¡®El m¨®n es torna senzill¡¯, de Laura Gost: L¡¯atracci¨® de l¡¯abisme

Quan acabo incomodat l¡¯encadenament de mon¨°legs d¡¯El m¨®n es torna senzill, busco un article de l¡¯estiu passat de The Guardian que em va enviar l¡¯editora Pilar Beltran. La periodista Mary Ann Sieghart ¡ªsigna MA Sieghart, despr¨¦s ja desvela el nom femen¨ª rere les inicials¡ª s¡¯hi preguntava per qu¨¨ els homes llegeixen pocs llibres escrits per dones. No era nom¨¦s una intu?ci¨®. Era una constataci¨®. A partir de les dades del mesurador de vendes Nielsen, afirmava el seg¨¹ent: les deu autores m¨¦s venudes (d¡¯Austen a Atwood) s¨®n llegides per un 81% de dones i un 19% d¡¯homes, mentre que els deu autors m¨¦s venuts s¨®n llegits per un 55% d¡¯homes i un 45% de dones. Com s¡¯explica aquest decalatge? A l¡¯article diu que tal vegada els homes no concedeixen tanta autoritat a les autores. No ho veig del tot clar. Tamb¨¦ diu que ¡°les dones estan preparades per llegir llibres d¡¯homes, per¨° molts menys homes ho estan per llegir llibres de dones¡±. No desenvolupa aquesta afirmaci¨®, per¨° em sembla suggeridora. Abans que res perqu¨¨ potser em permetria entendre aquesta estranya sensaci¨® d¡¯agror amena?ant que m¡¯ha deixat la segona novel¡¤la de Laura Gost (Sa Pobla, 1993).

Els mon¨°legs d¡¯una narradora de qui no coneixem el nom ¡ªamb ella mateixa, amb la mare i l¡¯¨¤via mortes¡ª ens permeten accedir a la intimitat d¡¯una dona des dels 14 anys fins als 30. Tot el llibre, escrit amb una llengua que vol atrapar els sentits, ¨¦s una meditaci¨® sobre la relaci¨® que ella ha mantingut amb el seu cos des de l¡¯adolesc¨¨ncia fins a la maduresa, des de la primera relaci¨® sexual fins al part de la primera filla. No ¨¦s una relaci¨® pl¨¤cida. ?s malaltissa, obsedida a buscar la funci¨® terap¨¨utica de la malaltia que sap que sofreix. Perqu¨¨ ¨¦s a trav¨¦s del cos que creix flirtejant amb l¡¯abisme, endinsant-se en un buit que nom¨¦s pot temperar quan literalment es buida. Des de la primera escena, agenollada davant del lavabo i explicada amb una meticulositat torbadora, descobrim que la narradora pateix bul¨ªmia i que provocar-se el v¨°mit ha acabat esdevenint el recurs quotidi¨¤ per controlar-se l¡¯angoixa de no saber quina vida voldria viure. No ¨¦s una q¨¹esti¨® est¨¨tica sin¨® psicol¨°gica. ¡°L¡¯¨²nic que jo desitjo ¨¦s que se¡¯m permeti perpetuar aquesta forma de control sense despertar recels. L¡¯¨²nic que vull ¨¦s que em deixin vomitar en pau¡±.

Estic preparat per acarar la meva subjectivitat a l¡¯experi¨¨ncia de radicalitat que substancia el llibre? No del tot. No perqu¨¨ la narradora, d¡¯entrada, segueixi preservant el seu refugi autodestructiu. El seu naufragi de desconcert ¡ªen qu¨¨ el v¨°mit actua com a purga emocional¡ª ¨¦s assumible. M¨¦s endavant, tanmateix, la seva subjectivitat et complica la teva. Amb el pas dels anys ella mant¨¦ aquesta relaci¨® amb el buit que la calma, per¨° a la vegada comen?a a explorar la sexualitat com l¡¯espai on resoldre la relaci¨® conflictiva amb el seu cos. I ¨¦s a partir d¡¯aquell moment que la seva experi¨¨ncia de l¡¯amor amb el sexe, a trav¨¦s de la qual es controla del tot si es descontrola, pot esdevenir amena?adora per a un lector. No ho ¨¦s la cr¨°nica de les fragilitats, tampoc la contemplaci¨® dels v¨°mits i l¡¯estrat¨¨gia per dissimular-los ¡ªnetejar les parets del v¨¤ter, rentar-se les dents, la col¨°nia¡ª. Ho ¨¦s el mirall dels dubtes i fragilitats on descobrim les nostres, la dial¨¨ctica d¡¯una alteritat que se sap atreta per l¡¯abisme i que tra?a els nostres l¨ªmits. I a la fi ella sent que podr¨¤ sortir-ne, i nosaltres amb ella, quan veu la seva filla que surt de dins d¡¯ella.