El pitjor sexe de l¡¯any
Una panor¨¤mica sobre el patrimoni er¨°tic literari i una proposta de joc: els ¡®Bad sex awards¡¯ de la literatura catalana
Escriure sobre sexe en catal¨¤ avui parteix d¡¯un problema insalvable: a la vida real ning¨² s¡¯escorre i tothom es corre, un barbarisme castell¨¤. Aix¨° situa qualsevol escriptor que vulgui fer gaudir els seus personatges fins al final en una disjuntiva: abaratir la llengua a favor de la naturalitat o trencar l¡¯erotisme que hagi aconseguit plantar amb una paraula contraintu??tiva. ¡°Tot va lligat, naturalment¡±, deia Joan Fuster, ¡°les batalles, les crisis econ¨°miques i l¡¯¨²s dels genitals¡±. I que follar estigui mediat per la digl¨°ssia ¨¦s un fet no determinant per¨° si il¡¤lustratiu de la precarietat del que ell anomenava ¡°patrimoni er¨°tic¡± ¡ªliterari, s¡¯ent¨¦n.
Amb una mirada panor¨¤mica a les escenes de sexe que s¡¯han publicat aquest any a Catalunya, podem diferenciar tres escoles a l¡¯hora de salvar el problema ling¨¹¨ªstic de l¡¯¨¨xtasi se?xual. Molt pocs l¡¯ignoren i es mantenen ferms en esc¨®rrer-se, amb diferents graus d¡¯¨¨xit. Els escriptors m¨¦s literals parlen d¡¯arribar a l¡¯orgasme, una construcci¨® menys seductora i sobretot m¨¦s productiva. I els m¨¦s eufem¨ªstics o covards busquen met¨¤fores per mantenir el coit en un pla l¨ªric i sovint inc¨°mode. ?s a dir, el sexe literari ¨¦s m¨¦s evasiu que propositiu. En aquestes mateixes p¨¤gines, fa unes setmanes Anna Pazos veia un patr¨®: ¡°diria que a la meva generaci¨® la tend¨¨ncia ha culminat en una desaparici¨® gaireb¨¦ absoluta del sexe en l¡¯escriptura masculina; o almenys d¡¯un sexe despullat que no causi una vergonya aliena intolerable. Sospito que aix¨° ¨¦s senyal d¡¯una barreja de malestar cultural, incomoditat personal i terror¡±.
Per¨°, amb un parell d¡¯excepcions, l¡¯acostament avergonyit i mediocre al sexe en la literatura catalana actual no t¨¦ g¨¨nere. De fet, el problema s¡¯ha assenyalat c¨ªclicament. En aquest mateix text que citava de Joan Fuster, titulat ¡°Salvem el patrimoni er¨°tic!¡± i publicat a la revista Serra d¡¯Or l¡¯any 1978, el valenci¨¤ es queixava: ¡°Els novel¡¤listes locals, que llegeixo aplicadament, em semblen cast¨ªssims, i ells, ai!, s¡¯imaginen ¡°depravats¡±. Fa pena la mediocritat ¡°er¨°tica¡± de la narrativa catalana d¡¯avui¡±. Una narrativa que considerava allunyada dels camins que havia obert Tirant lo Blanc i obsessionada amb el materialisme hist¨°ric. A banda d¡¯acusar els escriptors d¡¯embussats, ell trobava a faltar en l¡¯ambient una atenci¨® m¨¦s sofisticada a les manifestacions er¨°tiques en l¡¯art, no nom¨¦s a les obres intencionadament sexuals sin¨® a qualsevol acostament al tema. ¡°La humanitat sencera comen?a de cintura cap avall. La humanitat catalana tamb¨¦¡±, escrivia, i reclamava una Hist¨°ria de l¡¯erotisme catal¨¤ per completar un relat col¡¤lectiu massa protagonitzat per batalles, matrimonis din¨¤stics i embolics diplom¨¤tics.
El reclam va fer efecte i no ¨¦s dif¨ªcil trobar articles posteriors que repassen el sexe en la narrativa catalana dels segles XIX i XX. Tothom assenyala un c¨¤non escrit i protagonitzat, sobretot, per homes casats, eunucs i capellans, her¨¨ncia de l¡¯oficialisme i la restricci¨® tem¨¤tica de la Renaixen?a i d¡¯un tarann¨¤ derrotat. ¡°Com a conseq¨¹¨¨ncia¡±, escrivia Jordi Castellanos el 1989 a L¡¯Aven?, ¡°el p¨²blic lector de catal¨¤ nom¨¦s vol trobar, en catal¨¤, all¨° que s¡¯ajusta al sistema de valors que se li presenta: i va a buscar al castell¨¤ els altres valors literaris, menys sacralitzats, sotmesos a la llei de l¡¯oferta i la demanda, per¨° que responen a necessitats que, no per m¨¦s ¡°baixes¡±, s¨®n menys reals¡±. Caldria afegir-hi la cultura popular i tots els escriptors (sobretot poetes) que escrivien des dels marges.
Fa uns mesos, Eloy Fern¨¢ndez Porta, pensador i art¨ªfex de l¡¯exposici¨® Bad painting? amb Carlos Pazos, explicava que a Catalunya existeix una relaci¨® entre identitat i bon gust. Calia ser una mica angl¨¨s per ser un bon catal¨¤ als anys vuitanta, i TV3, l¡¯aparell de construcci¨® nacional del moment, es va fundar en contraposici¨® al barroerisme de les televisions espanyoles. En aquest context, el bon gust nom¨¦s es podia definir per oposici¨® i, per tant, la cultura elevada i convergent era la que no ofenia ning¨².
L¡¯oposici¨® de l¡¯oposici¨® buscaria, precisament, ofendre. Durant els setanta i vuitanta apareixerien col¡¤leccions de literatura er¨°tica, com ¡°La Marrana¡± (de l¡¯editorial La Magrana) i ¡°La Piga¡± (P¨°rtic). Llavors es disputava qu¨¨ fer-ne de la llibertat postfranquista, i en un gir postfeminista sembla que ara s¡¯estan intentant replicar aquestes operacions. Fa tres anys que l¡¯editorial Raig Verd convoca el concurs de relats ¡°Sexe fora de norma¡±, i Laia Reginc¨®s, editora de La Ela Geminada, acaba d¡¯engegar la col¡¤lecci¨® de literatura er¨°tica Idil¡¤lis, que tot just recupera Obres p¨²biques, una novel¡¤la que Manuel de Pedrolo va escriure en aquells setanta i que duia anys descatalogada. Al gener Reginc¨®s publicar¨¤ Sade, que ja havia tradu?t ¡°La Marrana¡±, i no ¨¦s casual que la recuperaci¨® gaireb¨¦ hagi coincidit amb el moment en qu¨¨ el CCCB ha buscat la comuni¨® entre llibertinatge i wokisme dedicant-li una exposici¨® al marqu¨¨s. Per¨° tant Sade com Pedrolo escri?vien per motius que no tenien absolutament res a veure amb l¡¯erotisme, i d¡¯aqu¨ª la paradoxa d¡¯aquestes temptatives de fer-los reflotar com a Moisesos de l¡¯alliberament sexual.
La gr¨¤cia d¡¯Obres p¨²biques ¨¦s, com en gaireb¨¦ tot el que feia Pedrolo, l¡¯experiment. La trama ¨¦s senzilla: un tal John Brown Smith es dona un cop al cap i comen?a a muntar-s¡¯ho amb qualsevol dona que es bellugui en una ciutat que parodia el somni americ¨¤. S¨®n p¨¤gines i p¨¤gines de pornografia, primer desconcertant, despr¨¦s excitant (a vegades les dues coses alhora, fet que genera un efecte estrany) i finalment repetitiva i avorrida. El sexe en aquest cas ¨¦s una via per assenyalar l¡¯absurd i aconseguir l¡¯alliberament, i no un alliberament en si mateix.
El 1979 el col¡¤lectiu Of¨¨lia Dracs (on hi havia Jaume Fuster, Jaume Cabr¨¦, Joaquim Carb¨®, Josep Maria Illa, Quim Monz¨®, Joan Rend¨¦, Xavier Romeu i Joaquim Soler, cap dona hi va voler participar) va guanyar el premi de narrativa er¨°tica La Sonrisa Vertical, que atorgava l¡¯editorial Tusquets, amb Deu pometes t¨¦ el pomer, fet que es va considerar una fita en la normalitzaci¨® de la llengua. En aquests contes, els personatges s¡¯escorren, i no queda gens for?at perqu¨¨ el to ¨¦s sempre l¨²dic i, per tant, propositiu. Barregen imatges expl¨ªcites, expressions populars, una exig¨¨ncia en el l¨¨xic, escenaris quotidians i, sobretot, una aposta ferma per la picardia. Per¨°, successors d¡¯una tradici¨® m¨¦s cerebral que genital, cada dos per tres apareix un cop d¡¯efecte d¡¯humor distanciat. El preu a pagar per ser pornogr¨¤fic per¨° no barroer ¨¦s l¡¯autoconsci¨¨ncia, que es troba radicalment oposada al desig.
La voluntat llavors era dessacralitzar i actualitzar la literatura catalana, per¨° el principal defecte dels projectes amb un programa militant ¨¦s que s¨®n inexpugnables en les bones intencions per¨° trenquen l¡¯efecte m¨¤gic del desig integrat naturalment en l¡¯escriptura. Sense l¡¯empara d¡¯un pacte de g¨¨nere, un llibre ja no ha d¡¯excitar, sin¨® seduir i, per tant, la cosa ja no va d¡¯assenyalar el plaer amb el dit sin¨® de suggerir-lo obliquament. Cal molta honestedat, per a aix¨°, tant en la llengua com en les imatges, i per tant ¨¦s m¨¦s f¨¤cil descobrir l¡¯escriptor poruc o maldestre. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s molt m¨¦s interessant. Nom¨¦s un any abans de les Deu pometes, Quim Monz¨® havia publicat Uf, va dir ell a Quaderns Crema, que comen?a, precisament, amb un relat que se¡¯n fot de la tradici¨® sexual liter¨¤ria narrant un coit que mai aconsegueix acabar ¡ª¡±alleugir org¨¤smicament l¡¯adoraci¨® que es professen¡±¡ª, des del segle XVIII fins a la modernitat. ?s un conte literari i no er¨°tic, per¨° precisament perqu¨¨ difumina ir¨°nicament la frontera entre erotisme i literatura, ent¨¦n millor el desig que la majoria d¡¯escenes er¨°tiques que s¡¯han publicat en la narrativa d¡¯aquest any. Aqu¨ª Monz¨® assenyala b¨¦ el que molts poetes i alguns narradors han sabut veure: literatura i erotisme s¨®n el mateix perqu¨¨ els dos juguen a despla?ar la causa dels seus efectes. Despertar el desig vol dir acostar-se en espiral a un misteri que nom¨¦s es pot mantenir viu amb l¡¯ajut de met¨¤fores o jocs est¨¨tics que l¡¯allunyen sempre un pas. L¡¯alternativa ¨¦s matar la vergonya i saltar-hi de cap, i per a aix¨° no cal sentit de l¡¯humor sin¨® viol¨¨ncia contra un mateix. Qualsevol cosa entremig fregar¨¤ el rid¨ªcul.
?ltimament la preocupaci¨® pel patrimoni er¨°tic ha anat revifant, sobretot quan ha anat vinculada a la idea d¡¯escriptura femenina. ¡°[E]n un ull, hi duem un peda?¡±, deia Montserrat Roig a Digues que m¡¯estimes encara que sigui mentida, ¡°i aix¨° ens permet seguir mirant cap endintre, escoltar la nostra veu, la no expressada o no admesa com la Gran Veu¡±. ?s evident que el sexe en la literatura t¨¦ m¨¦s funcions que la de seduir el lector, i probablement aix¨° expliqui per qu¨¨ els pocs escriptors que hi fan incursions complexes siguin dones que pensen sobre si mateixes a trav¨¦s de l¡¯abjecci¨® i de certa turbul¨¨ncia (i sovint referents estrangeres). Ara b¨¦, l¡¯etiqueta de literatura femenina va quedant obsoleta, i no fa gaire Marina Pintor elogiava en un reportatge a Quadern escenes sexuals d¡¯Eva Baltasar, J¨²lia Bacardit i Blanca Llum Vidal fixant-se, precisament, en all¨° que les fa andr¨°gines.
Els Bad Sex Awards i la utilitat del mal gust
?s dif¨ªcil establir un criteri quan l¡¯¨¨xit o el frac¨¤s del sexe literari dep¨¨n dels genitals de cada lector, i va ser en la mateixa confer¨¨ncia en qu¨¨ Eloy Fern¨¢ndez Porta parlava del bon gust catal¨¤ i TV3 on vaig sentir a parlar sobre els Bad Sex Awards per primera vegada. ?s un certamen que des del 1993 organitza la revista liter¨¤ria brit¨¤nica The Literary Review, i que, com diu el seu nom, tria la pitjor escena sexual en la narrativa que s¡¯ha publicat durant un any. En les llistes de finalistes hi ha noms com Erri de Luca, Salman Rushdie, Stephen King o Haruki Murakami, i s¡¯hi han premiat passatges com ara aquest: ¡°Katsuro es queixava mentre una protuber¨¤ncia es formava sota el material del seu kimono, una protuber¨¤ncia que Miyuki va aprofitar, pastar, fregar, aixafar i matxacar (...). Miyuki se sentia com si estigu¨¦s manipulant un petit mico que arronsava les potes¡± (de Didier Decoin). El criteri ¨¦s tan ambigu com la recerca d¡¯escenes pretensio?ses, de mal gust, autoreferencials o redundants. En definitiva, que facin vergonya aliena (cringe).
En un gir reaccionari, per¨°, el 2020 els seus impulsors van plegar adduint que aquell any pand¨¨mic ¡°el p¨²blic ja havia estat sotm¨¨s a massa coses dolentes perqu¨¨ estigu¨¦s justificat exposar-lo tamb¨¦ al mal sexe¡±. ?s una excusa que de tan d¨¨bil fa enfadar i, evidentment, el premi no ha tornat despr¨¦s de la covid.
Durant gaireb¨¦ trenta anys, els Bad Sex Awards han estat tan respectats com criticats, perqu¨¨ es carreguen les l¨°giques del desig per enfotre¡¯s. Feu una cerca a Google: hi trobareu infinitat de llistes que rescaten els fragments, sempre brev¨ªssims, que el jurat de cada any ha seleccionat com a finalistes. Llegits en conjunt, un darrere l¡¯altre, fan un efecte molt similar al d¡¯Obres p¨²biques: la repetici¨®, la descontextualitzaci¨® (i la falta de talent) eliminen l¡¯erotisme del sexe i nom¨¦s fan riure. Per¨° el concurs s¡¯ha mantingut influent perqu¨¨ ha trobat la manera d¡¯augmentar el nivell de l¡¯ambient sense convertir el fet de parlar de sexe en avorrit ni acad¨¨mic. ?s a dir, sense pervertir el misteri de fons i nom¨¦s circumval¡¤lant-lo. Ho deixo a criteri del lector. Vet aqu¨ª un recull (no complet, s¨ª m¨¦s exhaustiu del que podria semblar per la quantitat) de les escenes er¨°tiques o sexuals de la literatura catalana del 2023. Debateu, trieu, amplieu i escorregueu-vos si cal.
Unes ganes salvatges de cridar?
L¡¯Adam em cavalca a ritme de pent¨¤metre i¨¤mbic shakespeari¨¤ o del que sigui que estan fetes les r¨¨pliques de Ricard III. No perd el ritme, ni el de la polla ni el dels versos, i jo acabo amb la bava penjant, tacant la fusta seca i mil vegades trepitjada de l¡¯escenari. (¡) Arribo a l¡¯orgasme. I despr¨¦s ho fa ell.
Les nostres mares?
I encara arrapada als seus llavis, li va estirar una m¨¤ i se la va ficar a dins. De dret al nucli. Res de dreceres, aquest cop. I els esperava tant, els seus dits, se li emotllaven tan b¨¦, els feia entrar m¨¦s i m¨¦s endins a cada sacseig, que la Maria Teresa va tenir por que li caigu¨¦s rodona. Amb la m¨¤ que li quedava lliure va estirar l¡¯estora de la banyera per fer-li tebi el terra. I la va anar guiant fins a tenir-la estirada. Li va desfalcar la m¨¤. No, sisplau! va suplicar-li la Dolors. Xsss, a l¡¯altre. Li va obrir dol?ament les cames, i s¡¯hi va abocar. La Dolors havia estat amb els ulls tancats tota l¡¯estona. De veure-ho no ho va veure. Per¨° hauria jurat que la Maria Teresa li havia entrat a dintre. Que s¡¯hi havia esquitllat tota ella. Sencera. Que li havia nedat riu amunt. Que li havia trobat la muntanya m¨¤gica. I que li havia descl¨°s el saltant d¡¯aigua m¨¦s ric de la terra.
Consum preferent?
A m¨¦s, ¨²ltimament, quan ho hem fet la polla de l¡¯Uri no ha estat tan dura. M¨¦s aviat morcillona, com un bra? de gitano a temperatura ambient. Ell es deu pensar que no me n¡¯adono, que la seva desinflada no deu ser tan greu si encara no li he preguntat ei, tot b¨¦?, he fet alguna cosa malament?, no soc prou? O que no soc una teia empoderada com D¨¦u mana com per enviar-lo a pastar fang perqu¨¨ mira, tio, hauries de ser un d¡¯aquells reis medievals rosegant ossos de pollastre amb les galtes cobertes de bava. Per¨° tot i no tenir un penis pura ra?a, tot i ser un impresentable, no soc de matar la cosa si estem al l¨ªo, de carregar-me el que encara t¨¦ un cul de vida.
Biografia del foc?
El poeta la veu a ella, per¨° ella no veu el poeta, ella veu el m¨®n. ?s com si se l¡¯estigu¨¦s follant una polla sense nom, sense cap, sense veu, sense consci¨¨ncia. La polla de D¨¦u. El vell prepara uns perols a l¡¯estable amb l¡¯ajuda de la filla, o la jove. Despr¨¦s, torna al safareig i es frega les mans altra vegada. Ella sent el fred dolor¨®s del vell a les mans i l¡¯orgasme li arriba amb una intensitat tamb¨¦ dolorosa. Fa un crit. La neu flonja esmorteeix el so. El vell s¡¯eixuga les mans al davantal ensangonat. El soroll ¨¦s el regne dels salvatges. Un regalim blanc li baixa per la cuixa.
Profecia?
(Edicions de 1984)
El terra era de rajoles fredes. En Garom se li va col¡¤locar al damunt, amb feixuguesa; notava el seu pes, que li premia els ossos dolorosament, i a sota tota la finor de la pell de l¡¯Andrea, la finor inaccessible i impossible que era all¨¤ mateix i li entretallava la respiraci¨®. Amb un gest r¨¤pid que el va desconcertar, ella li va encaputxar la carn esperan?ada i la va acollir dins seu.
Fucking New York?
Quan va sortir de l¡¯estaci¨® va girar a m¨¤ esquerra i va posar-se a pixar en un rac¨®, va ser llavors quan el vaig sorprendre i vam anar a pillar un paquet de birres abans de pujar al pis. Esperava que potser em sorprendria, perqu¨¨ era un noi espavilat i sexi, per¨° no. La seva manera de follar era adolescent. Jo guiava i ell es deixava fer. Sexe esportiu. Em va dir que si estava sobre seu no es podia esc¨®rrer. Em vaig posar a quatre potes i em va penetrar amb vehem¨¨ncia. Aix¨° va estar b¨¦. Vaig trobar buf¨® que em pregunt¨¦s si es podia esc¨®rrer. I ¨¦s clar, noi. Els meus orgasmes capricio?sos em semblaven infinits dins la seva inutilitat.
Un dietari sentimental
Est¨¤vem estirats a tocar l¡¯una de l¡¯altre, de les poques vegades que hem dormit junts ell i jo. L¡¯acarono, li llepo l¡¯espatlla, recorro el seu tors, arribo a les seves natges. Ell emet alguns sons, discrets, fluixos, davant seu t¨¦ la pantalla del m¨°bil. Jo vull posar-me com un fetus sota els llen?ols vora seu i llepar-li l¡¯anus i que despr¨¦s se m¡¯escorri a la boca. El toco amb el tou dels dits, ell sospira, aquest cop no s¡¯enretira com altres vegades, altres vegades li he fet petons a les natges i em ve al cap el seu ¡°vigila lo que haces, eh¡±, mig sorpr¨¨s, mig opressor, o una frase menys agressiva per¨° igualment taxativa.
Una casa fosca i un flagell
Aix¨ª que assenteix i s¡¯hi posen, es despullen l¡¯un a l¡¯altre, s¡¯acaricien les esquenes i els pits i els colls, es mosseguen les espatlles, els llavis, i de seguida se li fa evident, a en Daniel, que l¡¯Of¨¨lia arrossega una certa promesa de plenitud sexual. Amb ella la sincronia ser¨¤ perfecta, els encaixos seran ideals, les friccions seran justes i tot lliscar¨¤ i escalfar¨¤ i lubricar¨¤ i pessigar¨¤ en la mesura exacta. De moment, tot segueix un ordre habitual: la cadena de muntatge de l¡¯orgasme que arribar¨¤ d¡¯aqu¨ª una estona comen?a a apilar peces a la cinta i a cargolar les primeres juntures. Per¨° hi ha alguna cosa lleugerament desconjuntada. La manera com l¡¯Of¨¨lia li agafa la pell i li clava els dits a la carn t¨¦ un punt d'agressivitat que, sense arribar a fer-li mal, tampoc ¨¦s ben b¨¦ agradable, com si en Daniel fos una massa crua de pa i ella volgu¨¦s donra-li una forma incomprensible abans d¡¯enfornar-lo.
Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres
I la Joana sot aquell pi d¡¯home, destapava un reig bord com no n¡¯hi havia cap altre. Un bolet que li omplia la m¨¤ sencera. I que ella acariciava amb delicadesa, per no trencar-ne el coll de mantega. Perqu¨¨ en Bernard¨ª era lleig com un verro, que la Joana ho podia dir, per¨° quin bolet! Mareta meva, quin bolet. Vellutat i dur i bonic com una mala cosa. Vermell i blanc i brillant de rosada. Com si tota la finor, tota la bellesa, tota l¡¯alegria s¡¯haguessin amagat all¨ª sota, amb forma de barret, anell, espores i peu, clavant-se com una arrel dins la terra fosca. Bolet, qui t¡¯ha plantat? La Verge Maria amb cinc dits i fins aqu¨ª m¡¯ha portat!
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
