Joyce i Catalunya

No hem escrit al t¨ªtol ¡°Joyce a Catalunya¡±, que ¨¦s un tema d¡¯influ¨¨ncies liter¨¤ries que ha estat prou estudiat, sin¨® un de molt abstracte, tota vegada que Joyce (1882-1941) no va estar mai al nostre pa¨ªs. Per¨° hi ha alguna cosa en la relaci¨® entre la seva persona (i obra) i la seva Irlanda de naixement que s¨ª que t¨¦ molt a veure amb una q¨¹esti¨® que s¡¯ha plantejat a Catalunya des del pujolisme, exacerbada els ¨²ltims deu anys.

Joyce ¡°estimava¡± Dubl¨ªn i ...

No hem escrit al t¨ªtol ¡°Joyce a Catalunya¡±, que ¨¦s un tema d¡¯influ¨¨ncies liter¨¤ries que ha estat prou estudiat, sin¨® un de molt abstracte, tota vegada que Joyce (1882-1941) no va estar mai al nostre pa¨ªs. Per¨° hi ha alguna cosa en la relaci¨® entre la seva persona (i obra) i la seva Irlanda de naixement que s¨ª que t¨¦ molt a veure amb una q¨¹esti¨® que s¡¯ha plantejat a Catalunya des del pujolisme, exacerbada els ¨²ltims deu anys.

Joyce ¡°estimava¡± Dubl¨ªn i Irlanda, per¨° se¡¯n va anar l¡¯any 1904 i no hi va tornar mai m¨¦s, llevat d¡¯una visita escadussera l¡¯estiu de 1912. Va viure a Par¨ªs, It¨¤lia, Trieste i Z¨²ric ¡ªon va morir i hi va ser enterrat¡ª, va ser professor de llengua anglesa i va practicar els oficis que va poder, per viure nom¨¦s passablement. Per quina ra¨® Joyce se¡¯n va anar d¡¯Irlanda, quan hi hauria pogut viure amb m¨¦s comoditat que fent aquella vida de rodamon al continent? No va convertir la ciutat de Dubl¨ªn, que coneixia pam a pam, en escenari de quasi tota la seva obra?

Una lectura atenta dels seus primers llibres ¡ªpublicats en vida, o despr¨¦s¡ª expliquen amb molta claredat que a Irlanda Joyce es va trobar massa afeixugat per una tend¨¨ncia, o una ideologia, que no compartia: el nacionalisme. Eren els anys de vindicaci¨® irlandesa d¡¯una independ¨¨ncia que Irlanda no tenia des de feia molt temps ¡ªhavia sigut ga¨¨lica quasi dos segles a l¡¯edat mitjana¡ª, sotmesa a la corona brit¨¤nica des del temps d¡¯Enric II, m¨¦s encara des d¡¯Enric VIII, fins a la independ¨¨ncia real de 1937: no fa ni cent anys. Joyce va viure, doncs, en una Irlanda que ja havia fet diverses guerres amb Anglaterra i havia vist cr¨¦ixer el sentiment independentista fins als extrems que expliquen els llibres d¡¯hist¨°ria.

Joyce, que com a bon escriptor no posse?a cap altra p¨¤tria que el llenguatge (moltes lleng¨¹es, no solament l¡¯angl¨¨s, com es va acabar de veure al seu inacabat Finnegan¡¯s Wake), es va sentir enormement inc¨°mode en una ciutat i un pa¨ªs en qu¨¨ l¡¯anhel nacionalista dominava pertot; va patir aquesta mena d¡¯¡±exili interior¡± molt m¨¦s que uns quants contemporanis seus, tan irlandesos com ell, com ara Bernard Shaw, Yeats o Oscar Wilde. Per no parlar de dues gl¨°ries de la literatura universal del segle XVIII, com Jonathan Swift i Laurence Sterne, que tampoc van tenir cap problema pel fet de ser irlandesos i escriure en angl¨¨s.

A Stephen Hero (1904-1906), publicat p¨°stum l¡¯any 1944, a uns quants contes de Dublinesos (1914) i a moltes p¨¤gines d¡¯Ulysses (1922), Joyce va expressar amb tota claredat la seva incomoditat a formar part d¡¯un pa¨ªs en qu¨¨ la q¨¹esti¨® nacionalista era preponderant en els cercles d¡¯opini¨®, als diaris i a bona part de la literatura dels seus contemporanis. Al primer d¡¯aquests llibres, dos personatges tenen el di¨¤?leg seg¨¹ent. L¡¯un: ¡°Volem una Irlanda irlandesa!¡± L¡¯altre: ¡°Tinc la impressi¨® que no t¡¯importa gens ni mica quines bestieses pot expressar alg¨² mentre les expressi en llengua irlandesa¡±. Qui ha respost ¨¦s Stephen Daedalus, alter ego de Joyce en aquest llibre. M¨¦s endavant, referint-se a si mateix: ¡°El programa dels patriotes l¡¯omplia de dubtes molt raonables; els articles de fe patri¨°tics no podien obtenir de la seva persona cap assentiment intel¡¤lectual. Sabia, a m¨¦s, que estar d¡¯acord amb aquelles idees significava per a ell sotmetre tota la seva obra a l¡¯inter¨¨s per aquesta causa. ... Per tant, refusava emprendre cap tasca si havia de comen?ar prejutjant el seu ¨¨xit amb juraments a la p¨¤tria¡±. M¨¦s endavant, un amic seu diu en estil indirecte: ¡°El senyor Daedalus podia llegir els llibres que li agradessin, per descomptat, per¨° el poble irland¨¨s tenia la seva gloriosa literatura, en qu¨¨ sempre podria trobar-hi nous ideals que l¡¯esperonessin a noves empreses patri¨°tiques. El senyor Daedalus era un renegat de les files nacionalistes: professava el cosmopolitisme. Per¨° un home que fos de tots els pa??sos no seria de cap pa¨ªs.¡±

A ¡®Els morts¡¯, una de les narracions del recull Dublinesos, hi apareix una noia, la senyoreta Ivors, fan¨¤tica no solament del nacionalisme sin¨® tamb¨¦ del feminisme, que blasma el protagonista del llibre, Gabriel Conroy, pel fet que prefereixi passar les vacances al continent en comptes de visitar les belleses nacionals d¡¯Irlanda. Quan la colla reunida per celebrar la nit de Reis es prepara per a una ballada i Ivors i Conroy s¡¯aparellen, el di¨¤leg corre aix¨ª. Ivors: ¡°Hi ha un afer que voldria aclarir amb vost¨¨ ... Per qu¨¨ se¡¯n va a Fran?a i a B¨¨lgica en comptes de visitar el seu pa¨ªs?¡±. Resposta: ¡°En part ¨¦s per no oblidar els idiomes i en part per canviar d¡¯ambient¡±. I ella hi fa: ¡°Que no t¨¦ un idioma propi per conservar, el ga¨¨lic? ... No t¨¦ una terra pr¨°pia per visitar?¡± Gabriel Conroy respon: ¡°Si vol que li digui la veritat, en tinc un tip del meu pa¨ªs; no puc estar-ne m¨¦s fart¡±. Ella acaba dient-li: ¡°Angl¨°fil!¡±.

Qu¨¨ t¨¦ a veure aix¨° amb la Catalunya d¡¯avui es veur¨¤ la setmana que ve.