No hi presenteu recurs
Un jutge pot canviar els usos ling¨¹¨ªstics d¡¯un grup classe, el binomi TSJC-TS pot fer canviar tot el sistema educatiu
Feta la llei, feta la trampa. Estaven tot cofois els nostres responsables pol¨ªtics amb l¡¯empescada de canviar la llei d¡¯educaci¨® per eludir la imposici¨® del 25% judicial de castell¨¤ a les escoles ¡ªtirant endavant all¨° de fer prevaler el projecte ling¨¹¨ªstic de centre i carregant tota la responsabilitat de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica en les direccions¡ª, quan ja ha arribat la tan esperada sent¨¨ncia de Canet, dilu?da pel marasme derivat de l¡¯anunci de l¡¯amnistia. I ¨¦s clar, com que els tribunals no es poden esperar a con¨¨ixer la sent¨¨n...
Feta la llei, feta la trampa. Estaven tot cofois els nostres responsables pol¨ªtics amb l¡¯empescada de canviar la llei d¡¯educaci¨® per eludir la imposici¨® del 25% judicial de castell¨¤ a les escoles ¡ªtirant endavant all¨° de fer prevaler el projecte ling¨¹¨ªstic de centre i carregant tota la responsabilitat de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica en les direccions¡ª, quan ja ha arribat la tan esperada sent¨¨ncia de Canet, dilu?da pel marasme derivat de l¡¯anunci de l¡¯amnistia. I ¨¦s clar, com que els tribunals no es poden esperar a con¨¨ixer la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional sobre l¡¯esmentada llei (recorreguda pels sospitosos habituals), la sent¨¨ncia l¨°gicament ha donat la ra¨® a la fam¨ªlia implicada, per¨° evitant en tot moment caure en el que la llei prohibeix expl¨ªcitament: la imposici¨® de cap mena de percentatge en qualsevol de les dues lleng¨¹es. El jutge deuria dir: ¡°Ah, doncs no imposo cap percentatge, per¨° que igualment facin una mat¨¨ria troncal m¨¦s en castell¨¤¡±.
La llei que evita els percentatges, per tant, ¨¦s paper mullat abans i tot de la sent¨¨ncia del Constitucional. Com en un gui¨® previsible, ben de seguida dos dels actors en la q¨¹esti¨® hi van dir la seva: d¡¯una banda, la monoling¨¹e Asamblea por una Escuela Biling¨¹e es va afanyar a proclamar l¡¯¨¨xit del seu esfor? en erigir-se com a defensa gratu??ta de la fam¨ªlia de Canet (no t¨¦ m¨¨rit, aix¨° ja ho feia l¡¯advocat ultra Esteban G¨®mez Rovira quan duia de franc els afers legals de l¡¯extinta Cadeca, all¨¤ als noranta) mentre s¡¯autoidentificava com un David que havia tombat Goliat (ja ¨¦s suposar que es pugui assimilar la figura de Goliat a la Generalitat...); de l¡¯altra, des d¡¯Educaci¨® es va posar el crit al cel dient que es tractava d¡¯una nova imposici¨® per la via judicial, i ja s¡¯hi ha anunciat la presentaci¨® de recurs. Per si no n¡¯hi hagu¨¦s prou, la consellera del ram, Anna Sim¨®, ha reblat la idea davant d¡¯una sent¨¨ncia similar en una escola del Prat: ¡°Ens defensarem davant de totes i cada una de les seves inger¨¨ncies¡±.
Poques idees poden ser m¨¦s desafortunades que aquesta de presentar recurs a la sent¨¨ncia de Canet. El sistema educatiu d¡¯immersi¨® ling¨¹¨ªstica ha viscut sempre la contradicci¨® de ser un model plenament constitucional (no hi ha hagut mai cap sent¨¨ncia que impugn¨¦s el model en ple) i a la vegada haver de satisfer el dret individual de les fam¨ªlies de lliure elecci¨® d¡¯idioma, dret existent no pas per voluntat del legislador, sin¨® de jutges que, en les darreres d¨¨cades, s¡¯hi han mostrat m¨¦s aviat emp¨¤tics. Durant un temps aquesta contradicci¨® es va resoldre amb l¡¯anomenada atenci¨® personalitzada, mecanisme que altre cop les fam¨ªlies disconformes van rec¨®rrer fins que la just¨ªcia els va donar la ra¨® i, davant de la impossibilitat de desmantellar el model, va prescriure all¨° del 25% en castell¨¤. En aquell moment es tractava, nom¨¦s, d¡¯una mesura que afectava les fam¨ªlies implicades, i que s¡¯hauria pogut contrarestar oferint inversament una prestaci¨® contr¨¤ria, com ara l¡¯atenci¨® personalitzada en catal¨¤ per a les fam¨ªlies que ho demanessin. En lloc d¡¯aix¨°, es va presentar recurs al Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya.
A partir de llavors, la hist¨°ria ¨¦s prou coneguda. El ?TSJC? no nom¨¦s no va donar la ra¨® a la Generalitat, sin¨® que va estendre l¡¯ocurr¨¨ncia del 25% a tota la xarxa, una mesura que a la fi va rebre l¡¯aval del Tribunal Suprem gr¨¤cies al recurs, altre cop, de la Generalitat. De deb¨° es pensaven que el TS desautoritzaria el TSJC? I davant les ¨²ltimes sent¨¨ncies de Canet i el Prat, de deb¨° es pensen que el recorregut dels recursos ser¨¤ un altre? La just¨ªcia ha esquivat l¡¯emissi¨® de percentatges tal com prescriu la nova llei, i ¨¦s ben possible que en els propers mesos presenciem un degoteig de sent¨¨ncies semblants merc¨¨s a lletrats altruistes que es creuen Davids, per¨° la manera m¨¦s r¨¤pida i efica? de soscavar encara m¨¦s l¡¯escola en catal¨¤ ¨¦s rec¨®rrer a inst¨¤ncies superiors. Un jutge nom¨¦s pot canviar els usos ling¨¹¨ªstics d¡¯un grup classe, el binomi TSJC-TS pot fer canviar tot el sistema.
I un dubte, per acabar. Merc¨¨s a la nova investidura hem vist altres lleng¨¹es al Congr¨¦s, s¡¯ha anunciat el trasp¨¤s de Rodalies i sembla que hi haur¨¤ llei d¡¯amnistia. I doncs, qu¨¨ ha passat amb l¡¯escola? No se n¡¯ha parlat?