Guarir ferides insultant-se al Cru?lla Com¨¨dia

La meva filla de sis anys diu que li fan mal les cames perqu¨¨ creix. Quan ho explica, se¡¯n riu de si mateixa i exercita una protoironia higi¨¨nica, perqu¨¨ en realitat no li fan mal les cames ¡ªaix¨° nom¨¦s ¨¦s una cosa que ha sentit dels grans¡ª sin¨® que li fa mal el dolor d¡¯una autoconsci¨¨ncia lacerant que s¡¯obre pas. Descobrir que viure ¨¦s una merda dolorosa ¨¦s una de les experi¨¨ncies humanes m¨¦s divertides. I llepar-se¡¯n les ferides davant dels altres, com un gat psic¨°tic, pot ser un espectacle art¨ªstic d¡¯una pot¨¨ncia insuperable.

Tinc una antena sempre amatent a la manifestaci¨® del calvari que va copsar laments semblants divendres passat, quan vaig assistir a la segona sessi¨® del Cru?lla Com¨¨dia que es va fer al Poblenou. S¡¯hi va concentrar la flor i nata dels nous humoristes catalans d¡¯inspiraci¨® americana; i van anunciar p¨²blicament els seus dolors ¡ªno ¨¦s cap t¨°pic que com m¨¦s desgraciat ¨¦s el pallasso m¨¦s gr¨¤cia fa¡ª, el m¨¦s gran dels quals ¨¦s la drogodepend¨¨ncia b¨¤sicament de dues subst¨¤ncies: la coca?na i TV3.

Sobre la primera poca cosa a dir, al marge que vaig observar davant del Casino de l¡¯Alian?a un aspecte singular respecte d¡¯altres sectors de la far¨¤ndula barcelonina: dos cotxassos no el¨¨ctrics mal aparcats davant de la porta que sens dubte eren camells preparats per a l¡¯avituallament necessari. El paper de la Corpo en la subsist¨¨ncia material de la nova com¨¨dia catalana ¨¦s m¨¦s complex. La bassa p¨²blica ¨¦s petita i s¡¯eixuga de pressa, com ¨¦s sabut, per¨° la tropa no pot respirar fora de l¡¯aigua. La tend¨¨ncia natural dels c¨°mics ¨¦s mossegar la m¨¤ que els alimenta i aqu¨ª aquesta tensi¨® s¡¯escenifica amb uns equilibris que transiten entre la censura, l¡¯autocensura i l¡¯esquizofr¨¨nia.

Ho expressava molt b¨¦ Raquel Herv¨¢s, murciana que explicava com ¡®s¡¯havia fet el somni catal¨¤¡¯ i havia aconseguit sortir a TV3. O els comentaris passivoagressius sentits al carrer, que constataven que una bomba aquest cap de setmana al Poblenou hauria arrasat la plantilla del flamant 3cat. Eren tots all¨¤, tots els que omplen els micron¨ªnxols de celebritat d¡¯un panorama endog¨¤mic completament dependent de la Corpo i, a m¨¦s, conscient de ser-ho. Aix¨° no vol dir que no hi hagi talent. Herv¨¢s va presentar un nou mon¨°leg de Maria Rovira/Oye Sherman molt competent i ben trenat, encara que sempre sembli que va amb el fre de m¨¤ posat i els seus millors gags ¡ªpenso en una magn¨ªfica recreaci¨® del segrest de la farmac¨¨utica d¡¯Olot amb Carles Porta¡ª siguin els menys riguts per un p¨²blic poc acerat. Oye, Marc Sarrats o Mag¨ª Garcia han demostrat que la qualitat no ¨¦s el problema.

El plat fort de la nit va ser una intervenci¨® en forma de ¡®roast¡¯ o festival d¡¯insults a Joel D¨ªaz, que no tenia altra intenci¨® que la depuraci¨® cat¨¤rtica dels mals rollos creats en el luctu¨®s episodi de censura del late night de TV3 ¡®Zona Franca¡¯ i posterior dissoluci¨® del programa. All¨° no es va acabar b¨¦ ¡ªes va dir que D¨ªaz ha esdevingut la mascota de la mascota (Ustrell) de Salvador Illa¡ª i 800 persones van poder assistir a com es rentava la roba bruta en semip¨²blic: l¡¯espectacle no va ser gravat perqu¨¨ ¨¦s enraonat que la valentia tingui certs l¨ªmits, com l¡¯humor mateix.

Presentava Manel Vidal ¡ªsamarreta amb lema FCK PSC¡ª i, tret d¡¯Andreu Juanola i Guim Fortuny¡ª la resta d¡¯insultadors estaven vinculats amb l¡¯afer ¡®Zona Franca¡¯. Andr¨¦s Fajngold, dues membresses de la Mercabanda, el guionista Joan Ferr¨²s i l¡¯¨ªnclita Danae Boronat, que va entendre que l¡¯objectiu real era ella i va venir disposada a atacar sense fer presoners. La m¨¦s gran virtut del format ¡®roast¡¯ o dir-se salvatgement el nom del porc ¨¦s que l¡¯autocr¨ªtica ¨¦s inexistent. En aix¨° Boronat, amb un ego descomunal, va demostrar que era imbatible.

En una sessi¨® que es va allargar m¨¦s de dues hores i que va tenir moments hilarants amb el combat entre el propalest¨ª D¨ªaz i el jueu Fajngold, Boronat va ser l¡¯¨²nica que va aconseguir gla?ar la rialla sard¨°nica de l¡¯audi¨¨ncia, quan va ser massa evident que s¡¯ho havia pres com una neteja envinagrada de la seva imatge i de la seva consci¨¨ncia. ?Tu ja et vas insultar sola quan vas acceptar el programa quan ning¨² no ho volia fer?, va rebre. Va ser una gran nit, aclaridora i sanadora, i si hi ha d¡¯haver un guanyador va ser ella quan va rematar l¡¯insultat confessant-li que havia cobrat el doble per la feina. El pobre D¨ªaz va quedar desfet, perqu¨¨ al final tot ¨¦s cosa de quartos.