent picat de la mateixa banderilla. L¡¯estiu seg¨¹ent, n¡¯Anke no va reservar habitaci¨® a l¡¯hotel Palacio. En Sebasti¨¤ no la va tornar a veure m¨¦s.

¡ªUna verge ¨¦s una alemanya de quinze anys que boixa poc.

En Sebasti¨¤ se sentia orgull¨®s de la frase que havia concebut. La trobava enginyosa, sarc¨¤stica. Per aix¨° l¡¯havia repetida sovint durant els anys vuitanta. Als sopars amb els amics, als dinars de feina, tamb¨¦ a casa, davant de la fam¨ªlia. En sentir-lo, els fills giraven els ulls en blanc, empegue?ts per la falta de pudor de son pare. Na Catalina, la mare dels al¡¤lots, la primera esposa, engolia cullerades de sopa sense replicar, resignada als exabruptes et¨ªlics de qui als anys noranta ja seria l¡¯exmarit.

Als anys setanta i vuitanta, les alemanyes tenen un impacte amarg en la vida de na Catalina. Durant els anys posteriors, el ressentiment se li fa present en anar-se¡¯n al llit, just abans que la son li concedeixi una treva per a la ranc¨²nia que li desperten en Sebasti¨¤ i les alemanyes, el frac¨¤s, el desamor, la pena.

Dona grasseta que amb prou feines sobrepassa el metre cinquanta, na Catalina prova una desena de r¨¨gims durant els darrers vint anys de matrimoni, condicionada pel nou c¨¤non de bellesa que imposen les estrangeres altes i estilitzades, de cossos esvelts i pell torrada pel sol. Ella, que es fa gran amb la convicci¨® que les pells morenes de les dones pageses s¨®n una cosa que conv¨¦ evitar, ensopega amb un canvi de paradigma segons el qual la pell blanquinosa deixa de ser el s¨ªmbol de les classes benestants per esdevenir antiquada, poc estiuenca, menys er¨°tica.

Na Catalina abandona el camp quan el marit comen?a a prosperar com a mestre d¡¯obres. Quan l¡¯especulaci¨® el du a adquirir cada vegada m¨¦s propietats, ajuda en Sebasti¨¤ amb la comptabilitat. Apr¨¨n a marxes for?ades a fer n¨²meros, a rebaixar lletres, a gestionar un patrimoni que, massa sovint, no es tradueix en un augment estable dels estalvis familiars, que ella revisa religiosament.

Quan en Sebasti¨¤ t¨¦ doblers, els gasta o els inverteix, per¨° quasi mai no els guarda.

Des que els nins s¨®n petits, en Miquel i en Josep l¡¯anomenen muti, a na Catalina. Muti per Mutter, que ¨¦s la paraula amb qu¨¨ els infants alemanys es dirigeixen a les seves mares quan passen les vacances a l¡¯hotel Palacio o a l¡¯hotel Voramar. Els petits Miquel i Josep gaudeixen de passejar pels hotels del pare. Es refresquen a la piscina i contemplen amb ulls fascinats els cabells ross¨ªssims d¡¯aquells nins i nines que se¡¯ls assemblen per¨° que parlen un idioma que ells no comprenen. Hallo. Bite. Danke. Mutter.

A na muti, per tant, ¨¦s a dir a na Catalina, es pot considerar que les alemanyes fins i tot li canvien la identitat. Per culpa d¡¯elles, perd el nom i el marit: l¡¯obsessi¨® d¡¯en Sebasti¨¤ ¨¦s tan poc discreta que na Catalina es veu obligada a plantar-se, a dir fins aqu¨ª hem arribat. Esgotades les possibilitats de mirar cap a una altra banda, deixa de fer veure que no passa res i el divorci s¡¯erigeix com l¡¯alternativa digna. En signar els papers, el divorci nom¨¦s ¨¦s l¡¯¨²nica alternativa, la dignitat ja l¡¯hauran perduda.

El que na Catalina no perd mai ¨¦s la gana. En deixar en Sebasti¨¤ i l¡¯exposici¨® a les alemanyes, les dietes s¡¯acaben de manera definitiva, per¨° haur¨¤ de passar un temps abans que aprengui a dissimular el menyspreu que li desperten els qui demanen un caf¨¨ amb sacarina, un refresc light. Na Catalina s¡¯allunya d¡¯aquest estereotip, hi posa ganes i ¨¨mfasi. I el record de la dona que demanava llet desnatada queda soterrat per sucres i farines i lactis sencers, ancorat en una ¨¨poca pret¨¨rita en qu¨¨ encara era na muti i la dona d¡¯un propietari d¡¯hotels encisat per les estrangeres.

En Sebasti¨¤ de vuitanta-un anys no t¨¦ cap pensament per a na Catalina, amb qui va estar casat durant m¨¦s de dues d¨¨cades. Ja no deu recordar tampoc com l¡¯anomenaven els fills.

?Mam¨¤?, respondria si alg¨² l¡¯hi deman¨¤s.

O potser es limitaria a dir: ?No en tenc ni idea?.

?s impossible, per¨°, que en Sebasti¨¤ se¡¯n recordi, del muti: l¡¯home ha canviat de vida i de dona un parell de vegades, des que tenia dos fills petits que li deien muti a sa mare, des que tenia una dona que esquivava els hidrats per acontentar-lo.

En Sebasti¨¤ s¡¯adorm amb dificultat. L¡¯arr¨°s a banda que ha devorat abans de la coca pujada es tradueix en una digesti¨® feixuga per al seu est¨®mac. Es pregunta si no hauria fet b¨¦ de prendre unes cullerades de sal de fruites abans de fer la

becadeta, que potser dos plats d¡¯arr¨°s han estat excessius. D¡¯un temps en?¨¤, ell i el cuidador vene?ol¨¤ s¡¯han acostumat a fer els ¨¤pats en plats de postres. D¡¯aquesta manera, si repeteixen no se senten tan culpables. Repetir quan menges en plats de postres no compta igual.

¡ªVal m¨¦s morir d¡¯un rot que d¡¯un badall.

¡ªLa padrina materna d¡¯en Sebasti¨¤, al cel sia, deia aix¨° i ell ho subscriu.

L¡¯home encara t¨¦ temps de fer dos rotets silenciosos abans que en Juan Manuel se¡¯l trobi mort. Quan se¡¯n va, en Sebasti¨¤ de vuitanta-un anys no ha reflexionat seriosament sobre si ¨¦s creient o no. Abandona aquest m¨®n sense gaires preocupacions i sense estar segur de res, tampoc de si al lloc on vagi s¡¯hi trobar¨¤ n¡¯Anke o alg¨² que s¡¯hi assembli.