Apocalipsi ara, orain, agora

Sembla que s¡¯hagi desencadenat l¡¯apocalipsi multiling¨¹e arran de l¡¯anunci de la flamant presidenta del Congr¨¦s dels Diputats, Francina Armengol, de permetre l¡¯¨²s de totes les lleng¨¹es oficials d¡¯Espanya (aquesta hauria de ser la designaci¨® m¨¦s adequada en lloc de l¡¯equ¨ªvoc cooficial, ja que tamb¨¦ el castell¨¤ hauria de tenir aquesta consideraci¨®), i aix¨° que la reforma del reglament de la cambra sempre ser¨¤ una mesura reversible: tal com Armengol ha dit que permetr¨¤ que es facin servir les altres lleng¨¹es, el seg¨¹ent president o presidenta b¨¦ pot deixar les coses all¨¤ on eren.

Per descomptat, els arguments de la caverna per impugnar una pr¨¤ctica que hauria de ser norma des de la Transici¨® han estat d¡¯all¨° m¨¦s virolats. No falten els que, directament, apel¡¤len al malbaratament de recursos, com si la contractaci¨® d¡¯uns int¨¨rprets per als plens i d¡¯uns traductors per al diari de sessions equivalgu¨¦s al pressupost de defensa i al cost de les pensions tot alhora; no he fet n¨²meros, per¨° no crec que vagi gaire m¨¦s enll¨¤ d¡¯una gota d¡¯aigua dins els pressupostos generals de l¡¯Estat. Tamb¨¦ hi ha qui creu que els diputats tenen el dret d¡¯expressar-se en altres lleng¨¹es (gr¨¤cies!), per¨° alhora et diuen que no s¡¯han de posar int¨¨rprets, i que si es volen fer entendre haurien de parlar en castell¨¤; tot plegat, una manera molt elegant de dir ¡°en espa?ol, que as¨ª nos entendemos todos¡±.

No falten tampoc els que recorren a l¡¯evid¨¨ncia que el castell¨¤ el sabem tots, i que de la mateixa manera que si anem per Espanya no anem amb un traductor a l¡¯esquena com qui porta una motxilla, tampoc els diputats de zones biling¨¹es haurien de gaudir d¡¯aquest privilegi a la seu de la sobirania popular. I l¨°gicament tamb¨¦ hi ha qui critica la mesura perqu¨¨ comporta fer un ¨²s pol¨ªtic del llenguatge, com si els diputats no fossin pol¨ªtics que pertanyen a partits pol¨ªtics i com si en una cambra pol¨ªtica no s¡¯hi discutissin mesures pol¨ªtiques. Hi ha qui es pensa que els diputats, dalt del faristol, han de fer servir les mateixes pr¨¤ctiques ling¨¹¨ªstiques de quan es troben als passadissos o a la cafeteria, ben b¨¦ com si no parlessin per boca d¡¯una s¨¨rie de ciutadans que els han triat per representar-los.

I al costat de tot aix¨°, s¡¯han repetit amb for?a dos conceptes contraposats, un d¡¯ells ben conegut i sovintejat, el de lengua com¨²n, sintagma funest del qual hem parlat diverses vegades; i l¡¯altre, el de lenguas regionales, que ens trasllada directament al franquisme. Certament, feia molt de temps que intel¡¤lectuals de presumpte prestigi no recorrien sense recan?a a aquesta terminologia, que semblava desterrada de l¡¯argumentari dels m¨¦s al¡¤l¨¨rgics a les pretensions de normalitat: ni apareixia al m¨ªtic Manifiesto de los 2.300 del 1981; ni sortia a l¡¯¨¤mpliament dif¨®s Manifiesto por la lengua com¨²n del 2008; ni el fan servir actualment els membres de col¡¤lectius com Impulso Ciudadano. I ara, tot d¡¯una sentim parlar de lenguas regionales, a dreta i esquerra, a veure quant triguem a trobar-nos la f¨®rmula lenguas vern¨¢culas.

La ira desfermada contra la resta de lleng¨¹es oficials ¨¦s la reacci¨® de l¡¯animal poder¨®s que se sent amena?at i es regira, ¨¦s la defensa acarnissada del privilegi ostentat durant d¨¨cades i que un nou ordre de coses amena?a d¡¯alterar. Sempre s¡¯ha associat el privilegi a una certa classe social, un color de pell, un determinat g¨¨nere i una orientaci¨® sexual, per¨° tamb¨¦ hi ha privilegi en l¡¯¨²s d¡¯una llengua, una de globalment poderosa, la que ja parlem tots i que pot ostentar l¡¯etiqueta de comuna. Per¨° aix¨ª com la resta d¡¯¨¤mbits s¨®n un¨ªvocs i porten a convertir el cos en un camp de batalla ¡ªperqu¨¨ no hi ha alternativa a la batalla¡ª, la ret¨°rica de la lengua com¨²n i les lenguas regionales instal¡¤la un marc de conveni¨¨ncia d¨²ctil que porta a la rendici¨® i cancel¡¤la la pretensi¨® de l¡¯altre d¡¯exercir els seus drets ling¨¹¨ªstics m¨¦s elementals i, en el cas dels diputats electes, els seus drets i deures de representaci¨® pol¨ªtica. ?s d¡¯all¨° m¨¦s obvi que si et vols fer entendre, si vols anar pel m¨®n, has de deixar de parlar aix¨° que parles.

No falta gaire per al debat d¡¯investidura i l¡¯adveniment de l¡¯apocalipsi, amb Marlon Brando agafant-se la closca i lamentant-se, l¡¯horror, izua, o horror.